Maracaná espera Messi

Imposa tant Alemanya, plantada ja en la seva vuitena final, que ni l'Argentina ni Holanda es van atrevir a anar a trobar-la en la cita culminant del 13 de juliol. Tenien raons per fer-ho: totes dues ja van perdre abans amb l'ogre que, aquesta vegada, es presenta amb l'intimidant aval dels set gols que li va fer al Brasil com si res. Sergio Romero no es va acovardir, potser és aquella manera diferent de pensar dels porters, i davant la nul·litat dels davanters, va decidir amb dues parades en la tanda de penals que es reeditin les finals del 1986 i del 1990. La primera, la va guanyar l'Argentina. L'última fa 24 anys va ser alemanya. Totes dues amb Maradona. Ara, serà la primera de Messi.

Pintava a pròrroga des del minut u, i no van defraudar. Mascherano va ser l'artífex en últim terme: primer al no atrevir-se amb un xut des de la frontal i després al desviar un remat de Robben en el temps afegit. Holanda i l'Argentina van decidir cedir el desenllaç a causes alienes a si mateixes, com l'atzar, l'estratègia o els penals.

FALLA L'ESTRATÈGIA / No li va importar a Holanda després de l'alegria davant Costa Rica, però el discurs del partit va impedir que Van Gaal pogués repetir l'estratègia: substituir Cillesen per Krul. Sense el bo al camp, i amb un llançador pitjor (el defensa Vlaar), els taronges van reviure el malson que van creure haver diluït aquest any. Cillesen no en va parar ni un, mentre que Romero en va aturar dos.

Se suposa que volien classificar-se per a Maracaná, cosa que van deixar en dubte per la seva nul·la iniciativa. El que va passar la vigília va servir d'avís, i els dos equips van preferir esperar a veure-les venir en funció dels esdeveniments. Si en una eliminatòria a aquest nivell és important avançar-se en el marcador, l'experiència viscuda pel Brasil a l'intentar obrir-se una mica després d'encaixar el primer gol va invitar a guardar més la vinya que assaltar la del veí. Molt prudent. Molt pragmàtic. Molt avorrit.

La major part del joc es va desenvolupar a la franja central, amb les defenses replegades a la seva zona, i les ocasions a penes van sorgir de l'estratègia: una falta llançada per Messi, després d'un error monumental defensiu d'Holanda (dos centrals van anar a una pressió a la línia de banda, la zona de Blind) i un córner que va rematar alt Garay. A mesura que passava el temps, es van multiplicar els defenses fins que en l'últim minut podia haver passat alguna cosa a través de Mascherano.

QUE NO PASSI RES / Holanda va tenir la pilota i, com va passar sovint amb el Barça aquesta temporada, la va tenir perquè no passés res. Va defensar una bona estona amb una línia de sis homes, així d'exagerat va ser el seu replegament. Havien de ser suficients perquè Messi no es colés. A més, el controlava de prop De Jong. El més celebrat de la fase inicial va ser una retallada de Cillesen a Higuaín. El meta ho va repetir un parell de vegades més per a alegria dels seus.

Sis boles va tocar Robben en el primer temps, la meitat que Romero, el meta argentí. I no és perquè les defugís, lluny de Demichelis (a la primera que es va acostar al central li va arrencar una groga), sinó perquè no li van arribar. Igual que Van Persie, un pal. El mateix podria explicar Higuaín. La primera que va rebre la va poder rematar, però en fora de joc per centímetres. Sis minuts després va ser substituït. Agüero no s'ho va passar millor. Tornava, i amb això va haver de conformar-se, a sentir-se recuperat per a la final.

SNEIJDER, DILUÏT / Viure de l'abnegació de tipus com De Jong o Kuyt mai ha estat la divisa d'Holanda, que ni tan sols va respectar l'aspecte formal. Sneijder no va tenir cap transcendència, oblidat per l'equitatiu repartiment de responsabilitats que apliquen alguns entrenadors, cas de Van Gaal. L'Argentina no té futbolistes com Sneijder, que puguin crear als tres quarts de camp, i la direcció la va portar Mascherano, excel·lent en el tall i en la primera passada.

Messi no va despatxar res, i que els seus companys no el trobessin, tot i buscar-lo, remet al bon plantejament taronja. Brillant en l'aspecte defensiu, corregint un dèficit històric, es va tornar lamentable en l'ofensiu, sense habilitar les seves puntes, que van rebre sempre la pilota per dalt i d'esquena a la porteria. Per a satisfacció de Demichelis i Garay, més còmodes que mai, que van fer la volta al camp i van seguir cantant. Més fort i més alt que mai. Perquè l'Argentina és a la final, i el Brasil, no. La seva primera victòria.

ELPERIODICO

Alemanya humilia el Brasil

Mai havia passat una cosa així en un Mundial. I menys en unasemifinal. En 29 minuts escassos, Alemanya ha esclafat elBrasil i ha provocat un trauma en una nació de 200 milions d'habitants. El 1950 va ser el 'Maracanaço' davant l'Uruguaii una final perduda, amb la consegüent depressió futbolística, que ha durat més de mig segle. Ara, amb aquests cinc gols alemanys en només 18 minuts, de l'11 al 29, aquesta depressió no se sap quant de temps durarà. El gol de Müller, a la sortida d'un córner picat per Kroos, ha obert el període més negre en la història del futbol brasiler. El que es coneixerà com el 'Mineirazo'. Una cruel golejada (1-7) contra una Alemanya impecable i implacable.

Després del gol de Müller, i uns minuts, pocs, de pausa, ha aparegut la gran Alemanya davant un Brasil que s'ha fos, jugant com estava sense Thiago Silva (sancionat) i Neymar(lesionat). Klose (m. 23), que superava Ronaldo com el màxim golejador històric del torneig, amb 16 gols en quatre Mundials diferents, Kroos (m. 25 i 26) i Khedira (m. 29) van protagonitzar amb els seus gols un dels moments més increïbles en la història dels Mundials. No s'havia arribat a la mitja hora de partit i el Brasil, el Brasil de Scolari que tenia l'art de la defensa com a lema, havia rebut cinc gols. ¡Sí, cinc gols!

Arribat el descans, el Brasil no tenia ànima per sortir al camp a la segona part, sotmesa a una pallissa que diverses generacions trigaran a superar. Ha començat amb més energia el segon període, però ha topat amb un immens i poderós Neuer, que ha emergit amb aturades celestials. El partit havia acabat en el minut 29, amb un país destrossat perquè el Brasil no s'havia imaginat mai que quedaria humiliada, abatuda, bufetejada, a les portes de la final. Les llàgrimes recorreran les cares dels brasilers els pròxims anys. El substitut Schürrle, amb dos gols més a la segona part, ha acabat d'humiliar a Belo Horizonte els amfitrions, que no s'han salvat ni amb el gol del dubtós honor marcat per Oscar ja en el temps afegit. En total, un 1-7 històric que suposa la pitjor patacada de la 'canarinha' de tota la seva història. El pitjor precedent s'ha de buscar en una derrota per 6-0 contra l'Uruguai en el Campionat Sud-americà... del 1920.

La brillant Alemanya de Löw espera ara rival per a la final de Maracaná. O l'Holanda de Van Gaal, i la seva llibreta, o l'Argentina de Messi, l'única capaç de defensar l'orgull sud-americà, mentre el públic brasiler sotmetia a una altra tortura els seus jugadors cada vegada que tocaven la pilota.

ELPERIODICO

Centenars d'aficionats s'acomiaden del mite Di Stéfano

Centenars d'aficionats han desfilat ja davant del fèretre del president d'Honor del Reial Madrid, Alfredo di Stéfano.

Està instal·lat a la capella ardent a la llotja d'honor de l'estadi Santiago Bernábeu, oberta des de les 10.30 d'aquest dimarts i fins a les 22.30 hores.

Entre les personalitats que s'han acomiadat de la 'Sageta Rossa', taüt del qual està cobert per una enorme bandera del conjunt blanc, figuren el secretari general de la UEFA, Giani Infantino; el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, el jugador del Reial Madrid, Dani Carvajal, i l'ex de bàsquet Fernando Romay.

A més, també va matinar per assistir a la capella ardent, on s'ha col·locat un petit museu amb les cinc copes d'Europa i la Intercontinental, entre d'altres trofeus que va guanyar don Alfredo, l'exsecretari d'Estat per a l'Esport i actual portaveu del PSOE a l'Ajuntament de Madrid, Jaime Lissavetzky.

El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i el Director de Relacions Institucionals del club, Emilio Butragueño, escortaven a cada moment als familiars del mític jugador, mort aquest dilluns als 88 anys a l'hospital Gregorio Marañón, on estava ingressat des de dissabte després de patir un infart.

EUROPAPRESS

Un front de pluges travessa Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat) i l'Agència Estatal de Meteorologia mantenen activats avisos de risc en previsió que aquest matí es produeixin precipitacions intenses, molt sovint acompanyades de tempesta i localment de calamarsa, en bona part del territori català. El risc és més alt a les comarques de laCatalunya central i en la costa central.

Crescuda de rius

Protecció Civil ha informat que ha plogut amb intensitat a la capçalera dels rius i hi ha risc que es formin perilloses crescudes, per això demana que s'actuï amb molta precaució a prop dels rius.

Segons un balanç a les 09.00 hores, el telèfon 112 ha rebut 49 avisos per inundacions, especialment les comarques del Baix Penedès, el Tarragonès, Osona, el Garraf i la Noguera.

També s'ha produït un descens tèrmic notable, encara que quan més s'apreciarà serà al migdia, amb unes màximes que baixaran entre 4 i 8 graus respecte a la vigília. La situació d'inestabilitat es mantindrà durant gran part del dia.

Entre les pluges destacades, fins a les 9.00 hores havien caigut 67 litres per metre quadrat a Organyà; 48 a Guardiola de Berguedà; 45 a Torredembarra; 38 a Bagà; 29 al Montmell i el Vendrell; 28 a Berga, i 26 a Vilanova i la Geltrú.

Les precipitacions més intenses s'han concetrat a Altafulla (Tarragonès), amb 104 litres per metre quadrat. També ha plogut intensament aquesta matinada al Pirineu, amb 66 litres per metre quadrat recollits a la Molina (Cerdanya), 46 a Coll de Nargó (Alt Urgell) i 37 a Bagà (Berguedà). El front de tempestes formava aquest dilluns a les 07.30 hores un arc que anava des del Tarragonès fins al Ripollès, passant per Osona i el Vallès, però la previsió era que avancés cap a l'est i afectés de ple l'àrea metropolitana de Barcelona, el Maresme i el Montseny.

ELPERIODICO

Vlad, el racista convers

Quan, encara no fa un any, Vladislav T., el menor de 17 anys detingut per agredir dissabte passat un jove d'origen mongol al metro de Barcelona, va començar a compartir vídeos, fotos i comentaris de contingut nazi a la seva pàgina de Facebook, molts dels amics que tenia agregats van quedar estupefactes. No hi donaven crèdit. El rus,com se l'ha anomenat pel seu origen després de l'agressió del suburbà, era llavors simplement Vlad. I Vlad formava part d'un grup de joves antifeixistes i tenia entre els seus amics xavals d'origen llatí amb els quals es relacionava, aparentment sense cap mena de prejudici, per sortir de festa o practicar esport, com expliquen alguns dels seus excompanys i corroboren fotografies penjades a les xarxes socials.

Alguns xavals del seu barri el recorden vestint en ocasions una Harlington fosca -una jaqueta ajustada que acostumen a portar els redskins antifeixistes-, amb uns brodats amb simbologia anarquista, i uns texans als quals feia una vora per poder calçar-se unes botes militars. Els caps de setmana, Vlad s'ajuntava amb altres adolescents d'estètica semblant, i també amb punkies i xavals identificats amb el moviment okupa. Ara, arran de la difusió del vídeo amb l'agressió al jove d'origen asiàtic, alguns d'ells s'han declarat els seus enemics i el tenen en el punt de mira, fins al punt que li han dirigit amenaces a través d'internet.

Fa un any, Vlad encara no feia ostentació d'idees ultradretanes ni xenòfobes, però ja era propens, en canvi, a mostrar reaccions violentes, segons van explicar ahir a aquest diari uns xavals del seu barri, cosa que va fer que es veiés involucrat en més d'una baralla.

PESOS I GIMNÀS / Un «caràcter insegur» i un «sentiment de ràbia», que freqüentment aflorava, van poder influir, pensen en el seu entorn, en el fet que comencés a fer pesos quan tot just era un púber i a visitar poc després el gimnàs. Bastantes fotografies que havia penjat en els últims mesos a la seva pàgina de Facebook, que va clausurar poc després de difondre's el vídeo de la pallissa, el mostraven amb el tors nu marcant musculatura.

Vladislav era, fins que va ser detingut, un assidu de la platja del Bogatell de Barcelona i de la porció de sorra que s'estén just entre l'espigó del Gas i el parc de la Barceloneta. Allà hi ha uns petits gimnasos a l'aire lliure, que fonamentalment estan compostos per barres fixes, en què molts xavals practiquen el workout o urbansport. Una barreja de musculació, exercicis gimnàstics i arts marcials en què un element essencial sembla que és lluir abdominals i un cos com més fibrat millor. Vlad, que també solia córrer seguint la línia del litoral, s'exercitava molts dies en aquestes instal·lacions. En algunes imatges a les quals ha tingut accés aquest diari apareix practicant juntament amb xavals d'origen llatinoamericà, una altra prova que, almenys un temps enrere, no tenia els mateixos prejudicis racials que va mostrar al metro.

'PROJECTE PILLA PILLA' / La conversió del menor, la seva decantació pels grups nazis, es va produir després de l'estiu passat. Va ser aleshores quan va començar a compartir continguts homòfobs, xenòfobs i d'ideologia neonazi a les xarxes socials, tots ells ja esborrats. Vídeos de vexacions a homosexuals filmades a Rússia, semblants als que van servir d'inspiració al Projecte Pilla Pilla a Espanya, que va ser desmantellat el Nadal passat a Barcelona i amb què han estat relacionats els joves detinguts. O imatges en les quals es veien diversos símbols nazis, com un casc militar amb l'emblema de les SS. I també filmacions d'arts marcials mixtes (MMA, per les seves sigles en anglès), un esport de contacte que incorpora cops, puntades, claus i tècniques d'una gran varietat d'altres disciplines de combat com la boxa, la lluita, el full contact i el kickboxing, entre altres. Una altra de les seves aficions, segons apunten alguns adolescents que el coneixen.

A més a més, a internet també es van penjar diverses imatges més o menys comprometedores. En una d'elles, que va ser captada l'hivern passat, apareix en una pista d'esquí d'Andorra fent la salutació nazi amb una noia a qui carrega a l'esquena. Tots dos, amb la cara tapada per unes ulleres d'esquí i uns passamuntanyes. En una altra, amb una data que és desconeguda, apareix de nit amb el tors nu mentre sosté a cada mà dos envasos de gas per recarregar encenedors a què ha calat foc per provocar dues grans flames.

RÀPIDA IDENTIFICACIÓ / El fet que el menor detingut s'hagués relacionat abans amb diversos col·lectius antifeixistes va propiciar que, de seguida que es va difondre el vídeo de l'agressió del metro, Vladislav fos identificat per molts antics coneguts. Alguns li han atribuït, almenys, una agressió xenòfoba anterior, encara que el jove no té cap mena d'antecedent policial que permeti confirmar-ho. En qualsevol cas, davant la proliferació d'insults a la xarxa, l'entorn del menor detingut tem ara que ell pugui ser l'agredit quan sigui posat en llibertat.

ELPERIODICO

Demetrio Carceller (Damm): "Pescanova ha estat una punyetera estafa"

El president de Damm, Demetrio Carceller, ha sostingut  que la seva inversió en Pescanova, firma en la qual va invertir 40 milions d'euros i que volia reflotar, ha estat una "punyetera estafa".

"Ha estat una punyetera estafa. Ens han estafat 40 milions d'euros. De Pescanova no anem a menjar, ens han menjat 40 milions, ens han posat la mà en la cartera", ha assegurat Carceller en la roda de premsa prèvia a la junta d'accionistes.

El president de Damm s'ha mostrat frustrat després de l'esforç invertit per reflotar la marca gallega i, malgrat que ha iniciat un procés judicial, no preveu recuperar els 40 milions: "Si torno a repetir una altra d'aquestes, malament", ha sentenciat.

"Pensàvem que la companyia tenia una oportunitat. Els treballadors han estat de 10", ha assenyalat, i ha indicat que encara els queda una participació accionarial en Pescanova, si bé està provisionada a zero.

"És un tema passat completament. S'ha acabat. Ni una llàgrima més per Pescanova", ha asseverat Carceller, que també ha desitjat el millor a la firma gallega per al futur.

El grup cerveser va tancar 2013 amb uns ingressos de 909 milions d'euros, mentre que el benefici net va arribar als 70 milions d'euros, un 14,6% menys en comparació dels 82 milions de guanys de l'any anterior a causa de la provisió per Pescanova, de 40 milions.

José Carceller i François Tesch, en representació de Damm i Luxempart, van abandonar el maig el consell d'administració de Pescanova, després de prendre la banca creditora el timó de la pesquera i ser aprovat el conveni per evitar la seva liquidació.

EUROPAPRESS

Usar internet al mòbil a la UE és més barat des d'avui

El preu d'utilitzar internet al mòbil en un altre estat membre de laUnió Europea (UE) baixarà a partir d'aquest dimarts 1 de juliol un 55%, al passar dels 45 cèntims per mega actuals a un màxim de 20 cèntims (sense incloure l'IVA), segons estableix el reglament comunitari que fixa les tarifes màximes de 'roaming'.

Des d'aquest dimarts es redueix també en un 21% el preu de fertrucades de mòbil a l'estranger (fins a situar-se en 19 cèntims per minut); en un 28,5% el de rebre trucades (fins a 5 cèntims per minut); i en un 25% el cost d'enviar un missatge de text (que serà com a màxim de 6 cèntims).

Missatge a les operadores

"La línia de meta està a la vista i confio que abans del Nadal del 2015 els recàrrecs desapareixeran per sempre", ha dit aquest dilluns la vicepresidenta de la Comissió i responsable d'Agenda Digital, Neelie Kroes. Per Kroes, aquest any "per fi es pot dir que el sector de les telecomunicacions està entenent el missatge sobre el 'roaming'" ja que moltes companyies operadores estan oferint plans i tarifes que estan per sota el límit autoritzat per la UE. A més, en sis Estats membres, els operadors ofereixen plans sense recàrrec d'itinerància.

"Però no és suficient. És ridícul que les companyies als EUA ofereixin als seus clients 'roaming' gratis en més de 100 països, incloent els de la UE, però que els clients europeus no disfrutin encara de les mateixes oportunitats", ha denunciat la vicepresidenta.

Recàrrec prohibit el desembre del 2015

L'Eurocambra ja ha aprovat prohibir el recàrrec per 'roaming' a partir del 15 de desembre del 2015, en un informe que va tenir com a ponent l'eurodiputada del PP Pilar del Castillo. No obstant, els estats membres encara no han arribat a una posició comuna sobre aquest reglament.

Les regles xoquen amb els grans operadors europees, comTelefónica, France Telecom o Deutsche Telekom, que al·leguen que la supressió del 'roaming' reduirà els seus ingressos i es traduirà en una retallada de les inversions necessàries per desplegar les noves xarxes de fibra òptica.

A partir d'aquest dimarts, els operadors mòbils a Europa podran a més oferir un pla específic d'itinerància abans de sortir de viatge i fins i tot permetre als seus clients triar un operador local per a serveis de dades al país visitat. Gràcies a la legislació de la UE, els recàrrecs per itinerància s'han reduït entre el 80% i el 90% des del 2007 al 2014.

ELPERIODICO