Tres morts i 20 afectats per un brot de legionel·la a Sabadell

El brot de legionel·la detectat a Sabadell ja ha causat tres morts, segons han confirmat fonts hospitalàries a Catalunya Ràdio. Hi ha 22 afectats, 12 homes i 10 dones d'entre 45 i 94 anys, repartits entre les poblacions de Sabadell, un a Barberà del Vallès, Castellar i Ripollet. El contagi s'hauria pogut produir entre el 5 i el 14 de setembre.

La Conselleria de Salut, que aquest dimecres oferirà una roda de premsa per informar del balanç de morts, investiga l'origen del brot. Les autoritats sanitàries van inspeccionar dilluns i dimarts diversosdipòsits d'aigua de la cocapital del Vallès Occidental per mirar de localitzar el focus des del qual s'ha propagat el bacteri que causa la malaltia.

El primer cas es va detectar el 5 de setembre, coincidint amb l'inici de la festa major de la localitat vallesana, i el segon es va registrar diumenge. En total, el brot havia afectat fins dimarts 12 homes i 10 dones d'edats compreses entre els 45 i els 94 anys. Durant aquest període, els pacients han estat ingressats als centres de referència de l'entorn com el Parc Taulí, la Clínica del Vallès i l'Hospital General de Catalunya.

MOSTRES D'AIGUA

Amb l'objectiu de localitzar el focus que ha originat el brot, els tècnics de la Conselleria de Salut han analitzat els diferents dipòsits d'aigua ubicats a prop de les zones on resideixen els pacients. Un d'aquests equipaments és el camp del Tibidabo Torre Romeu UD, fins on es va desplaçar dimarts al matí una tècnica per agafar mostres de l'aigua que s'utilitza habitualment per regar la gespa artificial que el club ha estrenat recentment. "Va analitzar les instal·lacions i el dipòsit d'aigua, i ens va informar que no podríem regar el camp en un període de 15 dies, el temps que trigarien a tenir els resultats", va explicar el president del club, Fernando Rodríguez. El màxim responsable de l'entitat esportiva va assegurar que ningú de l'entorn figura entre la llista de persones que han caigut malaltes, ni tampoc ningú del barri que vagi habitualment al camp.

"La dona ens va remarcar que no hi havia la seguretat que el brot sortís d'aquí, però que actuaven com a mesura de precaució, cosa que ens sembla molt bé tenint en compte la gravetat de la situació", va assenyalar Rodríguez. Com cada any, fa poques setmanes l'ajuntament va revisar i va desinfectar les instal·lacions abans de l'inici de la pretemporada amb l'objectiu de garantir la salubritat al camp.

Mentrestant, els jugadors del club es continuen entrenant en una gespa artificial que si no es rega diàriament pot ressecar-se i provocar cremades a la pell. Per aquest motiu, la directiva ha sol·licitat al consistori que per garantir la integritat dels nois i mentre duri la prohibició de reg els cedeixi un altre espai.

A l'espera que el departament de Salut doni més detalls sobre els casos detectats a partir de les mostres recollides, ja s'ha començat a netejar i desinfectar els equipaments sota sospita.

ELPERIODICO

Un conductor de l'Aerobús 'whatsapeja' amb el mòbil mentre condueix

Conduir amb un telèfon mòbil a la mà. Vint-i-tres segons 'whatsapejant' amb una mà i amb l'altra al volant. Un viatger ha gravat aquest dilluns aquesta irresponsable conducta d'unconductor en el trajecte de la terminal 1 de l'aeroport deBarcelona a la plaça de Catalunya, en un Aerobús totalment ple de passatgers.

Un viatger va iniciar la gravació després de diverses accions de risc per part del conductor (comptar diners en marxa i teclejar en diverses ocasions en el mòbil). Després de fer cas omís de les advertències dels passatgers, el conductor només va deixar d'utilitzar el mòbil al volant a l'adonar-se pel mirall retrovisor que estava sent gravat.

Manel Plasencia, responsable de comunicació de l'empresaSocietat General de Mobilitat i Transports (SGMT), ha qualificat l'incident de "lamentable", si bé ha assenyalat que és "excepcional". "Aquest és un comportament que està consideratfalta greu en el manual dels nostres conductors i que aquests tenen present." La SGMT ha obert un expedient sancionador al conductor i ha demanat "disculpes als usuaris".

ELPERIODICO

El creuer més gran del món recala a Barcelona aquest dissabte

El creuer més gran del món, l'Oasis of the Seas, recalarà aquest dissabte al port de Barcelona, on tindrà el seu port base i des d'on farà tres sortides, previstes per al 13, el 18 i el 23 de setembre.

El vaixell, propietat de la naviliera Royal Caribbean, té una capacitat de 6.318 passatgers --a més de 2.300 tripulants--, una eslora de 362 metres, un alçat de 65 metres sobre el mar i un registre brut de 225.282 tones. La seva oferta d'oci inclou un teatre aquàtic a l'aire lliure per a exhibicions de salts acrobàtics a la piscina més profunda que existeix en un vaixell; espectacles musicals; uns cavallets --el primer en alta mar--, i dos simuladors per fer surf, entre d'altres opcions.

A més, té un gimnàs, un spa, una àrea amb quatre tipus de piscines, botigues, terrasses i un parc amb més de 12.000 plantes.

El vaixell farà escala des de Barcelona a Màlaga l'11 i el 25 de setembre, i a Vigo el 27 de setembre i el 18 d'octubre.

El creuer arriba a la capital catalana en el cap de setmana que es preveu que sigui el més intens de 2014; el port de Barcelona rebrà al voltant de 57.700 creueristes entre aquest divendres i diumenge que ve.

EUROPAPRESS

Lliçons d'història

Aquesta crònica havia de versar sobre turistes despistats que ahir deambulaven per les dues barcelones que, a partir de les 15.00 hores, era la ciutat. La que es dirigia al nord, a la Gran Via o a la Diagonal, i la que buscava el silenci del centre. I, encara que té una mica d'això, ja que Anjia i Kurt, belgues, i David i Lucrecia, italians, deien sentir-se «defraudats» per haver-se trobat «les botigues tancades», també té molt de diàleg històric.

Començàvem malament, amb Anjia i Kurt. Acabaven de baixar d'un taxi que els havia traslladat de l'aeroport al centre. Va ser el taxista qui els va donar la seva versió de l'entapissat en vermell i groc que veien per les finestretes. «És la festa nacional», deia ell. Des d'un altaveu, es narrava, en anglès, una història del 1714 , i aquesta cronista es resignava a deambular buscant turistes fent el turista.

De manera inesperada, des de les 15.10 fins a les 17.19, tres minuts després del «Votarem, votarem», només trobava visitants que, sense saber gran cosa, volien saber-ne més i, sobretot, explicar la seva pròpia història. Parlava amb canadencs. Udo estava «en trànsit» i acabava d'adonar-se que la seva vista a «downtown» només duraria 45 minuts i no sis hores. Explicava que, al Canadà, hi ha «el cas del Québec», i se sorprenia quan li deia que el Québec és conegut a Catalunya. Al Canadà, o al seu Canadà, no se'n sap res de Catalunya.

El mateix asseguraven dos joves canadencs asseguts en un portal del passeig de Gràcia. Fins ahir no en sabien res, de l'Onze de Setembre. Una cosina que viu a Barcelona els va dir que «és una qüestió econòmica» i, automàticament, ho van associar al que passa al Québec: «No voler distribuir la riquesa, però voler tenir els privilegis de ser canadencs». Ahir van voler veure la V de prop.«El més curiós és que, sent un tema amb un missatge tan controvertit, sigui tan pacífic i familiar. Parla molt bé d'aquest país», deia Arnold. A uns carrers, onejaven les banderes del Québec entre les senyeres. Davant la parada del bus que connecta amb l'aeroport, japonesos i italians no entenien per què s'havia suspès la connexió.

Una família d'italians acabava de consultar a internet què estava passant. Un bloguer italià els havia donat la tranquil·litat que, malgrat demanar la independència, la concentració era pacífica. «¿Què significa la V?», preguntava Umberto. «Mai hem viscut una cosa així a Itàlia, i ningú parla d'això». Arribava la lliçó: en aquest cas sobre la padània italiana. Tant a la família d'italians, preocupats per com arribar a l'aeroport, com als canadencs els sorprenia una cosa que ells associaven a la seva ignorància: «¿De veritat, se celebra una derrota?».

Al portal de l'Àngel, els ambulants ja es feien a la idea que no esgotarien les banderes. Dalia, lituana, és a Barcelona seguint els tirs del Mundial de Bàsquet. Començàvem banalment: li semblava«bonic» l'ambient. La retòrica canviava amb la paraulaindependència. S'afanyava a explicar-me el procés d'independència de Lituània: «Abans vivíem en una presó, hi havia gent del KGB per tots costats. Entenc que si aquí és el mateix, vulguin independitzar-se. No veig la repressió, però no conec les arrels. ¿N'hi ha?».

David i Gerda, californians, venien de la Diagonal i es dirigien al sud, a la tranquil·litat. «És com el nostre Adams i el nostre Jefferson», deia David i la lliçó era sobre els «pares fundadors»dels EUA. David creia no haver llegit res sobre la independència de Catalunya a The Economist. «És el poble el que està al carrer i això és especial». Em feia dues preguntes. La primera: «¿Va de debò?». La segona: «¿Has d'haver nascut aquí per ser català?».

Al nord, onejaven les ikurriñes i les banderes palestines. Mary, irlandesa, assenyalava una bandera escocesa. Les preguntes que un fa expliquen d'on ve. Sense voler ­pronunciar la paraula violència, deia que el que veia era una festa, una cosa «molt diferent» del que succeïa a Irlanda. Havien passat pel Fossar de les Moreres, havien anat a la Diagonal i jo els vaig conèixer a Tetuan. Se sentien partícips d'una cosa única i la vivien com una festa que un es troba al calendari sense saber ni tan sols en quin dia viu. «¿Per què hi ha dues manifestacions?», em preguntava Seamus. La mirada un la posa segons l'origen.

ELPERIODICO

Un motorista grava la seva mort en accident quan circulava a 156 km/h

David Holmes, de 38 anys, amb una càmera instal·lada al seu casc, va gravar el tràgic accident que va acabar amb la seva vida. El sinistre va passar el juny del 2013 a la carretera A-47 de Honingham, a prop de Londres. El motoristaconduïa a 156 km/h quan un Renault Clio li va sortir al pas.Holmes no va poder maniobrar i va acabar col·lisionant contra el turisme. Segons la policia britànica, el conductor del Renault, que va ser jutjat a l'abril, va admetre que no havia vist el motorista.

La família de David Holmes ha autoritzat la Policia del Regne Unit a difondre el vídeo per conscienciar tots els conductors de les carreteres. La mare del motorista ha assegurat en declaracions a la BBC que "no ha sigut fàcil" prendre aquesta decisió però que espera que això "beneficiï" els que el vegin i vagin en compte al volant.

www.youtube.com/watch?v=RlvzgfmLkIY

ELPERIODICO

Una màscara per anar a la platja triomfa a la Xina

A la platja amb la cara coberta. Aquest estiu, moltes noies i nois xinesos han decidit anar a la platja amb el 'facekini': un passamuntanyes de niló per impedir que el sol doni a la cara i que aquesta es posi morena. La intenció és que quedi clar que el que el porta no pertany a classes socials baixes, com els treballadors, que estan morenos perquè han d'estar treballant sota el sol tot el dia.

Hi ha 'facekinis' de diversos colors i es poden encarregar per internet o comprar en botigues a prop de la platja. En algunes webs, encara que disposin de nombrosos models i colors, s'aconsella el 'facekini' taronja perquè sembla que és el que més allunya les meduses. És molt barat. De fet, el preu oscil·la entre 2,50 i 3 euros, i alguns es venen també amb un vestit de neoprè que cobreix tot el cos.

Recel de la policia

Al Japó, el 'facekini' va aparèixer fa set anys, però mai ha estat un producte tan venut com ara a la Xina. L'èxit de la màscara es deu en part al grup punk «Pussy Riot»: les activistes noies russes que van popularitzar una màscara per cobrir les seves cares.

La Policia xinesa no està d'acord amb aquestes noves màscares. De fet, admet que ara hi ha lladres que les estan utilitzant per robar bancs.

ELPERIODICO

CaixaBank compra el negoci de Barclays a Espanya

CaixaBank, el banc cotitzat controlat per la Fundació Bancària La Caixa, ha tancat la compra de la xarxa espanyola del britànic Barclays, en venda des del maig passat. L'operació suposa desemborsar 800 milions d'euros, van confirmar ahir les dues entitats. L'acord inclou el negoci de banca minorista, gestió de patrimonis i banca corporativa de Barclays a Espanya, i exclou el negoci de banca d'inversió i Barclaycard, que seguirà operant la britànica.

El 31 de juliol va acabar el termini inicial que els responsables de Barclays España van donar a les tres entitats interessades a comprar part del negoci: CaixaBank, el Santander i el Banco Popular. L'entitat catalana va presentar una proposta preliminar, però no es va donar per tancada i no es va descartar una segona volta al setembre. Divendres passat, el consell de Barclays va donar llum verda a la venda de la xarxa espanyola a CaixaBank. Ahir a la tarda, els equips d'assessors de les dues entitats van firmar l'acord. La seva execució, subjecta a les aprovacions regulatòries, està prevista per a finals d'any. El preu final de l'operació s'ajustarà en funció del patrimoni net de Barclays España en aquelles dates.

L'operació permetrà al banc cotitzat de La Caixa incorporar una xarxa que gestiona 21.600 milions d'actius, amb unes 270 oficines i 2.400 empleats. Aquesta integració, en la qual es va començar a treballar en l'etapa en què el banc estava dirigit per Juan María Nin, rellevat fa un mes per Gonzalo Gortázar, permetrà a l'entitat presidida per Isidre Fainé integrar al voltant de 550.000 clients, dels quals 100.000 són de banca privada, és a dir, clients amb patrimonis elevats.

PRESÈNCIA A MADRID / El negoci de Barclays és atractiu per a CaixaBank perquè li permet consolidar la seva presència a Madrid, on es concentra el 40% del negoci de l'entitat financera britànica. A més li permet incorporar clients d'un nivell adquisitiu més alt i una cartera hipotecària amb una morositat que no supera el 4%.

En una primera etapa es van interessar per la venda de la xarxa espanyola de Barclays el Santander, Bankinter, BBVA, Popular i alguns fons estrangers. Finalment ha estat CaixaBank la que s'ha imposat amb una oferta més elevada, encara que alguns dels seus competidors ja s'havien retirat prèviament, com és el cas del Sabadell i del BBVA, que s'acaba d'adjudicar Catalunya Banc. CaixaBank va analitzar en els últims mesos, en paral·lel, tant la compra de Catalunya Banc com de la xarxa de Barclays. El banc que presideix Francisco González es va imposar en la subhasta de l'antiga caixa d'estalvis catalana.

La venda de Barclays és l'última peça que quedava per moure al mapa de la reestructuració financera espanyola. Les últimes operacions han estat la venda de l'antiga Caixa Catalunya i la subhasta de Nova Galicia Banco al banc veneçolà Banesco. CaixaBank va licitar fort per l'entitat gallega, però finalment el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va triar un banc estranger.

CaixaBank ha estat una entitat molt activa en el procés de reestructuració financera. Tant des del punt de vista intern com extern. Internament, l'entitat va ser la primera a segregar el seu negoci financer a un banc. Va traspassar els seus actius a l'antiga Criteria, que cotitzava en borsa com a hòlding industrial de La Caixa i, posteriorment, la va transformar en banc. A més a més, també ha estat la primera entitat a dissoldre l'antiga caixa d'estalvis i convertir-se en fundació bancària com exigeix la llei. Isidre Fainé presideix la Fundación Bancaria, CaixaBank, així com Criteria.

ADQUISICIONS ANTERIORS / Externament, l'entitat ha aprofitat la crisi per créixer mitjançant adquisicions. En els últims quatre anys ha comprat Caixa Girona, Bankpime, Banco de Valencia, Banca Cívica i ara Barclays. Abans de la crisi, La Caixa va comprar el negoci de banca privada de Morgan Stanley a Espanya. Excepte Banca Cívica, totes les operacions es van realitzar sense ajudes de l'Estat i en el cas de Cívica s'han tornat. Amb Banco de Valencia, es va poder aplicar un esquema de protecció d'actius (EPA), que són ajudes per a pèrdues futures.

Barclays també va anunciar ahir haver completat la venda del seu negoci de retail banking dels Emirats Àrabs Units a l'Abu Dhabi Islamic Bank. El maig passat, Barclays va anunciar una dràstica retallada de l'activitat en banca d'inversió a nivell internacional i l'abandonament del negoci de banca minorista a Europa continental. El grup va anunciar la previsió de prescindir de 14.000 llocs de treball aquest any. Com a conseqüència, va comunicar que deixava Espanya.

Barclays ja va reduir l'any passat el seu nombre de sucursals espanyoles en més de cent i la seva plantilla en més de mil persones. L'entitat va arribar a tenir 500 sucursals a Espanya després de comprar Banco Zaragozano el 2004, i era el banc estranger amb més presència en aquest mercat.

CaixaBank va obtenir un resultat net atribuït de 305 milions el primer semestre de l'any, un 25,3% menys respecte al primer semestre del 2013, per l'impacte de la consolidació de Banco de Valencia i els requeriments del reial decret llei 18/2012. Té 13,6 milions de clients, 5.695 oficines i uns actius de 336.849 milions d'euros.

ELPERIODICO