La llista de prohibicions a l'hora d'entrar en un equipament cultural sol respondre al sentit comú. El més habitual és llegir al vestíbul consignes com que «no s'hi pot fumar, ni entrar armes o paraigües amb punta metàl·lica, ni llençar xiclets a terra, ni tocar les obres d'art, ni portar motxilles o grans paquets, ni menjar, ni beure, ni utilitzar flaixos i trípodes o accedir-hi amb animals, a excepció de gossos guia». Això és el més corrent. Però en pocs mesos ha irromput massivament als carrers i als museus el selfie stick o pal extensible que, unit al mòbil, permet fer fotos sense demanar ajuda a desconeguts i captar autoretrats amb panoràmica des d'angles singulars.
Un no molesta, però alguns grups de turistes amb els pals alçats resulta dificultós, no només per raons de seguretat, sinó per les molèsties que causa en la mobilitat per les sales expositives i pels problemes que genera a altres visitants que volen contemplar les obres artístiques sense barreres visuals. «És un objecte que pot causar problemes, encara que no hi ha hagut cap incident», coincideixen a afirmar responsables de diversos museus de Barcelona, on és una qüestió controvertida que genera debat i sobre la qual no hi ha un acord clar. Cada espai aplica el seu propi criteri i de moment són pocs els que prohibeixen als visitants entrar amb aquests pals que solen mesurar 110 centímetres i que funcionen prement el botó o disparador que hi ha al mànec.
Algunes institucions estrangeres han prohibit l'ús del pal selfie, com el Museum of Modern Art (Moma) de Nova York, i altres ho estan estudiant. També hi ha grans museus, com el Louvre de París, que encara no hi posen cap impediment. A Barcelona passa el mateix. Per exemple, la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera, el Museu Picasso i el Museu Nacional d'Art de Catalunya no volen ni veure'ls: no permeten el seu accés. En canvi, la Sagrada Família i el Museu del Barça, importants destins turístics, permeten l'entrada a aquests pals que fan ondular les càmeres com banderes. I això que les seves llistes de restriccions són llarguíssimes.
Al temple de Gaudí, a més del que és habitual, s'hi indica que no s'hi poden penjar cartells ni pancartes, ni estirar-se al terra de la basílica, ni pintar, ni gratar o marcar res, ni entrar sota els efectes de l'alcohol o qualsevol tipus d'estupefaent. Tampoc es permet accedir-hi amb patins, planxes de skate i bicicletes, ni ganivets, estisores, esprais, retoladors, apuntadors de làser, ni portar vestits i accessoris que impedeixin identificar el visitant. «Qualsevol persona que entri a la Sagrada Família ha d'evitar en tot moment provocar perill o malestar o dificultar el desenvolupament normal de les visites», enumera un portaveu de la seva fundació eclesiàstica.
El Museu del Barça indica en un cartell que les condicions d'accés estan detallades a la pàgina web del club, on es prohibeix l'entrada de pals de banderes que facin més de 70 centímetres. Tot i així, els turistes hi entren sense problemes amb els seus selfie sticks. Dins de l'estadi les normes són més estrictes, sobretot en partits de gran rivalitat. No s'hi pot entrar cap objecte que superi el mig quilo, «per si és utilitzat com a projectil». Per prevenir situacions de risc, el visitant pot ser sotmès a controls de bosses, motxilles i efectes personals i sempre l'organització es reserva el dret d'admissió.
De moment, els pals són benvinguts en aquests museus tan turístics, però en el cas de la Sagrada Família és un tema pendent de decidir en pròximes reunions de la junta directiva. En la mateixa situació es troba el Museu d'Història de Barcelona: no hi posen traves però ho han de valorar més a fons.
La Pedrera, la Casa Batlló, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) coincideixen a permetre l'accés dels pals però compten amb vigilants interns que controlen el seu bon ús. «Per seguretat, no deixem que ningú porti paraigües llargs, cascos o altres objectes que poden molestar els visitants o danyar el material exposat, però no seguim una política concreta amb els pals extensibles», diu Irene Ruiz, portaveu del CCCB, sobre aquest pal considerat un dels invents del 2014 a Time.
El Museu Picasso no permet fer-s'hi fotografies ni filmar ni utilitzar el telèfon mòbil, així que el pal no serviria de res. «Disposem d'un servei de consigna gratuït, on es poden dipositar les càmeres i els seus complements», explica un operari del museu.
ELPERIODICO
Un matrimoni de Houston (Texas, EUA) es muda i vol vendre la seva casa de 98 metres quadrats valorada en 400.000 dòlars. Però no vol que el comprador visqui lligat a una hipoteca. Així que ha tingut una original iniciativa: l'ha posat a la venda al preu d'un dòlar i d'un assaig de 200 paraules.
