Aquesta nit es podrà disfrutar del curiós fenomen 'blue moon'

Aquest divendres, últim dia de juliol, es podrà veure al cel unalluna blava (la 'blue moon', que també és tendència aquest divendres a Twitter), fenomen que es dóna aproximadament cada tres anys i que no es tornarà a produir fins al gener del 2018.

Com recorda l'Observatori Naval dels EUA a la seva pàgina web, s'anomena lluna blava la segona lluna plena dins d'un mateix mes del calendari, el juliol en aquest cas.

Cada cicle lunar dura aproximadament 28 dies, de manera que quan hi ha lluna plena a començaments de mes és probable que n'hi hagi una altra al final.

LA PRIMERA VA SER EL DIA 2

Això és el que passarà aquest mes, en què la primera lluna plena va ser el dia 2, i la segona, la blava, serà aquest divendres, dia 31.

Es diu lluna blava però no es veurà d'aquest color, sinó en tons grisos, blancs o platejats, els que s'aprecien normalment al satèl·lit.

Segons els experts, la lluna s'ha tenyit de blau en molt rares ocasions, per efecte de pols, cendra o fum a l'atmosfera a causa de grans erupcions volcàniques o incendis forestals.

L'última lluna blava va ser el 31 d'agost del 2012, i per veure la pròxima després de la d'aquest divendres s'haurà d'esperar fins al gener del 2018.

ELPERIODICO

Canal 9 reobrirà el 9 d'octubre

El 9 d'octubre és la data prevista per a la reobertura de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), tal com ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

El Canal 9 va ser tancat el novembre del 2013, i va deixar 1.438 empleats al carrer.

Segons Puig, la reobertura de RTVV està condicionada per un "marasme legal enorme, producte de la gran irresponsabilitat que va tenir el PP amb aquest procés".

El president ha afirmat que "en aquests moments s'està intentant desbrossar la situació legal" de l'ens, i això és "el que està frenant més la reobertura", ja que considera que en el tancament de RTVV "es va fer tot extraordinàriament malament".

"Jo crec que tothom ha d'entendre que no es pot funcionar de manera improvisada; jo entenc els treballadors i l'angoixa que els han humiliat, però no per això la RTVV del futur ha de ser feta malament; ha de ser plural, per a tots i, sobretot, sostenible", ha argumentat Puig, que ha dit que la data del 9 d'octubre estaria bé però que ha recalcat la necessitat de no improvisar.

INVERSIÓ

"La gent a Madrid --ha prosseguit-- ens pregunta: escolteu, però si no teniu diners, ¿per què voleu la radiotelevisió pública? I nosaltres diem, escolteu, és que és una inversió, no un malbaratament. És una inversió per a la cultura, per a la indústria audiovisual, per a la comunicació, per promoure el turisme i la indústria agroalimentària, la comunicació és essencial per fer créixer el nivell de benestar social d'un país. Ara, ha de ser una inversió coherent, consistent, sense abús, que és el que ha passat, que aquí uns quants aprofiten l'instrument de tots".

ELPERIODICO

L'aparició d'un tauró mort obliga a tancar la platja de Canet

Un tauró d'uns 2,2 metres de longitud ha aparegut mort a laplatja de Canet aquest dijous, fet que ha obligat a hissar labandera vermella. L'animal, una espècie similar a latintorera, ha fet que els responsables de vigilar la platja hissessin la bandera vermella per precaució. Els responsables de l'empresa Marsave Mallorca, que són els adjudicataris del servei salvament i vigilància de les platges del municipi, han rebut l'avís de Salvament Marítim sobre la presència de la tintorera, que ja estava morta, molt a prop de la costa , segons fonts municipals.

En la retirada de l'animal, portada a terme per la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Canet, hi han col·laborat vigilants del servei de platja i els agents de la Policia Local de Canet de Mar. Arran de la troballa de la tintorera, s'ha generat un gran enrenou entre els banyistes i s'ha hissat la bandera vermella a la platja per precaució. Està previst que la prohibició en el bany es mantingui durant tot el dia, encara que la situació ja s'ha normalitzat. En un comunicat, l'ajuntament ha deixat clar que ha seguit el protocol marcat pels agents rurals i que també ha contactat amb la Generalitat.

ELPERIODICO

Sant Joan, la màgica nit del foc

La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.

Els estudiosos apunten que els ritus motivats per la Festa de Sant Joan a Europa tenen un mateix origen. Cèltic. I que l'Església, com amb molts altres ritus precristians, la fagocita. L'adapta al seu credo i la fa seva. Així, una festa mil•lenària i d'origen mític es converteix en religiosa.

L'origen cèltic de la màgica nit de Sant Joan  ens porta a indagar en els ritus que realitzen els druides, els sacerdots celtes. Els druides són els dipositaris de la saviesa profana i de la sagrada. Convençuts que, tard o d'hora, el foc i l'aigua s'ensenyoriran del món i que, per tant, és imprescindible adorar-los i sacralitzar-los.

Així, en la foguera sagrada que crema en la nit més curta de l'any, acostuma a repetir-se a les nits següents. Els tions cremats i les cendres seran llançats als camps per purificar-los (i, aprofitant l'avinentesa, per adobar-los). Resultat? Amb la purificació dels cultius, aquests creixeran més ufanosos i productius. La natura reneix. I és que la nit de Sant Joan té un caràcter de fecunditat. És costum que les noies saltin per damunt les flames per assegurar-se relacions sexuals sense conseqüències no desitjades. Això sí, és imprescindible que les flames no arribin a tocar a la noia en qüestió perquè aquesta no quedi embarassada. Contràriament a Irlanda, on la cultura celta encara avui dia manté molta força, les parelles aprofiten aquesta nit per saltar per damunt el foc per assegurar-se la descendència. I el mateix es fa amb el bestiar.

Però mentre la foguera crema, els celtes dansen i, gràcies al foc, fugen del pecat i les seves ànimes troben la pau. També caminen per damunt el foc amb els peus descalços, sense cremar-se. És més. Hi ha qui carrega a les espatlles algun noiet per caminar sobre les brases. No és masoquisme, no. Com més pes, menys perill de cremades als peus. No és gens estrany, doncs, que, amb aquesta forta influència del foc, els druides l'utilitzin per a la quiromància. Que segons l'espetec, el color o la forma de les flames augurin un futur o un altre. Una pràctica que no és exclusiva de la cultura celta.

La màgia d'una nit màgica

La mágica nit de Sant Joan, però, té una llegenda gairebé unànime a tot el món. Durant aquesta nit les "portes" que comuniquen amb el Més Enllà s'obren. Així, durant aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. S'alliberen de les seves presons a princeses i reines mores que estaven presoneres víctimes d'alguna bruixeria o malefici. Dones d'aigua, follets i altres éssers màgics aprofiten aquesta nit per donar un tomb i poder ser vistos per l'ull humà. El dimoni també aprofita per passejar-nos pel nostre món. Les plantes verinoses perden les seves propietats perjudicials. En canvi, les herbes guaridores centupliquen les seves virtuts. Aquesta nit, els tresors guardats a les entranyes de la Terra surten a l'exterior perquè algun pobre mortal deixi, almenys, de ser pobre. La rosada que cau en aquesta màgica matinada cura 101 malalties i fa més bell i jove a aquell que s'imprengui tot el cos. Resumint. Durant aquesta nit s'obre la porta que ens introdueix al coneixement del futur i a les dimensions màgiques de la realitat. 

Viquipèdia guanya el premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional

L'enciclopèdia lliure Viquipèdia, que conté més de 37 milions d'articles escrits en 288 idiomes per voluntaris de tot el món, ha sigut guardonada aquest dimecres amb el premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional 2015.

Viquipèdia, creada el 2001 per l'empresari nord-americà Jimmy Wales amb l'ajuda del filòsof Larry Sanger, i gestionada des del 2003 a través de la Fundació Wikimedia, té uns 500 milions de visitants únics al mes i figura entre les 10 pàgines web més visitades del món.

L'enciclopèdia, que compta amb més de 25 milions d'usuaris registrats, dels quals més de 73.000 són editors actius, utilitza latecnologia wiki, que facilita l'edició de continguts i l'emmagatzematge de l'historial de canvis de la pàgina.

EL PERIODICO

Son Goku torna amb 'Dragon Ball Super'

Son Goku i els seus amics tornen aviat a la televisió. El canal japonès Fuji TV ja promociona les primeres imatges de 'Dragon Ball Super', la seqüela de 'Bola de drac Z', que estrenarà al mes de juliol.

La nova sèrie d'animació es desenvoluparà en una Terra que s'ha convertit en un lloc pacífic anys després de la derrota del Monstre Buu.

Darrere d'aquesta seqüela hi ha Akira Toriyama, que ha preparat més de 100 episodis de la sèrie.

ELPERIODICO

El primer assassinat demostrat de la història té 430.000 anys

La violència, inherent a l'ésser humà, acompanya l'home des del començament dels temps. Ara, l'estudi d'un crani de fa 430.000 anys acaba de confirmar que aleshores l'home ja era capaç d'assassinar. La investigació, publicada a la revista PLOS ONE, analitza les lesions mortals del crani patides per un dels individus trobats al jaciment de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos), un lloc que no deixa de donar noves dades que a poc a poc ajuden a reconstruir l'immens puzle de l'evolució humana.

En el treball hi han participat investigadors del Centre Mixt d'Evolució i Comportaments Humans, de la Fundació Basca per a la Ciència (Ikerbasque), de les universitats d'Alcalá, Complutense, Bilbao, Rovira i Virgili (Tarragona), de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, del Cenieh i d'altres centres investigadors de París, Pequín i Nova York.

El crani en qüestió va ser recuperat al costat de les restes de 27 individus més en excavacions realitzades entre el 1990 i el 2010. Els sediments de la capa geològica i els trets morfològics d'aquests individus van permetre determinar que tots ells pertanyien al mateix grup i que tenien una antiguitat de 430.000 anys.

ACUMULACIÓ DE CADÀVERS

Aquests restes, trobades en una recòndita sima de la cova majord'Atapuerca, estaven enterrades juntes, un fet que durant dècades ha generat un dels grans debats de la prehistòria mundial.

Per als membres de l'equip d'Atapuerca, aquesta acumulació de cadàvers podria considerar-se el primer indici d'enterrament o acte funerari, mentre que per a altres paleontòlegs, podria ser deguda simplement a l'acció dels carnívors i carronyers (que emmagatzemaven les seves preses) o a l'acció geològica de corrents de fang i aigua (el jaciment d'Atapuerca és una xarxa de coves de pedra calcària foradada per l'aigua).

Els estudis fets els últims anys havien permès descartar les dues últimes hipòtesis, de manera que només quedaven dues opcions que expliquessin aquesta acumulació de cadàvers: que els individus caiguessin de manera accidental per l'avenc vertical que dóna accés a la cova major (13 metres de caiguda) o que fossin dipositats deliberadament, com un acte funerari. L'estudi publicat ara, basat en l'anàlisi de les fractures del crani 17, tanca el debat i confirma que aquest individu va ser assassinat i acumulat intencionalment.

ANÀLISIS FORENSES

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar el crani amb les tècniques forenses actuals. "Primer vam fer un estudi per descartar que els senyals haguessin sigut fets per carnívors, després vam analitzar dades geològiques i, per últim, vam analitzar el tipus de fractura dels ossos. Amb aquestes dades van poder anar descartant hipòtesis", explica la principal autora del treball, Nohemi Sala, investigadora del Centre UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans i membre de l'equip de Juan Luis Arsuaga. "Només quedaven dues possibles causes: la caiguda accidental i l'acumulació intencional", apunta.

Els investigadors van estudiar els 17 cranis per determinar en quin moment s'havien fet les fractures, 'postmortem' (després de la mort) o 'perimortem' (temps pròxim a la mort). El crani 17 presenta dos orificis a l'os frontal, "just a sobre de la conca de l'ull esquerre. L'estudi del contorn, la mida i la forma de les fractures van permetre determinar que es van fer amb el mateix objecte, i que van ser fetes quan hi havia teixit tou, és a dir, o estava viu o acabava de morir", puntualitza Sala.

CAIGUDA DESCARTADA

Les tècniques forenses actuals han permès determinar que "l'individu va rebre dos cops independents produïts per un mateix objecte, cosa que descarta la caiguda. Ningú cau per un pendent i es dóna un cop dues vegades al mateix lloc i amb el mateix objecte". A més, la suma de dades, el tipus de lesions i el lloc on es localitzen "entren dins dels patrons utilitzats pels forense per determinar que hi ha hagut un encontre o conflicte cara a cara", afirma la investigadora.

"L'estudi prova, per primera vegada, un assassinat que va tenir lloc fa gairebé mig milió d'anys. Probablement l'acte violent confirmat més antic de la història", subratlla Sala.

ELPERIODICO