Festa dels Petits Valents, el 26 de setembre al Palau Robert

Un any més, l’Hospital Sant Joan de Déu celebra el proper 26 de setembre una festa als jardins del Palau Robert a Barcelona per donar a conèixer a la població alguns dels programes que es duen a terme a l’Hospital gràcies a les donacions de la societat civil. La festa, que enguany arriba a la cinquena edició, ha estat rebatejada com la Festa dels Petits Valents perquè vol retre homenatge als pacients, i reconèixer la seva valentia, alegria, solidaritat i coratge a l’hora de fer front a la malaltia.

A l’entrada al recinte, els infants que s’acostin al Palau Robert rebran una polsera que els converteix en “pacients” de l’Hospital i que els permet participar en una vintena de tallers lúdics que reprodueixen o estan relacionats amb les activitats d’assistència, solidaritat, recerca i innovació que es fan al centre. Podran conèixer i jugar amb els gossos que ajuden els infants hospitalitzats a recuperar-se; participar en tallers de musicoteràpia com els que es fan a l’Hospital; ballar amb la Gelocatila, una de les pallasses que acompanya als infants que han de ser operats quiròfan; guarir un nino de drap com els que fa servir una infermera psicòloga de l’Hospital per explicar als infants que han de ser sotmesos a una operació complexa en què consisteix la intervenció, i fins i tot convertir-se en científics per un dia. 

Com a novetat, enguany els infants podran participar en el salvament d’una tortuga marina. Amb aquesta iniciativa, es pretén invertir els papers i convertir als més petits per un dia en “cuidadors”. A la Festa dels Petits Valents també hi seran presents els personatges del parc temàtic Port Aventura, que des de fa uns mesos col•labora amb l’Hospital i finançarà la nova UCI del centre valorada en tres milions d’euros.

Més informació

Hospital Sant Joan de Déu

El primer 'Homo'

Un equip internacional de paleontòlegs ha descobert en una cova de Sud-àfrica una nova i fascinant espècie d'homínid que combina trets primitius propis d'Australopithecus, començant per un cervell de mida petita, i altres característiques més modernes típiques del gènere Homo, la nostra estirp en el llarg camí de l'evolució, com els peus, que són pràcticament d'home modern, i una sorprenent capacitat per realitzar ritus funeraris -enterrar els seus congèneres deliberadament-. Els investigadors han descobert ni més ni menys que 1.550 ossos pertanyents a una quinzena d'individus, cosa que constitueix l'acumulació més gran de fòssils d'homínids antics trobats fins ara al continent africà.

Les restes de l'espècie, batejada com a Homo naledi, que en la llengua local sesotho significa «estrella», van aparèixer pràcticament amuntegades a les profunditats d'una cova de difícil accés anomenada Rising Star, a Maropeng, a prop de Johannesburg, un paratge molt ric paleontològicament parlant i que està catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. I encara hi pot haver molts més fòssils perquè per ara només s'ha excavat en un metre quadrat. Les restes encara no han pogut ser datades, i per això no se sap l'antiguitat deHomo naledi, tot i que els investigadors creuen que el més probable és que tinguin més de 2,5 milions d'anys i constitueixin per tant el representant més antic del gènereHomo.

PARTICIPACIÓ ESPANYOLA / La investigació ha sigut coordinada per les universitats de Witwatersrand (Johannesburg), Nova York i Wisconsin, amb el suport de la National Geographic Society, i hi han participat també investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC) i altres centres d'investigació. «Hem descobert una nova espècie d'avantpassat», sintetitza el director de les excavacions, el nord-americà Lee Berger. «Aquest descobriment farà història», afegeix Terry García, de la National Geographic.

Encara que les primeres restes es van descobrir el 2013, no s'havien donat a conèixer fins ara a causa de la gran quantitat de fòssils que anaven apareixent. Els científics han esperat a tenir una reconstrucció i una classificació de les peces. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista científicaeLife i en un monogràfic de National Geographic.

A partir dels fòssils descoberts s'ha pogut determinar que Homo naledi d'adult feia 1,5 metres i pesava 45 quilos. Les seves característiques estan molt pròximes al gènere Homo pel que fa a masticació, manipulació i locomoció, per exemple, mentre que per l'estructura del seu tors i el joc del tòrax amb la pelvis, s'acosta més a Australopithecus, gènere de primats homínids que va desaparèixer fa dos milions d'anys. I el mateix passa amb la capacitat cranial, de tot just 500 centímetres cúbics, com una taronja. Les mans «suggereixen que tenia capacitat per a fer servir eines», insisteix un comunicat fet públic pels investigadors. I pel que fa als peus, «és pràcticament impossible distingir-los dels de l'home modern. Podia caminar llargues distàncies».

«Encara no disposem de datacions, i per això, de moment, no podem saber quan va viure, però les anàlisis morfològiques el situen en l'origen del gènere Homo», explica Markus Bastir, investigador del MNCN.

Al marge de la riquesa en brut, amb els més de 1.500 fragments trobats a la cova, un aspecte molt destacat del jaciment és que els individus no només pertanyen a una mateixa espècie, sinó que formaven part d'una mateixa població -són possiblement coetanis- i tenen edats variades, des de bebès fins a persones d'edat avançada. «Estem davant una estupenda oportunitat per obtenir informació que ens permeti reconstruir la nostra complexa història evolutiva», apunta el científic del MNCN.

Després de la troballa, els investigadors es van preguntar per què els ossos van aparèixer en una cambra profunda -a 90 metres de l'entrada de la cova- que «no ha estat mai en contacte amb la superfície», assenyalen. El túnel d'accés és molt costerut i tan estret que només les persones més baixetes són capaces d'arribar-hi pel seu propi peu.

HIPÒTESI DE L'ENTERRAMENT / «Al principi ens vam imaginar diverses possibilitats, incloent-hi un atac de depredadors i un desastre natural -relata Berger-, però ara creiem que Homo naledi practicava ritus funeraris». És a dir, els cossos van ser col·locats deliberadament pels seus congèneres a la cambra. «Fins ara es pensava que aquestes pràctiques eren exclusives de l'Homo sapiens, la nostra espècie, els representants més antics del qual tenen uns 200.000 anys. És un descobriment extraordinari», prossegueix el director de les excavacions. «Tot apunta que aquesta espècie d'Homo,morfològicament primitiva, podria haver tingut uns patrons de comportament més complexos dels que li atribuïm en un principi», diu per la seva part Markus Bastir.

Els fòssils representen un desafiament per als investigadors. «Els canells i els peus són molt similars als de l'home modern, però al mateix temps el seu petit cervell i la forma de la part superior del seu cos estan més a prop de l'Australopithecus», resumeix Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres. El descobriment, en definitiva, podria ajudar a comprendre aquella complexa transició que es va produir fa uns dos milions d'anys. Berger avisa esperançat: «Homo nalediencara no ha revelat tots els seus secrets. A la cova encara hi pot haver centenars o fins i tot milers de fòssils més».

ELPERIODICO

Los hermanos Roca abrirán una heladería en el Liceu de Barcelona

Los hermanos Roca abrirán una heladería en el Gran Teatre del Liceu. Se trata del último proyecto ligado a la figura de estos tres grandes chefs que actualmente coronan con su Celler de Can Roca la lista Restaurant que cataloga los 50 mejores restaurantes del mundo. Josep, Joan y Jordi Roca estarán detrás de un nuevo proyecto empresarial dentro del mítico teatro barcelonés de La Rambla que, con el empaque de una heladería a pie de calle y de un segundo espacio que permitirá al comensal explorar Catalunya desde varios sabores, ángulos y puntos de vista. No será una heladería, al uso sino un nuevo proyecto en el que experimentar sápidamente a través de las sensaciones y de la vista.

El nuevo proyecto, que no es un restaurante pese a algunas informaciones publicadas está aún en fase de despegue por lo que desde fuentes próximas al proyecto no han querido desvelar a La Vanguardia demasiados detalles que puedan comprometer el resultado final.

El último proyecto ligado al sello Roca fue la apertura el pasado mes de septiembre de un espacio Rocambolesc -la heladería madre está en Girona- dentro del Gourmet Experience de El Corte Inglés en Madrid, pero antes los helados de la casa ya se podían degustar en la playa de la Barceloneta, dentro del chiringuito gourmet La Guinagueta, y en la de Platja d'Aro (en la Costa Brava).

Seguramente, el reciente reconocimiento a Jordi Roca como el mejor repostero del mundo en 2014, también por parte de la citada lista Restaurant, sea un motivo más a añadir para que los turistas recalen en el mítico teatro barcelonés que data de 1847.

lavanguardia

El mòdul 'Philae' troba molècules precursores de la vida al sistema solar

El mòdul 'Philae', que el novembre passat va fer història al posar-se amb èxit sobre el cometa 67P, hi ha trobat compostos orgànics considerats precursors de la vida, ha informat l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de les Ciències(AAAS).

Aquesta associació ha publicat una sèrie d'articles amb els descobriments científics aconseguits amb les dades que el robot 'Philae' ha enviat a la sonda 'Rosetta' de l'Agència Espacial Europea, de la qual es va desprendre per aterrar el 12 de novembre passat al cometa 67P (67P/Txuriúmov-Guerassimenko).

En un estudi que apareix publicat aquest divendres a la revista científica 'Science', els investigadors expliquen que elCometary Sampling and Composition (COSAC), un dels principals instruments del mòdul 'Philae', ha determinat l'existència de material orgànic al cometa.

Només 25 minuts després d'aterrar al cometa, l'espectròmetre de masses de COSAC va fer un mesurament a la manera d'olfacció', similar als detectors de químics dels aeroports, que va revelar la presència de 16 compostos orgànics, alguns d'ells amb nitrogen i cap amb sofre, segons l'estudi.

Molts d'aquests components s'havien detectat a la cua de la majoria dels cometes, però també s'hi va trobar isocianat de metil, acetona, probresca i acetamida, compostos que no s'havien descobert anteriorment en altres cometes.

PRECURSORES DE LA VIDA

Però el més important per a l'astrobiologia és que algunes de les matèries trobades a la pols cometària es consideren precursores de la vida, ja que intervenen en la formació d'aminoàcids essencials o de bases nucleiques.

Els investigadors han destacat que els cometes conserven el material més pristí del nostre sistema solar en forma de gel, pols, silicats i matèria orgànica sòlida que segurament es va formar a l'espai interestel·lar fins i tot abans d'aparèixer la nebulosa solar que es va convertir després en l'actual sistema solar.

A més, l'estudi de la composició química dels cometes proporciona informació clau sobre les matèries primeres presents en les albors del sistema solar. Des del punt de vista geològic, el seu estudi té gran importància, ja que aporta algunes de les claus per entendre com va ser la seva formació.

A més, des del punt de vista de l'habitabilitat, ens poden ajudar a entendre l'origen de l'aigua a la Terra i en altres planetes com Mart. Des del punt de vista astrobiològic, són fonamentals per comprendre l'origen de la vida a la Terra.

Un altre dels estudis divulgats avui descriu els moments en què el robot 'Philae' va portar a terme la seva accidentada arribada a la superfície del cometa 67P, amb tres aterratges i dos rebots.

Després de rebotar a la zona designada per a l'aterratge, que ha resultat que té una capa d'uns 25 centímetres tova i granulada, el mòdul finalment es va aturar en una àrea llunyana de consistència rocosa, al costat d'un cràter i en un terreny desigual.

L'EVOLUCIÓ DELS COMETES

Les anàlisis de les dues superfícies i les seves diferents consistències han ofert dades sobre l'evolució dels cometes i podrien servir per millorar el disseny de noves missions a altres cometes.

Les anàlisis portades a terme pels científics de les dades enviades per 'Philae' a través de la sonda 'Rosetta' suggereixen que el paisatge del cometa 67P s'ha format a través de l'erosió.

Per tenir una idea més clara de l'interior del cometa, els científics han comptat amb mesuraments obtinguts dirigint des de 'Philae' senyals electromagnètics a través del nucli del cometa per ser rebuts per 'Rosetta' al costat oposat.

Aquests mesuraments suggereixen que el cap del cometa té una composició bastant homogènia i el seu interior és uniforme.

Per rebre informació de 'Philae', la sonda 'Rosetta' ha volat fins ara en una òrbita òptima per establir aquesta comunicació, però el 24 de juliol va passar a moure's sobre l'hemisferi sud, més il·luminat pel Sol, per alternar la comunicació amb 'Philae' amb l'observació del 67P/Txuriúmov-Guerassimenko.

Les ejeccions de gas i pols a la superfície del cometa impedeixen que 'Rosetta' voli molt a prop de la seva superfície i obliguen a fer que la sonda es mantingui a una distància de seguretatd'entre 170 i 190 quilòmetres.

ELPERIODICO

Aquesta nit es podrà disfrutar del curiós fenomen 'blue moon'

Aquest divendres, últim dia de juliol, es podrà veure al cel unalluna blava (la 'blue moon', que també és tendència aquest divendres a Twitter), fenomen que es dóna aproximadament cada tres anys i que no es tornarà a produir fins al gener del 2018.

Com recorda l'Observatori Naval dels EUA a la seva pàgina web, s'anomena lluna blava la segona lluna plena dins d'un mateix mes del calendari, el juliol en aquest cas.

Cada cicle lunar dura aproximadament 28 dies, de manera que quan hi ha lluna plena a començaments de mes és probable que n'hi hagi una altra al final.

LA PRIMERA VA SER EL DIA 2

Això és el que passarà aquest mes, en què la primera lluna plena va ser el dia 2, i la segona, la blava, serà aquest divendres, dia 31.

Es diu lluna blava però no es veurà d'aquest color, sinó en tons grisos, blancs o platejats, els que s'aprecien normalment al satèl·lit.

Segons els experts, la lluna s'ha tenyit de blau en molt rares ocasions, per efecte de pols, cendra o fum a l'atmosfera a causa de grans erupcions volcàniques o incendis forestals.

L'última lluna blava va ser el 31 d'agost del 2012, i per veure la pròxima després de la d'aquest divendres s'haurà d'esperar fins al gener del 2018.

ELPERIODICO

Canal 9 reobrirà el 9 d'octubre

El 9 d'octubre és la data prevista per a la reobertura de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), tal com ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

El Canal 9 va ser tancat el novembre del 2013, i va deixar 1.438 empleats al carrer.

Segons Puig, la reobertura de RTVV està condicionada per un "marasme legal enorme, producte de la gran irresponsabilitat que va tenir el PP amb aquest procés".

El president ha afirmat que "en aquests moments s'està intentant desbrossar la situació legal" de l'ens, i això és "el que està frenant més la reobertura", ja que considera que en el tancament de RTVV "es va fer tot extraordinàriament malament".

"Jo crec que tothom ha d'entendre que no es pot funcionar de manera improvisada; jo entenc els treballadors i l'angoixa que els han humiliat, però no per això la RTVV del futur ha de ser feta malament; ha de ser plural, per a tots i, sobretot, sostenible", ha argumentat Puig, que ha dit que la data del 9 d'octubre estaria bé però que ha recalcat la necessitat de no improvisar.

INVERSIÓ

"La gent a Madrid --ha prosseguit-- ens pregunta: escolteu, però si no teniu diners, ¿per què voleu la radiotelevisió pública? I nosaltres diem, escolteu, és que és una inversió, no un malbaratament. És una inversió per a la cultura, per a la indústria audiovisual, per a la comunicació, per promoure el turisme i la indústria agroalimentària, la comunicació és essencial per fer créixer el nivell de benestar social d'un país. Ara, ha de ser una inversió coherent, consistent, sense abús, que és el que ha passat, que aquí uns quants aprofiten l'instrument de tots".

ELPERIODICO

L'aparició d'un tauró mort obliga a tancar la platja de Canet

Un tauró d'uns 2,2 metres de longitud ha aparegut mort a laplatja de Canet aquest dijous, fet que ha obligat a hissar labandera vermella. L'animal, una espècie similar a latintorera, ha fet que els responsables de vigilar la platja hissessin la bandera vermella per precaució. Els responsables de l'empresa Marsave Mallorca, que són els adjudicataris del servei salvament i vigilància de les platges del municipi, han rebut l'avís de Salvament Marítim sobre la presència de la tintorera, que ja estava morta, molt a prop de la costa , segons fonts municipals.

En la retirada de l'animal, portada a terme per la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Canet, hi han col·laborat vigilants del servei de platja i els agents de la Policia Local de Canet de Mar. Arran de la troballa de la tintorera, s'ha generat un gran enrenou entre els banyistes i s'ha hissat la bandera vermella a la platja per precaució. Està previst que la prohibició en el bany es mantingui durant tot el dia, encara que la situació ja s'ha normalitzat. En un comunicat, l'ajuntament ha deixat clar que ha seguit el protocol marcat pels agents rurals i que també ha contactat amb la Generalitat.

ELPERIODICO