La sonda 'Rosetta' de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha enviat el senyal que confirma que s'hadespertat després de més de dos anys en estat d'hibernació. L'ESA havia posat el despertador del satèl·lit a les 11.00 hores d'aquest dilluns i ha esperat fins a les 19.18 hores per rebre la resposta de 'Rosetta' al Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC) a Darmstadt(Alemanya), que s'ha posat a aplaudir davant l'èxit d'aquesta primera part de la missió.
El director general de l'ESA, Jean Jaques Dordain, ha presenciat l'èxit de l'equip de 'Rosetta'. El seu responsable ha indicat que es tracta d'"un gran èxit per a tota l'agència espacial".
Durant aquestes més de nou hores d'espera, la sonda ha escalfat elssensors d'estrelles del satèl·lit, un procés que li ha costat unes sis hores. A continuació ha encès els motors per detenir el moviment de rotació i ha ajustat la seva orientació per garantir que els seus panells solars segueixen apuntant cap al Sol.
El gran repte: aterrar en un cometa
Amb tot aquest procés acabat, la sonda ha calculat la seva orientació per apuntar la seva antena d'alta definició cap a la Terra i poder enviar aquest senyal als científics que atentament seguien els seus passos a 807 milions de quilòmetres.
Ara que l'equip de control a la Terra i 'Rosetta' estan en contacte, comença la feina per portar a terme el que és un dels seus grans reptes espacials del 2014: aterrar al novembre sobre el cometa '67P/Churyumov-Guerassimenko', per estudiar-lo en profunditat.
Els cometes són els elements constitutius del Sistema Solar primitiu i, probablement, l'origen de gran part de l'aigua de la Terra. Es creu que també podrien haver portat a la Terra els ingredients necessaris perquè hi sorgís la vida. La 'missió Rosetta', composta per una sonda i per un mòdul d'aterratge, serà observar la roca des de prop, ajudant a comprendre millor el paper que van tenir aquests objectes en l'evolució del Sistema Solar.
Dos anys i mig d'hibernació
'Rosetta' va començar el seu viatge el 2 de març del 2004, seguint una complexa trajectòria que incloïa tres aproximacions a la Terra i una a Mart. De camí cap al seu objectiu, la sonda europea va sobrevolar i va fotografiar dos asteroides: 'Steins', el 5 de setembre del 2008, i'Lutetia', el 10 de juliol del 2010.
El juliol del 2011, 'Rosetta' va entrar en hibernació per recórrer el tram més solitari i fred del seu viatge, quan era a uns 800 milions de quilòmetres del Sol, a prop de l'òrbita de Júpiter. La sonda va orientar els seus panells solars cap a l'estrella per rebre tota l'energia possible i va començar a rotar lentament sobre el seu propi eix per mantenir l'estabilitat.
A 9 MILIONS DE QUILÒMETRES DEL COMETA
Actualment, 'Rosetta' encara està a uns 9 milions de quilòmetres del seu objectiu. A mesura que s'hi aproximi, s'encendran i es comprovaran els 11 instruments científics de la sonda i els 10 del mòdul d'aterratge.
A principis de maig, la distància fins al cometa serà de dos milions de quilòmetres. A finals d'aquell mateix mes està previst realitzar una important maniobra per ajustar el rumb que li permetrà trobar-se amb el cometa a l'agost. Les primeres imatges de '67P/Churyumov-Gerassimenko' es rebran al maig, i seran d'especial importància per refinar els càlculs de la posició i de l'òrbita del cometa.
'Rosetta' captarà milers d'imatges mentre s'hi aproxima, que permetran comprendre millor les principals característiques del cometa, com la seva velocitat de rotació o l'orientació del seu eix.
ELPERIODICO