El mòdul espacial Philaeva acabar en un ombrívol i polsegós penya-segat envoltat de grans roques, un paratge molt poc acollidor situat lluny de l'emplaçament previst, després del seu accidentat aterratge al nucli del cometa 67P/Txuriumov-Guerassimenko. Els responsables de la missió a l'Agència Espacial Europea (ESA) van admetre ahir que no saben on es troba exactament i temen que, en cas d'haver sobreviscut a la maniobra sense grans desperfectes, com tot sembla indicar, la falta de llum i el lloc escarpat redueixin la seva capacitat per subministrar informació. Com a mínim, i en previsió d'èpoques pitjors, ahir va enviar dades variades i algunes fotografies d'interès.
Després d'analitzar les dades de telemetria enviades per Philae, els responsables de la missió Rosetta van poder reconstruir l'inesperat incident. «Ja tenim una idea de com vam aterrar, tot i que encara no sabem on», va dir el principal responsable científic de Philae, Stephan Ulamec. El que va passar va ser que el mòdul va descendir sense contratemps durant set hores, però al tocar terra li van fallar els arpons que havien d'ancorar-lo al cometa i va sortir rebotat com si fos una pilota; a continuació, l'impuls el va portar fins a una altura d'un quilòmetre, va tornar a caure i va tornar a sortir disparat, encara que el segon rebot ja va ser menor. «Podríem dir que Philae va tocar terra tres vegades», va afegir Jean-Pierre Bibring, responsable de l'equip d'aterratge. Els tècnics van atribuir el rebot a la duresa del terreny, encara que segueixen sense saber per què no es van activar els arpons i si es podran activar.
Els moviments van ser extremadament lents, de tal manera que entre el primer i el segon rebot van passar una hora i 50 minuts, període durant el qual el mòdul es va desplaçar flotant a una velocitat de 38 metres per minut. El segon salt va ser més breu: set minuts. Al dipositar-se finalment es va activar el segon sistema d'ancoratge, uns cargols penetradors situats a les potes, però l'operació tampoc va ser completa.
LLUNY DEL PUNT J / Dels dos rebots es dedueix que Philae es pot trobar ara a un quilòmetre de l'anomenat punt J, el lloc seleccionat originalment per les seves òptimes condicions per treballar, una notable distància si es té en compte que el cometa fa 4,5 quilòmetres al seu costat més llarg. El principal problema ara és que, en la seva nova ubicació, els panells solars només reben una hora i mitja de llum solar, en comptes de les sis o set necessàries per a la correcta recàrrega de les bateries. «Ara Philae funciona bé i porta una pila que li durarà de 50 a 55 hores, però després no sabem com rendirà», va declarar ahir al migdia Philippe Gaudon, un dels responsables principals de la missió Rosetta. «Potser podríem intentar reorientar els panells, ja que no semblen malmesos», va avançar Bribing.
Quan es va iniciar la missió estava previst que Philae pogués funcionar fins al març. Amb aquesta nova situació, però, possiblement entrarà en un període d'hibernació i, sent optimistes, podria ressuscitar «d'aquí uns mesos», segons va explicar Ulemec, quan el cometa s'aproximi al Sol i canviï l'orientació de la radiació.
UNA POTA A L'AIRE / Per si això no fos prou, sembla que una de les tres potes no es va ancorar al terreny i amenaça l'estabilitat del mòdul. Philae podria fer servir el seu tren d'aterratge per autopropulsar-se i caure en un lloc més acollidor, però el risc pot ser superior als potencials beneficis, van dir els científics de la missió. No es descarta que pogués perdre el contacte amb el cometa.
En tot cas, malgrat la seva posició actual, sembla que Philae continua estant operatiu i que vuit dels seus 10 instruments científics s'han activat correctament. Ahir, segons va explicar l'ESA sense donar més detalls, va començar les anàlisis per conèixer el possible magnetisme del cometa i les seves propietats químiques. Així mateix, va subministrar noves fotos de la maniobra d'aterratge i del seu emplaçament final. «On som no és exactament on voldríem ser, però no som gaire lluny -va concloure esperançat Bibring-. No posem l'èmfasi en els problemes sinó en el lloc fantàstic on ens trobem».
ELPERIODICO