El cantant Manolo Tena, líder dels grups Cucharada i Alarma!!!, que va tenir èxit en solitari als anys 90 amb el disc 'Sangre española', ha mort als 64 anys, segons ha anunciat la SGAE. Alineat al bàndol dels herois foscos de la 'movida' madrilenya, Tena va compartir excessos i perilloses addiccions amb contemporanis com Antonio Vega i Enrique Urquijo, i, com ells, ha acabat pagant la factura abans de temps, encara que la seva ha sigut més una història de supervivència, amb recaigudes i recuperacions, que d'enfonsament irreversible.
Nascut en un poble de Badajoz i criat a Madrid, es va estrenar el 1977 amb el grup Cucharada, amb què va cultivar un rock urbà marcat per la vocació teatral i la crítica social. Les seves coloristes actuacions, amb vistoses disfresses, i cançons com 'Quiero bailar rock and roll' i 'Social peligrosidad', li van reportar certa notorietat a l'escena musical dels dies previs a la 'movida'. Quan aquesta va esclatar, Tena ja militava a Alarma!!!, un trio fortament influenciat per Police, amb un so més dur que el de la majoria de bandes amb què compartia escenari i fugues líriques com 'Fred' (en què el cantant i lletrista retratava la seva pròpia experiència com a addicte a l'heroïna) allunyades de l'esperit hedonista i festiu del pop del seu temps.
LLARGS SILENCIS
La publicació el 1992 de 'Sangre española', ja en solitari, va suposar l'èxit comercial més gran de la trajectòria de Manolo Tena, de la mà de cançons com 'Tocar madera' i 'Qué te pasa'. No obstant, una complicada vida personal condicionada per la relació amb les drogues, que el va portar a viure en la indigència, va impedir que aquell èxit tingués continuïtat i va condemnar la seva carrera a la irregularitat, amb llargs silencis i discos irrellevants. En els últims mesos, amb el documental 'Un extraño en el paraíso' i la presència en el programa de La Sexta 'A mi manera', l'artista semblava haver tornat per reivindicar el valor d'una obra que sempre es va veure marcada per les ombres.