El firmament té aquests dies un bonic visitant que es pot contemplar des de les nostres latituds, fins i tot a simple vista, sempre que es vagi a un lloc allunyat de la contaminació lumínica. Es diu C/2014 Q2 Lovejoy i és el cometa més brillant que s'acosta a la Terra des del pas de l'ISON el 2013. Els especialistes s'han mobilitzat per a l'ocasió.
«Tenim l'oportunitat única de veure un cometa arribat des del llunyà núvol d'Oort», resumeix Josep M. Trigo, astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona (CSIC-IEEC), mentre comenta una instantània captada amb el telescopi Joan Oró, de l'Observatori Astronòmic del Montsec, a Àger. Té una magnitud aparent pròxima a 4, suficient per poder contemplar amb prismàtics una bonica cua de color verdós.
El cometa Lovejoy no ha rebut lògicament l'atenció que ha merescut el seu col·lega 67P en la seva recent trobada amb la sonda Rosetta, una fita en la història de l'exploració espacial, però des d'un punt de vista de l'observació popular no hi ha color. «Ara està en el zenit del firmament. Amb uns prismàtics de pocs augments es pot distingir una petita nebulosa que abraça una mica menys d'un diàmetre lunar», diu l'astrofísic del CSIC. També és fàcil d'immortalitzar amb una càmera i una curta exposició.
El cometa es trobava la setmana passada a 70 milions de quilòmetres de la Terra i el pròxim dia 30 arribarà al periheli o moment de màxima aproximació al Sol. Des d'ara fins llavors, s'espera un progressiu augment de la sublimació de l'aigua i la formació dels característics rajos, però al mateix temps s'allunyarà de nosaltres i això en dificultarà l'observació.
Els cometes de llarg període com el Lovejoy solen procedir del núvol d'Oort, en els confins del sistema solar, i posseeixen òrbites molt excèntriques. «Com que els seus períodes de revolució al Sol solen ser de centenars de milers d'anys, els seus anteriors passos no han pogut ser observats amb anterioritat [des d'un punt de vista científic] i, és clar, no hi ha constància prèvia de la seva existència ni estimació del seu comportament en la proximitat del Sol», explica Trigo. Solen ser cossos gelats formats per una amalgama de pols, gel i matèria orgànica.
El Lovejoy va ser descobert en la constel·lació Puppis (o Popa) el 17 d'agost passat per l'aficionat australià Terry Lovejoy amb un telescopi de tan sols 20 centímetres. Es desconeixen les dimensions del seu nucli, però el seu embolcall s'allarga al llarg de 100.000 quilòmetres.
ELPERIODICO