6 de maig 2016

Un bombardeig al camp de desplaçats sirià d'Idleb mata 28 persones

L'atac amb avions de guerra, es desconeix si russos o del règim d'Assad, arriba el dia que entra en vigor la treva a Alep



Almenys 28 persones han mort, entre elles dones i menors, en un bombardeig d'avions de guerra contra un campament de desplaçats al nord de la província septentrional siriana d'Idleb, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans.

L'oenagé no ha precisat si els aparells eren de l'Exèrcit sirià o de l'aviació russa. L'atac aeri ha tingut lloc en un campament de desplaçats a prop del poble de Sarmada, al nord d'Idleb, que està gairebé controlada totalment pel Front al-Nusra, filial siriana d'Al-Qaida i els seus aliats.

Es dóna la circumstància que el bombardeig del camp de desplaçats s'ha produït el mateix dia que ha entrat en vigor la treva de 48 hores a la castigada ciutat de Alep, que els últims 13 dies ha sigut la més castigada pels atacs aeris dels lleials al Govern de Damasc. Mentre el so dels bombardejos s'apagava a l'urbs, el camp de desplaçats era massacrat. A la ciutat d'Alep, la més gran del nord de Síria, almenys 285 civils hi han perdut la vida les dues últimes setmanes, d'acord amb les dades de l'oenagé.

TREVA A ALEP

Els habitants als districtes en poder dels rebels han continuat amb la seva rutina malgrat que s'ha trencat l'alto el foc en diverses ocasions. La treva a Alep ha entrat en vigor després d'un acord entre els EUA i Rússia per salvar l'aturada de les hostilitats declarat a tot Síria el 27 de febrer passat i el futur del qual perillava per l'esclat de violència en aquesta localitat.

CONCERT A PALMIRA

Paral·lelament, l'orquestra simfònica del teatre Mariinski de Sant Petersburg ha ofert un concert a l'històric amfiteatre de la ciutat siriana de Palmira, que ha sigut transmès en directe per la televisió russa. El president Vladímir Putin ha seguit el concert en directe per televisió des de la ciutat de Sotxi.

'Una oració per Palmira. La música fa reviure les antigues muralles', es titulava el concert, que ha sigut dirigit per Valeri Guerguiev, director també de l'orquestra Simfònica de Londres i la Filharmònica de Munic. Unes 400 persones han assistit a l'esdeveniment.

Situat al nord-est de Damasc, al desert de Síria, l'oasi de Palmira alberga les ruïnes monumentals d'una gran ciutat que va ser un dels centres culturals més importants de l'antiguitat, sotmesa a la influència de diverses civilitzacions.

EL PERIÓDICO 

21 d’abr. 2016

La Comissió Europea amenaça Google amb una multa milionària

Margarethe Vestager, comissària europea de la Competència

Concretament, Brussel·les acusa el gegant tecnològic d'obligar les marques que utilitzen Android a incloure de sèrie aplicacions seves

La Comissió Europea ha acusat el gegant tecnològic Google per abusar de la seva posició dominant. La companyia hauria obligat les marques que utilitzen Android a incloure de sèrie aplicacions seves. Concretament Brussel·les apunta que l’aplicació ‘Google Search‘ està instal·lada per defecte, i fins i tot de forma exclusiva, en la majoria dels dispositius Android venuts a Europa. La comissió assegura que aquesta pràctica limita les aplicacions de cerca de rivals.

Aquesta pràctica, segons ha explicat Margarethe Vestager, pot afavorir la consolidació de la posició dominant de Google Search en els serveis de cerca per internet, fet que impedeix que altres navegadors puguin competir amb Google Chrome. ‘A Europa es pot ser gran i dominant. L’únic que no pot fer és abusar d’aquesta posició dominant i condicionar la competència,’, ha dit Vestager en una conferència de premsa que ha generat molta expectació.

A partir d’ara Google pot fer les al·legacions que consideri necessàries i presentar la documentació per a defensar-se. No hi ha termini màxim per tancar el cas, però Google s’enfronta a una multa de fins al 10% de la facturació del 2015, el que suposarien 6.500 milions d’euros.

12 d’abr. 2016

LOS INVISIBLES



 

 "Es prácticamente imposible entender como funciona la biología fuera del contexto del entorno"

- Robert Sapolsky -
"

    El 12 de octubre de 1492 las carabelas La Niña y La Pinta, capitaneadas por la nao La Santa María, con Cristóbal Colón al mando, arribaron a las costas de la isla de Guanahani en las Bahamas, actual San Salvador. Aquí empezaría su periplo y su conquista del nuevo continente, que más tarde imitarían Francisco de Pizarro y Hernán Cortés, tanto en Sudamérica como en Mesoamérica. A bordo de las tres naves, y también de las centenares que llegarían durante los meses y años posteriores, unos invisibles polizones se convertirían en el mejor aliado de las tropas invasoras. Tras dos meses de travesía en alta mar, rumbo a las desconocidas Indias, la falta de aseo, la escasez de agua potable, las carencias alimentarias, las plagas de a bordo y los marineros enfermos desde su origen hispano portugués, hicieron desembarcar en las costas mayas los peores demonios que esta civilización podía aguardar, los virus. Cepas de viruela, gripe y sarampión se expandieron como el humo. Este ejercito diminuto, aliado interesado de los españoles, mató al 90% de la población indígena, unos 50 o 60 millones de habitantes según los estudios más conservadores, en los veinte años siguientes al 12 de octubre de 1492.

    El impacto que se produce al colisionar dos mundos tan contrapuestos entre si, respecto al resultado de los acontecimientos, no puede predecirse ni está sometido a ningún control estratégico. La victoria de la conquista española, gracias a la microbiología patógena, fue del todo casual, sin embargo tuvo réplicas posteriores intencionadas en los exterminios de los indios norteamericanos, donde a la población india se le ofrecía regalos infectados con viruela. Estos ejercicios bélicos, mediante el uso de enfermedades, ya se utilizaban en la Edad Media catapultando animales en estado de descomposición por encima de las murallas fortificadas de los castillos. También en la antigüedad encontramos el uso de infectados por la peste para el posterior contagio de las tropas enemigas, según nos cuentan algunos textos hititas, actual Turquía, del año 1.500 antes de Cristo. La facilidad de transmisión de los virus y bacterias, unidos al movimiento del ser humano a través del planeta en sus innumerables conquistas territoriales, convierte a esta parte de la biología en el verdadero ejército colonizador.

   En la actualidad la conquista espacial es el paradigma principal para abordar la preocupación de una expansión biológica no controlada. Según informó la Asociación Americana de Microbiología, la ASM2014, la NASA envió al Rover Curiosity hacia Marte con centenares de cepas de bacterias como polizones a bordo, sin conocimiento ni control. Los análisis realizados por esta asociación, sobre las muestras recogidas del Rover antes de su lanzamiento, revelaron la existencia de unas 370 cepas de Bacillus de más de 60 especies distintas de estas bacterias. Si bien es probable que los ejemplares que llegaron al planeta rojo no hubiesen sobrevivido, los datos recogidos durante las pruebas realizadas a estas bacterias en la Tierra, mostraron que un 11% de las cepas fueron capaces de resistir las inclemencias simuladas de Marte. Fueron sometidas a elevadas y bajas temperaturas, a niveles de radiación ultravioleta  y PH elevados, y a desecaciones extremas. Un reducido grupo lograba adaptarse a los cambios severos experimentados, mutando así sus propias defensas y resistencia.

   El hombre no ha logrado todavía realizar un paseo por las llanuras de Marte, no obstante si ha colonizado sus arenas con los mismos ejércitos que portó Cristóbal Colón a las américas, a bordo de las barcazas imperialistas. A pesar de los exigentes controles realizados por la NASA, antes de cualquier lanzamiento, el contagio del Curiosity se produjo dentro de sus propias instalaciones, en concreto en las llamadas Salas Blancas, estancias teóricamente asépticas y bajo un riguroso control de esterilización del material utilizado. Si en plena carrera espacial en el siglo XXI, con los medios y sistemas capaces de detectar y evitar estas situaciones, se escapan casi 400 cepas bacteriológicas hacia la conquista marciana, no sería negable que en 1969 también colonizásemos la Luna con unos cuantos miembros de esta diminuta amenaza, o pensar que cualquier satélite o sonda espacial enviada hacia el cosmos esté sembrando el Universo de microorganismos terrestres. Con los datos descritos, también podríamos decir: probablemente terrestres.

   Cuando valoramos los porcentajes de posibles contaminaciones cósmicas, comparados con el número de lanzamientos espaciales, de cualquier índole y país, estos resultan alarmantes. En 2015 ya se publicó un artículo, en la revista de divulgación científica Microbiome, que alertaba de la contaminación de la Estación Espacial Internacional, ISS, por bacterias, virus y hongos procedentes de los propios astronautas que realizan los relevos en órbita, a más de 400 kilómetros sobre la superficie terrestre. Las muestras recogidas mostraban principalmente ejemplares de Bacillus y Staphylococcus, siendo un riesgo matemático en futuras misiones tripuladas a Marte. Recordemos además las cepas que el Curiosisy transportó hace unos años y que actualmente podrían haberse convertido en algo más que microorganismos unicelulares.

   Las bacterias son los organismos más abundantes de nuestro planeta azul, estando presentes en todos los hábitats conocidos, por extremos que estos sean, y pensar que solo residen en nuestro planeta es un grave error. Algunos microorganismos como el Pandoravirus, cuya genética solo coincide en un 6% con el resto de la vida en la Tierra, podría, con toda probabilidad, haber llegado procedente de los abismos cósmicos. La infección planetaria podría no ser solo un descuido de nuestra conquista espacial, pasando a formar parte de algo habitual y producida a través de meteoritos, asteroides y cometas, o incluso de sondas galácticas de otras especies de habitantes de este universo. Quizá, después de todo, el ser humano tan solo sea la evolución de una bacteria que viajó como polizón en una nave espacial hace millones de décadas, de igual modo que aquellas que el Rover Curiosity exilió en Marte hace unos pocos años.

Cepas del virus de la viruela aumentadas

NASA. Investigador analizando una Sala Blanca











http://www.laciudaddelasabiduria.es


4 d’abr. 2016

Mor Manolo Tena, emblema del costat fosc de la 'movida'

El cantant Manolo Tena, líder dels grups Cucharada i Alarma!!!, que va tenir èxit en solitari als anys 90 amb el disc 'Sangre española', ha mort als 64 anys, segons ha anunciat la SGAE. Alineat al bàndol dels herois foscos de la 'movida' madrilenya, Tena va compartir excessos i perilloses addiccions amb contemporanis com Antonio Vega i Enrique Urquijo, i, com ells, ha acabat pagant la factura abans de temps, encara que la seva ha sigut més una història de supervivència, amb recaigudes i recuperacions, que d'enfonsament irreversible.

Nascut en un poble de Badajoz i criat a Madrid, es va estrenar el 1977 amb el grup Cucharada, amb què va cultivar un rock urbà marcat per la vocació teatral i la crítica social. Les seves coloristes actuacions, amb vistoses disfresses, i cançons com 'Quiero bailar rock and roll' i 'Social peligrosidad', li van reportar certa notorietat a l'escena musical dels dies previs a la 'movida'. Quan aquesta va esclatar, Tena ja militava a Alarma!!!, un trio fortament influenciat per Police, amb un so més dur que el de la majoria de bandes amb què compartia escenari i fugues líriques com 'Fred' (en què el cantant i lletrista retratava la seva pròpia experiència com a addicte a l'heroïna) allunyades de l'esperit hedonista i festiu del pop del seu temps.

LLARGS SILENCIS

La publicació el 1992 de 'Sangre española', ja en solitari, va suposar l'èxit comercial més gran de la trajectòria de Manolo Tena, de la mà de cançons com 'Tocar madera' i 'Qué te pasa'. No obstant, una complicada vida personal condicionada per la relació amb les drogues, que el va portar a viure en la indigència, va impedir que aquell èxit tingués continuïtat i va condemnar la seva carrera a la irregularitat, amb llargs silencis i discos irrellevants. En els últims mesos, amb el documental 'Un extraño en el paraíso' i la presència en el programa de La Sexta 'A mi manera', l'artista semblava haver tornat per reivindicar el valor d'una obra que sempre es va veure marcada per les ombres.      

24 de març 2016

MORT JOHAN CRUYFF

Va arribar al F C Barcelona la temporada 1973 – 74 
i va revolucionar el futbol modern



L'exjugador i exentrenador de Barça tenia 68 anys i patia un càncer 
des de l'any passat, que ell mateix va anunciar el mes d’octubre.

L'exjugador i exentrenador del FC Barcelona Johan Cruyff ha mort aquest dijous a Barcelona, segons ha anunciat aquest migdia el seu compte de Twitter. Cruyff, que tenia 68 anys, lluitava des de l'any passat contra un càncer.
“El dia 24 de març del 2016 Johan Cruyff (68) ha mort a Barcelona, envoltat de la seva família després d'una dura lluita contra el càncer. Us demanem amb gran tristesa que es respecti la privacitat de la família durant el seu temps de dol”, assenyala la nota penjada al web del mític davanter holandès.
Nascut a Amsterdam el 25 d'abril de 1947, Cruyff va revolucionar el futbol modern primer com a futbolista, especialment en la selecció holandesa i en els dos clubs que van marcar la seva vida, l'Ajax i el FC Barcelona, i posteriorment com a entrenador, on va crear escola amb el seu estil de tall ofensiu.
Com a jugador va ser considerat un dels millors de la història. Amb l'Ajax va guanyar tres Copes d'Europa, 9 lligues holandeses, i una Intercontinental durant la primera meitat dels anys setanta. En l'etapa com a davanter del Barça (1973-1978) va guanyar una lliga (1974) i una Copa del Rei (1978). A nivell individual, va rebre en tres ocasions la Pilota d'Or (1971, 1973 i 1974)
L'arribada de Cruyff a la banqueta del Barça, acompanyat de Carles Reixach, va suposar un canvi en la mentalitat del club. Durant les vuit temporades (1988-1996) que va dirigir el primer equip, va aconseguir, entre d'altres, la primera Copa d'Europa del Barça el 1992 i quatre lligues consecutives entre el 1991 1992. L'equip que va entrenar aleshores va ser batejat com a Dream Team pel seu joc vistós i ofensiu.
 

www.laprensamagazine.cat

25 de febr. 2016

Físicos demuestran que viajar a Marte en poco tiempo es posible

La clave es la propulsión fotónica, una técnica que utiliza luz de láser para impulsar naves


Un grupo de físicos en la Universidad de California en Santa Bárbara investiga cómo aprovechar el poder de la luz para reducir el tiempo del viaje a Marte a cuestión de unos pocos días.

Hallan en Marte huellas de agua del último millón de años
La clave es la propulsión fotónica, una técnica que utiliza luz de láser para producir empuje para impulsar naves espaciales. Si bien la tecnología en desarrollo está limitada a pequeñas sondas espaciales, puede convertirse en un sistema de propulsión para naves grandes, incluso tripuladas.

El profesor Phillip Lubin y su equipo están trabajando en el programa Deep-In (Directd Energy Interstellar Precursor) y ha presentado sus resultados en el último simposio del NIAC (NASA Innovative Advanced Concepts).

El programa tiene como objetivo crear sondas capaces de alcanzar velocidades relativistas y viajar a las estrellas más cercanas. Una velocidad relativista es una velocidad que que equivale a una fracción significativa de la velocidad de la luz.

"Sabemos cómo llegar a velocidades relativistas en el laboratorio, lo hacemos todo el tiempo," dijo Lubin. "Cuando vamos a nivel macroscópico, aviones, automóviles, naves espaciales, resultan patéticamente lentas".

Usando la tecnología de propulsión fotónica, Lubin pretende cerrar esta brecha. La teoría es simple: el empuje de fotones emitidos a partir de una matriz de láser podría ser utilizado para propulsar una nave espacial.

Todas las naves espaciales operan por el disparo de su propulsor en la dirección opuesta a la forma en que desea viajar. Tradicionalmente, este propulsor necesita combustible que tiene que ser llevado a bordo de la nave espacial, por lo que hace más pesada y la frena.

El propulsión fotónico utiliza una matriz de láseres que no añade masa a la nave espacial más allá del propio láser. Esto permite acelerar durante más tiempo y alcanzar velocidades más altas, que serían relativistas, de hasta un 25 por ciento de la velocidad de la luz. Como resultado, Rubin dijo que podría propulsarse una nave de 100 kilos a Marte en unos pocos días, en lugar de meses.

El profesor añadió que la tecnología es "completamente escalable por lo que podría ser utilizada en pequeños y grandes naves espaciales. "No estamos proponiendo sistemas para enviar humanos a distancias interestelares", dijo a DailyMail.com sobre el proyecto actual. "Los seres humanos son extremadamente frágiles y requieren mucho apoyo. Las misiones robóticas son mucho más adecuados para la exploración interestelar en el futuro".

Otro concepto para un motor sin combustible es el EM Drive de la NASA. El motor sin combustible "imposible" podría llevar a los seres seres humanos a Marte en tan sólo 10 semanas. Crea empuje por el rebote de microondas alrededor en una cámara cerrada, y sólo utiliza la energía solar. La NASA pretende realizar una prueba del motor en meses, y parece que funciona.

Al acercarse a velocidades relativistas, los efectos descritos por la teoría de la relatividad de Einstein empezarían a surtir efecto. El paso del tiempo se frenaría para los seres humanos a bordo de estas naves espaciales, por lo que envejecerían más lentamente. La relatividad describe el concepto de la dilatación del tiempo, lo que sugiere que cuanto más rápido se viaja, el tiempo parece ir más despacio.

11 de febr. 2016

Ones gravitacionals: expectació per la possible troballa

Avui es confirma la teoria gravitacional d'Einstein

La comunitat científica està expectant davant el previsible anunci que per primera vegada s'han pogut observar de manera directa les elusives ones gravitacionals, un fenomen que va ser previst fa un segle per la teoria general de la relativitat però que el mateix Albert Einstein va considerar que mai es podria confirmar.

Segons va proposar Einstein el 1915, les ones gravitacionals es formarien de resultes de l'acceleració d'objectes massius, com passa en alguns dels successos més violents de l'univers -explosions de supernoves i fusions de forats negres-. Aquestes ones es distorsionen en l'espai-temps i després es propaguen sense interaccionar amb res per tot l'espai a la velocitat de la llum.

L'expectació ve donada per la roda de premsa convocada avui per un grup de científics de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i de la col·laboració científica LIGO (Observatori d'Interferometria Làser d'Ones Gravitacionals).

RECERCA DES DEL 2004

LIGO són les sigles d'un experiment internacional que des del 2004 busca detectar de manera directa aquestes ones. Concretament, LIGO està format per dos detectors idèntics i supersensibles, situats a Livingston (Louisiana) i Hanford (Washington), que recullen els petits moviments de l'espai-temps provocats per les ones gravitacionals que arriben a la Terra.

El comunicat de la convocatòria és breu i diu simplement que es presentarà un "informe de situació" de les investigacions, però tot apunta a una troballa important. Els rumors sobre que el grup LIGO ha detectat ones gravitacionals han estat circulant durant diversos mesos.

Cada detector de LIGO llança feixos de llum làser de quatre quilòmetres de llarg, que estan disposats en forma de L. Si una ona gravitacional passa a través del sistema detector, la distància recorreguda pel raig làser varia en una quantitat pràcticament imperceptible, milers de vegades menys que el diàmetre d'un nucli atòmic. Tot i així, l'engranatge del LIGO va ser concebut per ser capaç de recollir aquesta diferència.

Si LIGO ha detectat directament per primera vegada les ones gravitacionals, es pot obrir una nova era en l'astronomia i la cosmologia. "Com que les ones gravitacionals no interactuen amb la matèria (a diferència de la radiació electromagnètica), sinó que viatgen sense obstacles, ens poden donar una visió nítida de l'univers", escriuen els membres de l'equip de LIGO en la descripció del projecte.

"Porten la informació sobre els seus orígens, que està lliure de la distorsió o alteració soferta per la radiació electromagnètica a mesura que viatja a través de milions d'anys llum d'espai intergalàctic", afegeixen.

EL PERIODICO