Els pròxims veïns a les ciutats europees no seran només humans o animals. Els robots tindran presència als carrers en un futur no gaire llunyà. Grups de recerca europeus treballen per aconseguir que tasques en ocasions penoses, com la neteja, la vigilància, el transport mecànic o l'atenció intensiva, les realitzin les màquines per facilitar la vida dels humans. Aquesta iniciativa és part del projecte Echord++, que finança la Unió Europea i que pretén proporcionar tecnologia suficient a empreses i administracions públiques per integrar la robòtica en la vida quotidiana en un termini de pocs anys. Sobretot tenint en compte que a Europa es desenvolupen el 40% dels robots del món.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és la sòcia en la part de robòtica urbana del projecte Echord++, que està dotat amb més de 50 milions d'euros i que inclou diferents camps, com la medicina (que lidera el laboratori de robòtica de la Comissió de l'Energia Atòmica francesa), la manufactura industrial (Universitat de Bristol, el Regne Unit) i els serveis (el BioRobotics Institute italià).
Dimecres que ve se celebrarà a Barcelona una jornada de treball per exposar els projectes dins de l'Smart Cities Expo World Congress, que s'inaugura demà, amb l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa municipal BCASA, que gestiona el cicle de l'aigua.
REPTES TECNOLÒGICS / L'objectiu és crear el que denominen «preproductes», innovacions que encara que no tinguin forma concreta reuneixin característiques suficients per ser aplicables i que suposin la resolució d'un repte tecnològic. Una empresa o un consorci aprofitaria aquesta investigació i donaria forma comercial al producte, que podria comprar un ajuntament o uns quants.
L'equip barceloní, que coordina Ana Puig-Pey, va preguntar a ajuntaments de tot Europa quines necessitats urbanes de les que tenen consideraven que podien ser resoltes amb solucions robòtiques. «Hi va haver de tot, des de les olors de la gestió de multituds en grans actes o el manteniment de la xarxa de clavegueres, però un comitè d'experts en va escollir un», explica l'arquitecta.
Aquest primer àmbit de treball per aplicar els robots urbans seran les clavegueres, de les quals passarien a ocupar-se màquines autònomes capaces de netejar, localitzar problemes, prendre dades i reparar sinistres. Petits Wall-e -com el menut robot netejador de la pel·lícula de Pixar- subterranis que podrien acabar tenint forma d'androide, de robot aspirador o volador però amb prestacions concretes, segons detalla Alberto Sanfeliu, director de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del CSIC i la UPC.
«El manteniment de les clavegueres és un treball especialment penós que preocupa responsables municipals de moltes ciutats», explica. Seria una manera d'estalviar als humans la repugnància de lidiar amb olors, rates, insectes, gasos, humitats i relliscades que acompanyen aquest tipus d'inspeccions. «Serien màquines capaces d'entrar per forats de 80 centímetres i moure's creant el seu mapa», assenyala Sanfeliu. També podrien prendre mostres de la qualitat de l'aigua o els sediments que es trobin al seu pas.
AJUDA A DISTÀNCIA / Però els robots urbans també poden tenir més aplicacions, com la vigilància dels carrers, l'assistència en situacions d'emergència urbana -algú cau i apareix un drone guiat per assistir-lo que el comunica amb el metge i fa les primeres cures-, el repartiment de mercaderies en zones de vianants o recintes tancats, la gestió dels residus ciutadans, el manteniment d'infraestructures viàries, l'assistència a gent gran, dependents o discapacitats… També hi ha propostes per solucionar casos d'agents contaminants o de pol·lució ambiental per trànsit o pol·len d'una manera automatitzada.
L'equip de Puig-Pey ha fet enquestes en diversos actes, com la darrera Setmana de la Ciència, on els ciutadans van veure amb més bons ulls altres projectes. «Va tenir molt èxit la idea de gestionar els residus, l'energia i l'ajuda a la mobilitat, però no les tasques de vigilància», explica la investigadora. «Aquí vam topar amb la manera com la gent s'imagina un robot, que és bàsicament el que han vist a les pel·lícules. I aquí hi ha Robocop, Terminator», comenta Sanfeliu. No recorden Wall-e.
ELPERIODICO
Un any després del greu accident d'esquí que va patir als Alps francesos, Michael Schumacher segueix sense poder parlar, però es comunica amb els ulls amb la seva dona i els seus fills i ha començat a reconèixer els seus familiars, segons ha declarat l'expilot Christian Streiffse al canal de televisió BFM TV.
