El 70% de la població pateix picors als ulls, envermelliment de les pupil·les i visió borrosa, situacions que molt sovint deriven en mals de cap i malestar general, a causa d'un ús excessiu i sense interrupció de les pantalles d'ordinador, consoles, mòbils, televisors i altres dispositius electrònics. Tots aquests símptomes, característics de l'anomenada síndrome visual informàtica (SVI), han augmentat exponencialment en els últims anys, sobretot entre la infància i la joventut, que hi són justament les edats més sensibles, i ara amenacen d'engendrar un món ple de miops. «Passar-se hores mirant de prop, gairebé sense descansar, no només ocasiona l'SVI, sinó que és un factor de risc per a altres afectacions de la visió com la miopia i la presbícia», resumeix Joan Gispets, degà de la facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Terrassa.
Gispets, en companyia d'Alfons i Lluís Bielsa, president i vicepresident del Col·legi Oficial d'Òptics i Optometristes de Catalunya, va presentar ahir a Barcelona una campanya per fomentar el bon ús de les noves tecnologies. El degà va recordar que la prevalença de la miopia entre els estudiants de la UPC -un 50%, encara que no tots porten ulleres- ja és superior a la mitjana de la població adulta de Catalunya, que oscil·la entre el 30% i el 40%, una circumstància que no va dubtar a atribuir a l'ús excessiu de pantalles. «La miopia pot tenir un component genètic, però el que la dispara al final són els factors ambientals -va afegir Gispets-. A Hong Kong ja s'està parlant d'un 90% d'adults afectats, mentre que a les tribus amazòniques estan en un 3%».
EL SONDEIG / La xifra del 70% d'afectats per l'SVI a Catalunya procedeix d'una enquesta duta a terme pel col·legi d'òptics a 1.400 persones de 14 a 70 anys. En línies generals, les afectacions més corrents són la fatiga visual (49% dels enquestats), sequedat d'ulls (27%), picor (20%), enrogiment (10%), llagrimeig (9%) i visió doble (9%). Tot plegat, prossegueixen els especialistes, és el resultat d'estar-se un temps excessiu davant la pantalla. El que es recomana és no passar-hi de les dues hores diàries, però com això és impossible per a bona part dels urbanites que treballen en oficines, com a mínim s'ha d'intentar efectuar pauses, mantenir una bona il·luminació, forçar el parpelleig, desviar ocasionalment la vista cap a objectes llunyans i seure en una postura més ergonòmica, entre altres consells.
Segons l'enquesta del col·legi professional, els menors de 30 anys són els que més temps passen davant de pantalles (de tota mena), amb una mitjana de 10 hores diàries, i tot seguir se situen les franges d'edat de 31-45 anys (9,3 hores) i de 46-60 anys (8,3). No obstant, fins i tot els més grans de 60 hi passen una mitjana de 3,8 hores diàries, superior a les dues recomanades. «Les xifres són escandaloses», va dir Alfons Bielsa,
CANVI DE VIDA / El degà Gispets va recordar que l'alfabetització i després les noves tecnologies han ocasionat un canvi radical en els hàbits de visió: «La vista humana està dissenyada per veure-hi bé de lluny -va explicar-. Fa tot just un segle, la majoria de la població vivia en el medi rural i es dedicava a treballs que requerien una visió de lluny, de manera que els ulls estaven relaxats durant pràcticament tot el dia. Ara ja no és així, és clar».
«Les pantalles -va afegir Alfons Bielsa- obliguen els ulls a fer un sobreesforç constant en unes condicions extremes que moltes vegades es tradueixen en una sobrecàrrega». A més a més, va lamentar Bielsa, sovint es pensa que una bona visió és veure-hi bé de lluny, «però no només és això». «En les proves que s'efectuen a les escoles s'oblida sovint la visió de prop. Problemes de lectura i d'estudi poden estar ocasionats per aquest problema».
La UPC, va avançar Gispets, treballa en el desenvolupament d'un sistema informàtic que avisi l'usuari quan supera el temps aconsellable davant la pantalla i, al mateix temps, l'ajudi a reeducar tant la distància de visió com el parpelleig. En qualsevol cas, va concloure el degà, és una obvietat que tots aquests abusos no porten a res de bo, però hi ha pocs estudis «i és necessari continuar investigant».
ELPERIODICO