19 de juny 2014

Felip VI rep de mans del seu pare el faixí que el converteix en capità general de l'Exèrcit

Felipe VIFelip VI ha rebut aquest dijous de mans del seu pare el rei Joan Carles el faixí que el converteix en capità general de les Forces Armades, i li ha passat així el testimoni de cap suprem dels Exèrcits, condició inherent al càrrec de Rei, tal com estableix l'article 62 de la Constitució.
Aquest senzill acte, celebrat a la Sala d'Audiències del Palau de la Zarzuela, ha estat el primer del dia de la proclamació de Felip VI com a Rei d'Espanya, que després al Congrés dels Diputats jurarà el seu càrrec i pronunciarà el seu primer discurs com a cap de l'Estat.
El rei Joan Carles ha imposat emocionat el faixí al seu fill, també emocionat, i després s'han fet una abraçada. Felip VI s'ha dirigit després a saludar la seva família, començant per la reina Letícia, les seves filles --la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia--, la seva mare la reina Sofia, la seva germana la infanta Elena i el fill gran d'aquesta, Felipe Juan Froilán. La infanta Elena ha fet una reverència al nou Rei, així com també el nét gran dels Reis li ha mostrat respecte amb una inclinació de cap.
A l'acte han estat presents el ministre de Defensa, Pedro Morenés; el cap de l'estat Major de la Defensa, almirall Fernando García Sánchez; i els caps d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, general Jaime Domínguez Buj; de l'Exèrcit de l'Aire, general Javier García Arnaiz; i de l'Armada, almirall Jaime Muñoz Delgado; així com el director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa.
Amb el faixí el nou monarca completa l'uniforme militar que portarà durant tot el dia. L'uniforme, de gran etiqueta de l'Exèrcit de Terra, consta d'una guerrera blau amb tirella i punys blancs, pantaló blau, sabates i mitjons negres, guants blancs, gorra de plat blau i condecoracions, a més del faixí de capità general.
El faixí és una peça que només porten els generals en els seus uniformes i s'imposen en les cerimònies d'ascens. Els que porten en els seus uniformes els generals de les Forces Armades són tots iguals i el que els distingeix són els entorxats. El capità general és l'únic que porta cinc entorxats.

L'EXCEPCIÓ DE GUTIÉRREZ MELLADO
Així, només Joan Carles I i Felip VI han portat en els seus uniformes un faixí amb cinc entorxats, a excepció de l'exministre de Defensa Manuel Gutiérrez Mellado, a qui a començament dels noranta se li va concedir el títol honorífic de capità general i, per tant, també va poder tenir un faixí d'aquestes característiques.
Les primeres notícies que existeixen de l'ús de les bandes i faixes utilitzades per l'Exèrcit espanyol es remunten a l'època de les guerres d'Itàlia, al segle XVI, si bé la seva representació iconogràfica que arriba fins als nostres dies es recull de gravats, quadres i documents pertanyents al regnat de Felipe IV.
Amb l'arribada del segle XIX, concretament el 1815, es va regular l'ús de les faixes de generals, determinant la forma de les borles, que gairebé sense variacions ha arribat fins a avui dia. Uns anys després, el 1844, es va suprimir l'ús de les faixes de qualsevol tipus que no fossin les de general o d'Estat Major.
La legislació més recent sobre aquest aspecte de la uniformitat militar és una ordre ministerial del 14 de març de 1985, quan es va suprimir la faixa per a mitja gala, i una altra del 12 de desembre del 1989, que disposava que la faixa fos única per a gala i diari, de punt de seda encarnada, amb borles de fil d'or, serrells de seda vermella i entorxats de feina.

EUROPAPRESS

Espanya es guanya a pols un acomiadament sense grandesa

Vargas bat Casillas davant la impotència de Ramos.Espanya mai havia perdut amb Xile en la història. Dos empats i vuit victòries retrataven un des-­­equilibri claríssim. Segurament mai va perdre perquè mai va ser inferior. Que la primera derrota caigués ahir, al magne Maracaná, on Espanya tornava després de la pallissa soferta l’any passat a la Copa Confederacions, va plasmar l’ocàs. Com que no ha donat la talla el ric i brillant campió mundial, desfigurat avui en un ens deslluït i esparracat, ja no entrarà més al temple del futbol. Es quedarà fora, a les portes, demanant l’almoina de la clemència.

Ho va tenir tot i ho va perdre. No va saber renovar-se ni reinventar-se ni rejovenir-se i es va guanyar a pols l’acomiadament cruel i implacable que van patir també abans a Brasil, França i Itàlia. Ni això és un consol ni brinda una mínima explicació al des­astre d’Espanya, intuït en el debut i certificat ahir en una jornada històrica. També per a Xile, equip solidari i lligat, que ha passat amb grandesa als vuitens. Igual que fa quatre anys. Però sobrant-li un partit. L’amistós que jugarà amb Holanda, l’altra classificada.
La responsabilitat d’Espanya era molt més gran que la de Sud-àfrica perquè corria el risc de perdre la corona i va sortir al camp tremolosa com un flam: al minut els xilens ja havien aparegut a l’àrea de Casillas. No es va treure la tremolor de sobre fins que es va veure alliberada de tot, fins i tot del prestigi. Amb 0-2, hi va haver una breu empenta dirigida per Iniesta, però Costa, Alba i Busquets van desaprofitar la possibilitat d’intuir un alè de vida. L’última exhalació, que tampoc va arribar amb dos intents més d’Iniesta i Cazorla.

Altres sospitosos

Sospitosos d’entrada els culers per la vinculació de la davallada blaugrana amb els símptomes que emetia Espanya, més la suplència de Piqué i Xavi ahir, van quedar esquitxats altres noms il·lustres, preservats fins ara per alguns tenint en compte el club a què pertanyen.
Iker Casillas va completar el seu enfonsament, llunyà, pronunciat, des que Mourinho el va assenyalar amb el dit, continuat per la suplència al Madrid, i els infames rumors de ser un xivato. Les seves aturades sempre el van disculpar. A Salvador va pujar al patíbul; a Maracaná va rebre la seva sentència per un error de llibre: els refusos mai poden anar dins del camp, sinó cap a un costat. Per més que el llançament de falta d’Alexis volés enverinat, que tampoc tant. Bravo va cometre un error idèntic però al meta de la Reial ningú li ha fet mal d’ull: Busquets va fallar a prop de la línia.

El Xabi dolent

El Xavi dolent no era el de la ve, sinó el de la be. Alonso, per més senyes, que es va acomiadar amb una actuació calamitosa. Va perdre la pilota que va donar pas al 0-1, va rematar malament dues vegades i va veure una targeta groga. Del Bosque el va retirar en el descans, esgotats els arguments de la seva permanència i cohabitació amb Busquets com a migcentre (Busi en té prou amb ell mateix per fer-ho tot), i va donar entrada a Koke, un dels joves que hauran d’avivar l’apagat vermell de la samarreta. Juntament amb Iniesta, l’heroi de Sud-àfrica, que encara hi és. Sense la punteria de Johannesburg. Bravo li va prendre la pilota de l’esperança.
Espanya no es va autodestruir pels errors puntuals i clars de Casillas i Alonso. Azpilicueta i Alba no van aparèixer ni una vegada en atac, Pedro va ser un simple extrem que va acompanyar el jutge de línia i Diego Costa, el gran reforç, no es va assemblar a aquell que abans era només brasiler. Ara, ni al seu país el 
volen.

Sense personalitat

Va ser un equip sense personalitat que semblava desconèixer a què jugava i com volia fer-ho davant un Xile que va repetir el pla d’Holanda (tampoc sol ser el seu habitual). El plantejament de Del Bosque va variar (a un 4-2-3-1) i dos jugadors (Martínez i Pedro) van entrar sense que el revulsiu es veiés per enlloc. Tal com va transcórrer el partit, i vist el plantejament de Xile (va jugar amb cinc al darrere i tres al centre del camp), Xavi hauria estat útil per combinar amb Silva i Iniesta, orfes de més companyia, i els únics que no ensopegaven amb la pilota.
La imatge espanyola va ser depriment en contrast amb la frescor de Xile, la roja original, criden els andins. Els amics d’Alexis mereixen un respecte i l’admiració pel seu esperit: tan junts que xocaven entre ells; tan lluitadors, tan enèrgics en la carrera i en la pressió, tan assenyats per treure la pilota, sabent exactament on enviar-la, van justificar la solidesa de l’equip de Sampaoli, un petit (baixet, per ser precisos) exèrcit d’abnegats futbolistes, assedegats i famolencs com ho van ser un dia els rivals a qui van expulsar.
Fitxa tècnica:
0 - Espanya: Casillas, Azpilicueta, Javi Martínez, Sergio Ramos, Jordi Alba, Xabi Alonso (Koke, m. 46), Busquets, Pedro (Cazorla, m. 76), Silva, Iniesta, Diego Costa (Torres, m. 64).
2 - Xile: Bravo, Illa, Jara, Silva, Medel, Mena, Díaz, Vidal (Carmona, m. 88), Aránguiz (Gutiérrez, m. 64), Vargas (Valdivia, m. 84), Alexis.
Gols: 0-1 (m. 20), Vargas. 0-2 (m. 43) Aránguiz.
ELPERIODICO

17 de juny 2014

Risc de tempestes intenses a Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat) ha emès un avís de risc en previsió que a partir d'aquest migdia es puguin produir xàfecs intensos a tota la meitat oriental del territori, encara que possiblement el risc més elevat correspon al litoral i elprelitoral comprès entre el Gironès i el Tarragonès. L'avís és de color taronja (alerta de nivell 2 en una escala de quatre). Un avís similar ha emès l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
A tot l'est de Catalunya s'esperen xàfecs, sovint acompanyats de tempesta i calamarsa, i amb fortes ratxes de vent, però que seran de distribució molt irregular. L'avís del Meteocat adverteix de precipitacions de fins a 20 litres per metre quadrat en mitja hora.
Segons els models de càlcul meteorològic, els màxims acumulats podrien rondar els 50 litres. De fet, les condicions atmosfèriques són fins i tot més propícies que les que diumenge van ocasionar pluges torrencials i calamarsa intensa en punts aïllats del Vallès i Osona, especialment.
Aquest matí ja es formaran alguns nuclis tempestuosos, però les previsions mostren que no es generalitzaran fins al migdia, especialment a la costa.
El risc es mantindrà fins demà al migdia, encara que llavors els avisos es limiten a les comarques del litoral entre Barcelona i el delta de l'Ebre.
ELPERIODICO

16 de juny 2014

Michael Schumacher surt del coma sis mesos després

El pilot alemany Michael Schumacher ha despertat del coma, situació en la qual es trobava des de finals del 2013, a l'Hospital de Grenoble (França), i serà traslladat a una clínica de rehabilitació en els pròxims dies, ha informat el seu mànager, Sabine Kehm.
L'estat del set vegades campió del món es considera "estable", segons ha indicat Kehm, que ha explicat que Schumacher pot sentir i ja respon al tacte. L'alemany va patir un greu accident quan estava esquiant a l'estació francesa de Meribel el passat 29 de desembre.
El 'kaiser', de 44 anys, es va retirar de la Fórmula 1 la temporada passada després d'un retorn de tres campanyes amb Mercedes, una vegada que va confirmar la seva sortida de Ferrari el 2006.
L'alemany va guanyar 91 Grans Premis durant una carrera de 19 anys al 'Gran Circ' i va aconseguir dos títols amb Benetton el 1994 i 1995 abans de passar a Ferrari el 1996 i i va arribar a guanyar cinc títols consecutius a partir del 2000.

EUROPAPRESS

Pedregades i forts xàfecs afecten municipis d'Osona i el Maresme

Calamarsada un Torelló (Osona) aquest diumenge a la tarda.Diversos Municipis de les Comarques barcelonines del Maresme i Osona , principalment, de han patit aquest diumenge a la tarda pedregades  i xàfecs  intensos, segons el Servei de Meteorologia de Catalunya, el Meteocat .
A Torelló , la calamarsa ha tenyit de blanc els carrers de la població, en la pedra Acumulada superava en alguns despeje de més de 30 Centímetros. També s'ha acumulat aigua als baixos i Patis De cases d'aquesta població Barcelonina, Que han de motivat nou Avisos De Venas Del Municipi als Bombers de la Generalitat, segons fonts d'Aquest cos. 
Igualment de han caigut precipitacions acompanyades de calamarsa en poblacions del Maresme, com Vilassar de Dalt o Premià de Dalt  
Por parte altra una, fuentes de Protecció Civil de han assegurat Que l'Avaria causada por possiblement les pluges de la Passada nit a la Central de telefonia fixa de Mataró (Barcelona), Que Dóna servei També un Diversos Municipis del Maresme, està solucionada des de les 14 hores.      
ELPERIODICO

14 de juny 2014

Resolt el misteri del costat fosc de la Lluna

Un equip d'astrofísics de la Universitat de Penn State (EUA) creu haver resolt per què el costat ocult del nostre satèl · lit des de la Terra té un aspecte diferent al que podem veure des d'aquí. El costat visible està ple de cràters, muntanyes i grans planes de basalt anomenades "maria" (del llatí 'mars', en plural), però el costat ocult no té "maries". Per què?

Aquest misteri amb nom propi, "Lunar Farside Highlands", es remunta a 1959 quan la nau espacial soviètica Luna 3 va transmetre les primeres imatges del "costat fosc" de la Lluna. En aquell moment es va observar que la cara oculta de la Lluna no tenia "maries" però no es va poder respondre per quin motiu.

Ara, aquest grup d'investigadors creu haver trobat la resposta: la clau està en que en el moment de formació de la Lluna es va produir una diferència de temperatura entre les dues cares que es va mantenir durant força temps, el que explicaria que la formació de ambdues cares sigui tan dispar; bàsicament és una diferència en el gruix de l'escorça lunar.

"Poc després de l'impacte, la Terra i la Lluna estaven a molt alta temperatura; la Terra i el planeta que va topar no es van fondre només; parts d'ell es vaporizaron, creant un disc de roca, magma i vapor voltant de la Terra. La Terra i la Lluna semblaven enormes al cel de cadascuna quan es van formar ", afirma Arpita Roy, líder de l'estudi. La Lluna, en ser molt més petita que el nostre planeta, es va refredar amb més rapidesa; la Terra, per tant, va seguir emetent radiació contínua cap al mateix costat de la Lluna, el que hem anomenat la "cara oculta", d'aquí que les dues cares disposin d'una diferència tan palpable.

El treball ha estat publicat a la revista Astrophysical Journal Letters.

MUYINTERESANTE

Espanya, sense defensa

El desafortunat Casillas veu com Van Persie anota l'1-1 d'un cop de cap llunyà.En van ser cinc. I si haguessin estat sis tampoc ningú se n'hauria estranyat. Ni tan sols si la vertical, imaginativa i, sobretot, profundíssima Holanda de Van Gaal hagués firmat vuit gols. El càstig va resultar tan cruel que Espanya es va quedar sense arguments. Ni defensa. El desastrós debut, a més a més, li complica el futur en el Mundial en cas que la diferència de gols sigui decisiva al final. No va ser, ni de bon tros, la derrota de Suïssa (1-0 el 2010). El que va passar ahir a Salvador de Bahia, amb un depressiu Casillas com a retrat de la decadència del campió, no admet cap comparació. No és qüestió de números -des del Mundial del Brasil, però del 1950, la selecció no perdia així (llavors va ser un 6-1)-, sinó que no va transmetre res.
Res és res, per més que a la primera part tingués el control del partit durant uns minuts, sobretot quan Xavi i Iniesta trobaven escletxes, petites tot s'ha de dir, en l'excel·lent plantejament de Van Gaal. Louis va guanyar Vicente. Holanda va humiliar Espanya amb una derrota terrible perquè va embrutar l'estrella conquistada a Johannesburg, mentre Robben i Van Persie van fer el que van voler amb Blind, el fill, llançant-los passades com si fossin bombes.

FORAT AL CENTRE
A Espanya li va anar més o menys bé durant 40 minuts, fins que Van Gaal, que havia jugat milions de vegades aquest partit al seu quadriculat cap, va detectar on hi havia el pou del tresor. A l'esquena dels centrals d'Espanya. I, sobretot, en un porter que ho ha estat tot (excel·lent la seva mà inicial a Sneijder), però que es va ensorrar amb tant d'estrèpit que es dubta molt d'ell. Es va equivocar en el primer gol de Van Persie (es va quedar a mitja sortida, en terra de ningú), es va equivocar en el de De Vrij (no va dominar la seva àrea petita amb contundència, per més que li fessin falta prèvia) i es va equivocar de manera clamorosa en l'1-4 de Van Persie, on es va fer un nus als peus i va acabar amb cara de pena.

HUMILIACIÓ HOLANDESA
Sense porter és difícil guanyar un partit d'un Mundial. I sense defensa, encara més. A Espanya la va mantenir l'aire durant 44 minuts, fins que Piqué va llançar malament la línia de fora de joc, Ramos s'ho va quedar mirant mentre Van Persie anava camí del seu vol més bell, i Casillas no sabia ni on era ni què hi feia allà. L'empat va obrar un efecte devastador a Espanya, alhora que va impulsar l'exquisida selecció holandesa. Exquisida perquè tenia un pla traçat i li va sortir bé, potser, per l'error de Silva en el que podria haver estat el 2-0, per fulminar l'apocat, inanimat i trist equip de Del Bosque. El que va venir després serà recordat dolorosament amb el pas del temps, dels anys, de les dècades... Va ser una humiliació, una cosa mai vista, en l'estrena d'un campió.

36 MINUTS TRÀGICS
Espanya es va quedar muda. Sense veu. Quan Del Bosque va voler reaccionar amb un doble canvi (Pedro per Xabi Alonso i Torres per Diego Costa) ja anava perdent 1-2. I el pitjor encara no havia arribat. Perquè sí, Espanya va jugar amb un nou, amb un brasiler vestint la samarra blanca, xiulat en tot moment per milers de compatriotes, però no va fer aquesta sensació. Costa es va inventar un penal que no ho era. El gol de l'esperança, va pensar llavors Del Bosque. Va ser, en realitat, el gol que precedia la tragèdia.
No hi ha una paraula que expliqui millor l'enfonsament del campió, similar per la magnitud a la terrible caiguda del Barça contra el Bayern Munic, sense anar més lluny. Per molt agraït que estigui el futbol espanyol a aquest grup irrepetible de jugadors que l'han portat al paradís, ahir, a la calorosa i plujosa Salvador de Bahia, es va perdre alguna cosa més que un partit. Es va perdre l'encant, el futbol, l'estil, l'ànima... Del 6-1 del Brasil (1950) al 5-1 d'Holanda (2014).

ELPERIODICO