La càmera de Google Maps recorre el desert dalt de camells

Google ens proposa imaginar-nos asseguts a sobre d'un camell, mirar cap a una vasta extensió de dunes del desert, el de Liwa, per exemple, a Abu Dhabi, i sense trampes --ni miratges-- ni tampoc les temperatures d'aquests paratges, disfrutar del nostre viatge --virtual--, perquè, una vegada més amb Google Maps, això és possible.

El desert de Liwa està a uns 100 km al sud de la costa del golf Pèrsic i 150 km al sud-oest de la ciutat d'Abu Dhabi, a la regió d'Al-Gharbia i és una de les zones on ens podem endinsar. Es tracta d'un dels paisatges més impressionants del món i també un dels llocs més antics dels Emirats Àrabs Units. Les dunes de sorra tenen la sorprenent altura de 25 a 40 metres.

Google ha utilitzat càmeres Trekker muntades en camells per portar Street View a Liwa. El moviment li dóna panoràmiques de 360 graus, des de les enormes dunes, que arriben fins a 131 metres d'altura.

ELPERIODICO

Els pilots exigeixen a la FIA saber què va fallar en el xoc de Bianchi

No sembla que s'estreni un circuit a Sotxi, gairebé no hi ha espai per parlar que la F-1 ha arribat a Rússia, a una zona d'estiueig a la riba del mar Negre, enmig de la vila olímpica que va acollir els Jocs d'Hivern ara fa uns mesos. En el pensament i en les converses només hi ha espai per a Jules Bianchi, per al seu estat crític, sobre el seu pronòstic «gravíssim», mentre lluita per viure en un hospital de Yokkaichi i també, és clar, per a les causes que van desencadenar l'accident més greu en aquest esport des de la mort de Senna, el 1994.

«La nostra generació ha sigut afortunada per viure una època sense fatalitats, d'un gran augment de la seguretat, però aquest accident de Jules ens ha tornat a la realitat, aquest és un esport perillós», va explicar Felipe Massa. Els pilots han parlat entre si, en els avions que els van traslladar des del Japó fins a Rússia, a les sales d'espera, i també a Sotxi. Tenen la seva opinió sobre el que va passar, tenen peticions per fer a la FIA, però «hi ha una investigació en marxa i caldrà esperar a veure què va passar realment. No són canvis o decisions que es puguin prendre en dos dies, o en dues setmanes, les hem de madurar», explica Sebastian Vettel, el president de l'Associació de Pilots de F-1 (GPDA) just fins al Gran Premi del Japó, on va ser substituït per Alexander Wurz.

CABINES D'AVIÓ / «Cal esperar, sí», assenyala Fernando Alonso. «Ara hem de ser professionals fins on puguem, perquè ara la nostra ment, la meva ment, només està al costat de Jules, penso en ell, reso per ell, i l'únic que puc fer per ell és dedicar-li aquesta carrera».

El campió asturià, que igual que la resta dels pilots lluirà al casc un adhesiu amb el missatge «Tous avec Jules [tots amb Jules] #17», també ha posat damunt la taula un tema recurrent: la necessitat que s'instal·lin cabines tancades als monoplaces. «Almenys hauríem de posar a prova la idea. Som al 2014, tenim la tecnologia necessària, hi ha avions i molts altres exemples que han donat resultat positiu. ¿Per què no pensar-hi?», es pregunta. En el seu moment, els estudis es van aparcar perquè els equips tenien dubtes sobre els efectes estètics d'aquestes estructures de protecció.

Hi ha molts dubtes sobre l'actuació dels comissaris i el director de carrera Charly Whiting en el tràgic accident. «Hi ha hagut moltes causes que han concorregut perquè hi hagi hagut un accident tan greu, no només una, però no hem d'entrar a analitzar-ho fins que la FIA acabi la seva investigació perquè no ho sabem tot», va insistir Vettel. «Jo vaig ser testimoni de l'accident, però no vaig veure més del que es veu al vídeo de l'aficionat», explica Sutil.

CONDICIONS DANTESQUES / Ningú s'explica ben bé per què no hi havia la doble bandera groga onejant al sector set, com sí que hi era al vuit, que, a més a més, es va canviar per la verda (pista lliure), abans que Bianchi impactés contra la grua. I davant del dubte o el desconcert, per què Whiting no va desplegar el cotxe de seguretat amb una grua dins del mateix traçat en unes condicions dantesques de visibilitat i possibilitat d'aquaplàning per la forta pluja que queia.

«Els cotxes han millorat molt la seguretat en els últims anys. Hem vist com no hi ha hagut conseqüències després d'accidents molt forts, però aquests cotxes no estan preparats per xocar contra grues», es va atrevir a dir Massa, trencant el silenci dels pilots abans de conèixer el final de la investigació. «Jo vaig tenir un greu accident a Hongria el 2009 (quan una femella va picar brutalment contra la visera del seu casc) però la del Japó és la carrera més horrible de la meva vida».

ELPERIODICO

La robòtica quàntica fa realitat la ciència-ficció

La robòtica quàntica avança. Els científics intenten desenvolupar instruccions lògiques prou flexibles perquè els ordinadors siguin capaços d'aprendre per si mateixos i d'aquesta manera preveure amb més precisió. El 'quan tu hi vas jo en torno' serà possiblement el patró de 'pensament' cibernètic més usual en el futur de les relacions amb els humans, els pilars del pròxim robot humanoide s'estan construint. A imatge i semblança de l'ésser humà.

Investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat d'Innsbruck (Àustria) publiquen un treball a la revista 'Physical Review X' en què auguren que la computació quàntica obre nous desenvolupaments en el camp de la robòtica i en aquells relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). Per primera vegada, aquests científics han demostrat que les màquines quàntiques s'adapten a situacions on les clàssiques no acaben els processos d'aprenentatge i resposta. Aquests investigadors afirmen que les màquines quàntiques poden respondre de forma òptima i més ràpida a l'hora d'actuar davant l'entorn que les envolta, expliquen els experts de Sinc.

APOSTA DE GOOGLE I DE LA NASA

La denominada intel·ligència artificial quàntica ('Quantum AI') és un àmbit en què la companyia Google ha començat a invertir milions de dòlars mitjançant la creació d'un laboratori especialitzat en col·laboració amb la NASA. Davant l'envergadura dels patrocinadors, pocs dubten de l'èxit de les investigacions.

¿Però què és això de la robòtica quàntica? Es basa en arquitectures lògiques que utilitzen algoritmes més veloços i flexibles que els habituals, un esglaó revolucionari davant la lògica del 'if-then'. Els computadors quàntics de D-Wave Systems per a Google, per exemple, són sistemes que costen al voltant dels 10 o 15 milions de dòlars, utilitzen 512 qbits i són 3.600 vegades més ràpids que un computador convencional.

APLICACIONS QUÀNTIQUES

Aquesta monstruosa potència de càlcul es destina al desenvolupament d'aplicacions que permetran a Google serveis de recerca més efectius. La idea és que el sistema sigui capaç d'avançar-se als desitjos de l'usuari i oferir-li informació abans fins i tot que la demani. Això es pot fer a través de l'adaptació a l'usuari, el coneixement de l'historial, la posició geogràfica, informacions generades en el passat, l'acumulació dels patrons de comportament anteriors, etcètera. El sistema dotat d'un motor quàntic és capaç d'entrellaçar informació amb certa iniciativa, és capaç de predir més enllà dels denominats programes experts que simplement analitzen la informació mitjançant seqüències lògiques després de respostes. Alguns científics apunten que aquests nous sistemes quàntics seran capaços de reconèixer la veu i processar el llenguatge natural per aquesta flexibilitat 'tan humana'.

ROBOT AMB CAPACITAT D'ADAPTACIÓ

"En el cas d'entorns molt exigents i impacients, el resultat és que el robot quàntic es pot adaptar i sobreviure, mentre que el robot clàssic està destinat a defallir", expliquen G. Davide Paparo i Miguel A. Martín-Delgado, els dos investigadors de la UCM que han participat en l'estudi.

APRENENTATGE ROBÒTIC

El seu treball teòric s'ha centrat a accelerar de manera quàntica un dels punts més difícils de resoldre en informàtica: l'aprenentatge robòtic ('machine learning', en anglès), que s'utilitza per elaborar models i prediccions molt precises. S'apliquen també per conèixer l'evolució del clima, les malalties o en el desenvolupament dels motors de recerca per internet. "Construir un model és realment un acte creatiu, però els ordinadors clàssics no són bons en això --diuMartin-Delgado--. Aquí és on entra en joc la computació quàntica. Els guanys que aporta no són només quantitatius pel que fa a més velocitat, també són qualitatius".

ROBÒTICA QUÀNTICA I ROBOTS HUMANOIDES

Altres desenvolupaments en el camp de la robòtica humana s'acosten més al que anunciava la pel·lícula 'Blade Runner'. Aquells que visitin el museu de la ciència de Tòquio podran veure el grau de sofisticació de la humanització de robots (vegeu vídeo). Trufar la computació quàntica amb aquests robots d'aspecte humà farà que la visió del 2019 de la pel·lícula protagonitzada per Harrison Ford estigui més a prop que mai, tot i que encara queda molt per fer.

ELPERIODICO

Un futur borrós

El 70% de la població pateix picors als ulls, envermelliment de les pupil·les i visió borrosa, situacions que molt sovint deriven en mals de cap i malestar general, a causa d'un ús excessiu i sense interrupció de les pantalles d'ordinador, consoles, mòbils, televisors i altres dispositius electrònics. Tots aquests símptomes, característics de l'anomenada síndrome visual informàtica (SVI), han augmentat exponencialment en els últims anys, sobretot entre la infància i la joventut, que hi són justament les edats més sensibles, i ara amenacen d'engendrar un món ple de miops. «Passar-se hores mirant de prop, gairebé sense descansar, no només ocasiona l'SVI, sinó que és un factor de risc per a altres afectacions de la visió com la miopia i la presbícia», resumeix Joan Gispets, degà de la facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Terrassa.

Gispets, en companyia d'Alfons i Lluís Bielsa, president i vicepresident del Col·legi Oficial d'Òptics i Optometristes de Catalunya, va presentar ahir a Barcelona una campanya per fomentar el bon ús de les noves tecnologies. El degà va recordar que la prevalença de la miopia entre els estudiants de la UPC -un 50%, encara que no tots porten ulleres- ja és superior a la mitjana de la població adulta de Catalunya, que oscil·la entre el 30% i el 40%, una circumstància que no va dubtar a atribuir a l'ús excessiu de pantalles. «La miopia pot tenir un component genètic, però el que la dispara al final són els factors ambientals -va afegir Gispets-. A Hong Kong ja s'està parlant d'un 90% d'adults afectats, mentre que a les tribus amazòniques estan en un 3%».

EL SONDEIG / La xifra del 70% d'afectats per l'SVI a Catalunya procedeix d'una enquesta duta a terme pel col·legi d'òptics a 1.400 persones de 14 a 70 anys. En línies generals, les afectacions més corrents són la fatiga visual (49% dels enquestats), sequedat d'ulls (27%), picor (20%), enrogiment (10%), llagrimeig (9%) i visió doble (9%). Tot plegat, prossegueixen els especialistes, és el resultat d'estar-se un temps excessiu davant la pantalla. El que es recomana és no passar-hi de les dues hores diàries, però com això és impossible per a bona part dels urbanites que treballen en oficines, com a mínim s'ha d'intentar efectuar pauses, mantenir una bona il·luminació, forçar el parpelleig, desviar ocasionalment la vista cap a objectes llunyans i seure en una postura més ergonòmica, entre altres consells.

Segons l'enquesta del col·legi professional, els menors de 30 anys són els que més temps passen davant de pantalles (de tota mena), amb una mitjana de 10 hores diàries, i tot seguir se situen les franges d'edat de 31-45 anys (9,3 hores) i de 46-60 anys (8,3). No obstant, fins i tot els més grans de 60 hi passen una mitjana de 3,8 hores diàries, superior a les dues recomanades. «Les xifres són escandaloses», va dir Alfons Bielsa,

CANVI DE VIDA / El degà Gispets va recordar que l'alfabetització i després les noves tecnologies han ocasionat un canvi radical en els hàbits de visió: «La vista humana està dissenyada per veure-hi bé de lluny -va explicar-. Fa tot just un segle, la majoria de la població vivia en el medi rural i es dedicava a treballs que requerien una visió de lluny, de manera que els ulls estaven relaxats durant pràcticament tot el dia. Ara ja no és així, és clar».

«Les pantalles -va afegir Alfons Bielsa- obliguen els ulls a fer un sobreesforç constant en unes condicions extremes que moltes vegades es tradueixen en una sobrecàrrega». A més a més, va lamentar Bielsa, sovint es pensa que una bona visió és veure-hi bé de lluny, «però no només és això». «En les proves que s'efectuen a les escoles s'oblida sovint la visió de prop. Problemes de lectura i d'estudi poden estar ocasionats per aquest problema».

La UPC, va avançar Gispets, treballa en el desenvolupament d'un sistema informàtic que avisi l'usuari quan supera el temps aconsellable davant la pantalla i, al mateix temps, l'ajudi a reeducar tant la distància de visió com el parpelleig. En qualsevol cas, va concloure el degà, és una obvietat que tots aquests abusos no porten a res de bo, però hi ha pocs estudis «i és necessari continuar investigant».

ELPERIODICO

Tombada l'estàtua de Jordi Pujol a Premià de Dalt

L'estàtua de Jordi Pujol a Premià de Dalt (Maresme) ha estat retirada aquest dimarts. El monument del fins fa pocs mesos molt honorable Jordi Pujol ha aparegut aquest matí a terra. Tot i que tècnics de l'ajuntament han intentat tornar a col·locar l'estàtua sobre el seu pedestal, finalment l'operació no ha estat possible per motius de seguretat. Finalment, l'estàtua de Pujol ha hagut de ser retirada.

El consistori va aprovar recentment per unanimitat, i malgrat l'escàndol dels comptes opacs a Andorra de la família de l'expresident de la Generalitat, mantenir l'estàtua i els honors concedits a Pujol. En els últims temps la figura havia estat objecte de pintades i s'havia convertit en blanc de protestes.

Els motius que van afavorir aquest tracte especial per part de la població a Pujol són l'estreta vinculació amb el municipi i la seva trajectòria en relació amb Catalunya, des de la seva joventut i durant els 23 anys que va presidir la Generalitat.Després de la confessió a finals de juliol de Pujolque la família ha tingut diners sense regularitzar a l'estranger durant més de 30 anys, l'estàtua s'havia transformat de figura simbòlica d'homenatge a punt de protesta. I és que Pujol havia rebut el títol de fill adoptiu de Premià de Dalt (1997), havia donat nom a la plaça Jordi Pujol (2006) i finalment havia estat reconegut amb la col·locació de l'estàtua (2011).

L'alcalde, Joan Baliarda (CiU), va crear una comissió "a dit", segons l'oposició del PSC, amb l'objectiu d'atorgar honors de la població a personatges públics. En aquesta comissió hi havia exregidors de CiU i també un cosí de Pujol. La comissió la formen 18 persones, 11 són representants de la societat civil, tres són tècnics municipals, quatre són càrrecs electes (alcalde i regidors de l'ajuntament).

ELPERIODICO

La suspensió de la convocatòria de la consulta del 9-N, portada a 'The New York Times'

La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la convocatòria de la consulta del 9-N ha estat recollida per les principals capçaleres de la premsa internacional, començant per 'The New York Times', que situa el tema a la portada de la seva edició europea.

'The New York Times' assenyala que si "els catalans insisteixen a seguir endavant amb el referèndum fins i tot amb l'oposició del Govern central", això "crearà una profunda ruptura interna, animarà altres separatistes a Europa --inclosa la regió espanyola del País Basc-- i deixarà Mariano Rajoy amb un volàtil desafiament polític".

La cadena de televisió pública britànica BBC, l'alemanya Deutsche Welle, diaris italians com 'Il Corriere della Sera' o els francesos 'Le Monde' i 'Le Figaro' informen de la decisió del Constitucional. "La justícia espanyola suspèn el referèndum d'independència català", titula 'Le Monde'. El diari francès subratlla que Mariano Rajoy s'ha expressat "en termes molt durs" ja que ha qualificat la iniciativa catalana de "demagògica i antidemocràtica".

El diari novaiorquès subratlla que les enquestes assenyalen que els catalans estan "dividits sobre la qüestió secessionista", però que "la majoria està a favor" de la consulta. Dit això, el rotatiu cita José Ignacio Torreblanca, responsable de l'oficina espanyola del Consell Europeu de Relacions Internacionals, que afirma que Rajoy"pot tenir raó des del punt de vista legal, però segueix tenint al davant un creixent problema de legitimitat que no se solucionarà tret que recondueixi la qüestió del futur de Catalunya i de la seva sobirania".

"CRISI SENSE PRECEDENTS"

'Le Figaro' explica que Catalunya "té la seva pròpia llengua i la seva cultura, i el desig d'independència té un ampli suport". El rotatiu francès recorda que els sondejos apunten que "una gran majoria de catalans són favorables a l'organització d'un referèndum".

A Itàlia, 'Il Corriere della Sera' parla d'"una crisi sense precedents" entre Madrid i la Generalitat, i assegura que "els juristes i els mitjans de comunicació" es pregunten "fins on arribarà el xoc institucional" entre el Govern català i l'espanyol.

L'agència de notícies anglosaxona Reuters afirma que la sentència del Constitucional "podria trigar anys" a arribar, però que l'admissió a tràmit del recurs per part del tribunal "suspèn" la celebració de la consulta. Reuters remarca que el TC ha pres la decisió "en una reunió d'emergència d'una hora".

La BBC, per la seva part, assenyala que el TC "ha actuat a petició del Govern espanyol".

ELPERIODICO

Mor l'exministre Miguel Boyer

L'exministre socialista, Miguel Boyer, ha mort als 75 anys a la clínica Ruber Internacional, on va ingressar d'urgència aquest mateix matí, segons informen a Europa Press fonts pròximes a la família. La causa de la mort ha estat una embòlia pulmonar.

EUROPAPRESS