L'empenta de Barcelona

Moltes bones idees es queden en la fase inicial perquè no aconsegueixen la primera empenta necessària per convertir-les en empresa. Per aconseguir que projectes gairebé embrionaris es converteixin en companyies d'èxit hi ha les acceleradores d'empreses, que ajuden les firmes en la seva fase inicial amb capital, cursos i contactes. Ara, projectes de tot el món podran viure la seva fase d'acceleració a Barcelona gràcies a l'mStartupBarcelona, un espai promogut per l'ajuntament de la ciutat i per la Fundació Mobile World Capital (MWCB) que acollirà diversos programes d'acceleració tant locals com internacionals.

L'objectiu d'aquest nou espai, ubicat al 22@, és servir de quarter general perquè acceleradores de tot el món puguin donar suport a petites i mitjanes empreses. Barcelona hi posa l'edifici, i la MWCB hi atreu els primers inquilins: Gamebcn, Impact i Startupbootcamp.«Estem negociant amb dues més, una americana i una altra israeliana», va revelar la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, en la presentació de l'espai, a la qual també van assistir l'alcalde Xavier Trias i el vicepresident de la MWCB, Agustí Cordón.

Les tres acceleradores inicials impulsaran, en una primera fase, una quarantena de projectes, sempre amb Barcelona com a base i amb l'objectiu que, després d'aquesta primera empenta, les firmes accelerades optim per Barcelona com a seu definitiva.

A l'espai ja s'ha instal·lat Gamebcn, un programa impulsat des de Catalunya i dissenyat per accelerar la posada en marxa de vuit projectes vinculats al món dels videojocs. «No només hi ha desenvolupadors de jocs per a mòbil, sinó també per a les ulleres de realitat augmentada Oculus Rift i per a consoles tradicionals», va assegurar Simon Lee, un dels seus responsables. Mentrestant, Startupbootcamp, amb acceleradores a Berlín, Amsterdam, Londres i Copenhaguen, entre altres, ha decidit obrir a Barcelona la seva oficina especialitzada en projectes d'internet de les coses (comunicació entre objectes gràcies a xips i sensors, smart cities...). Ara, seleccionarà 10 projectes (dels 250 de tot el món que han sol·licitat plaça) per accelerar-los amb 15.000 euros de finançament inicial, cursos, classes magistrals...

La tercera firma a instal·lar-se és Impact, un projecte a tres bandes (Espanya-Itàlia-Dinamarca) amb lideratge de l'Institut Superior per al Desenvolupament d'Internet (ISDI) que atraurà 64 empreses a tots els països on opera i on finançarà amb 100.000 euros cada projecte empresarial de l'àmbit de l'internet mòbil.

ELPERIODICO

Robots municipals

Els pròxims veïns a les ciutats europees no seran només humans o animals. Els robots tindran presència als carrers en un futur no gaire llunyà. Grups de recerca europeus treballen per aconseguir que tasques en ocasions penoses, com la neteja, la vigilància, el transport mecànic o l'atenció intensiva, les realitzin les màquines per facilitar la vida dels humans. Aquesta iniciativa és part del projecte Echord++, que finança la Unió Europea i que pretén proporcionar tecnologia suficient a empreses i administracions públiques per integrar la robòtica en la vida quotidiana en un termini de pocs anys. Sobretot tenint en compte que a Europa es desenvolupen el 40% dels robots del món.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és la sòcia en la part de robòtica urbana del projecte Echord++, que està dotat amb més de 50 milions d'euros i que inclou diferents camps, com la medicina (que lidera el laboratori de robòtica de la Comissió de l'Energia Atòmica francesa), la manufactura industrial (Universitat de Bristol, el Regne Unit) i els serveis (el BioRobotics Institute italià).

Dimecres que ve se celebrarà a Barcelona una jornada de treball per exposar els projectes dins de l'Smart Cities Expo World Congress, que s'inaugura demà, amb l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa municipal BCASA, que gestiona el cicle de l'aigua.

REPTES TECNOLÒGICS / L'objectiu és crear el que denominen «preproductes», innovacions que encara que no tinguin forma concreta reuneixin característiques suficients per ser aplicables i que suposin la resolució d'un repte tecnològic. Una empresa o un consorci aprofitaria aquesta investigació i donaria forma comercial al producte, que podria comprar un ajuntament o uns quants.

L'equip barceloní, que coordina Ana Puig-Pey, va preguntar a ajuntaments de tot Europa quines necessitats urbanes de les que tenen consideraven que podien ser resoltes amb solucions robòtiques. «Hi va haver de tot, des de les olors de la gestió de multituds en grans actes o el manteniment de la xarxa de clavegueres, però un comitè d'experts en va escollir un», explica l'arquitecta.

Aquest primer àmbit de treball per aplicar els robots urbans seran les clavegueres, de les quals passarien a ocupar-se màquines autònomes capaces de netejar, localitzar problemes, prendre dades i reparar sinistres. Petits Wall-e -com el menut robot netejador de la pel·lícula de Pixar- subterranis que podrien acabar tenint forma d'androide, de robot aspirador o volador però amb prestacions concretes, segons detalla Alberto Sanfeliu, director de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del CSIC i la UPC.

«El manteniment de les clavegueres és un treball especialment penós que preocupa responsables municipals de moltes ciutats», explica. Seria una manera d'estalviar als humans la repugnància de lidiar amb olors, rates, insectes, gasos, humitats i relliscades que acompanyen aquest tipus d'inspeccions. «Serien màquines capaces d'entrar per forats de 80 centímetres i moure's creant el seu mapa», assenyala Sanfeliu. També podrien prendre mostres de la qualitat de l'aigua o els sediments que es trobin al seu pas.

AJUDA A DISTÀNCIA / Però els robots urbans també poden tenir més aplicacions, com la vigilància dels carrers, l'assistència en situacions d'emergència urbana -algú cau i apareix un drone guiat per assistir-lo que el comunica amb el metge i fa les primeres cures-, el repartiment de mercaderies en zones de vianants o recintes tancats, la gestió dels residus ciutadans, el manteniment d'infraestructures viàries, l'assistència a gent gran, dependents o discapacitats… També hi ha propostes per solucionar casos d'agents contaminants o de pol·lució ambiental per trànsit o pol·len d'una manera automatitzada.

L'equip de Puig-Pey ha fet enquestes en diversos actes, com la darrera Setmana de la Ciència, on els ciutadans van veure amb més bons ulls altres projectes. «Va tenir molt èxit la idea de gestionar els residus, l'energia i l'ajuda a la mobilitat, però no les tasques de vigilància», explica la investigadora. «Aquí vam topar amb la manera com la gent s'imagina un robot, que és bàsicament el que han vist a les pel·lícules. I aquí hi ha Robocop, Terminator», comenta Sanfeliu. No recorden Wall-e.

ELPERIODICO

Els radars cacen 659.000 conductors en 9 mesos

Els radars instal·lats a les carreteres catalanes han captat 659.034 infraccions per excés de velocitat fins al 30 de setembre d'aquest any. La majoria (606.310) van ser detectades per un dels 227 radars fixos que el Servei Català de Trànsit té distribuïts per la xarxa viària interurbana, i la resta, pels 22 cinemòmetres mòbils que tenen els Mossos d'Esquadra.

Aquestes dades s'han conegut aquesta mateixa setmana en una resposta per escrit del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. En aquesta mateixa contestació es revela el volum global de sancions de tot l'any 2013 per radar: 86.901 amb els mòbils i 724.481 amb els fixos.

ELS MÉS 'PRODUCTIUS' / El nombre de radars fixos a Catalunya no ha canviat significativament els últims anys. De fet, la novetat més destacada que s'ha incorporat al control de velocitat aquest 2014 ha estat l'entrada en funcionament de dos nous radars de tram, un a la C-65 al tram Cassà de la Selva-Llagostera (Gironès) i un altre de doble sentit a la N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta (Montsià).

En la resposta del conseller al Parlament es descobreix igualment quins són els radars més efectius, és a dir, en quins punts de la geografia catalana s'han interceptat més vehicles que se saltaven el límit de velocitat. Es tracta de tres, dos a la C-31 i un a la C-35. El més productiu de tots fins a finals del mes de setembre d'aquest any ha estat el que està situat a l'autovia C-31, concretament a l'Anella de les Gavarres, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), seguit de l'ubicat a la mateixa via però a Badalona (Barcelonès) i, finalment, el radar de la C-35 de Caldes de Malavella (Selva).

'LA VELOCITAT MATA' / Aquestes dades s'han conegut la setmana en què. amb motiu de la celebració del Dia Mundial de Record de les Víctimes d'Accidents de Trànsit, el Servei Català de Trànsit ha impulsat la campanya #johipososeny i que, fins ahir a les 19 hores, havia generat 2.300 tuits de suport. El president de la Generalitat, Artur Mas, també s'hi va sumar ahir publicant un selfie a Twitter amb els dos dits al front, com a símbol del sentit comú que s'ha de tenir per frenar el nombre de víctimes de trànsit.

En l'acte central del dia mundial, que en el cas de Barcelona es va celebrar al parc de la Ciutadella i al Museu Marítim, el conseller d'Interior va reiterar que, encara que no ens hem de conformar amb l'actual reducció de persones mortes i ferides a la xarxa viària catalana, el que s'ha aconseguit en l'última dècada és considerable i s'ha de seguir treballant per aconseguir la visió zero, que aposta per eliminar completament aquesta plaga.

L'associació Prevenció d'Accidents de Trànsit (PAT) va insistir aquesta setmana a fer una crida als conductors perquè no superin el límit de cada carretera i va recordar que el lema d'aquest any era La velocitat mata.

ELPERIODICO

L'empresa del Castor cobra la indemnització de 1.350 milions

La companyia Escal UGS, controlada en el 67% pel grup ACS, propietat de Florentino Pérez, va cobrar dimarts passat la indemnització de 1.350 milions d'euros pel fiasco del magatzem submarí de gas natural Castor. Així ho ha comunicat la companyia que encapçala el president del Reial Madrid a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

El pagament de la compensació per la paralització de la planta, avançat per un grup de bancs, ha estat efectuat amb una destacable celeritat: només un mes després de la publicació al BOE del decret amb què el Govern ordenava el final dels treballs i la clausura indefinida de la instal·lació, situada davant de les costes de Tarragona i Castelló, i tres dies abans del termini màxim que marcava la mateixa disposició governamental.

Sumant als 1.350 milions d'euros el cost estimat del manteniment de la plataforma inoperativa, el seu futur desmantellament i els interessos bancaris durant els 30 anys de pagament, la quantitat desemborsada finalment pujarà a 3.500 milions d'euros, una quantitat similar al pressupost anual d'educació de Catalunya.

RECÀRREC ALS REBUTS / Aquests 3.500 milions aniran a càrrec dels consumidors de gas, que pagaran aquesta quantitat mitjançant recàrrecs en els seus rebuts durant les pròximes tres dècades. El PP va aprovar aquest sistema de compensació pràcticament en solitari; només va reunir el suport d'UPN i l'abstenció de Fòrum Astúries. Tots els altres grups parlamentaris van votar al seu dia en contra de la mesura compensatòria. No obstant, el pacte inicial que establia les condicions d'indemnització a la companyia va ser obra del Govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

Les injeccions de gas natural al gran dipòsit submarí davant del delta de l'Ebre van començar l'abril de l'any 2012, però no va ser fins al setembre del 2013, a l'incrementar-se l'activitat, quan es van produir successives crisis sísmiques que van tenir un saldo de més de 500 terratrèmols que van causar gran alarma en les poblacions pròximes a la planta. Els sismes de més intensitat van arribar a la puntuació de 4,2 en l'escala de Richter.

AVAL CIENTÍFIC / El 16 de setembre passat, el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme va paralitzar el projecte Castor, després que diversos informes tècnics i científics establissin una vinculació directa entre els treballs d'injecció de gas i les crisis sísmiques. El ministre, José Manuel Soria, va anunciar llavors la seva voluntat de no pagar cap indemnització a l'empresa promotora de la instal·lació gasística, voluntat que es va dissoldre completament i immediatament.

ELPERIODICO

'Philae' és en una àrea obaga que impedeix recarregar les bateries

El mòdul espacial Philaeva acabar en un ombrívol i polsegós penya-segat envoltat de grans roques, un paratge molt poc acollidor situat lluny de l'emplaçament previst, després del seu accidentat aterratge al nucli del cometa 67P/Txuriumov-Guerassimenko. Els responsables de la missió a l'Agència Espacial Europea (ESA) van admetre ahir que no saben on es troba exactament i temen que, en cas d'haver sobreviscut a la maniobra sense grans desperfectes, com tot sembla indicar, la falta de llum i el lloc escarpat redueixin la seva capacitat per subministrar informació. Com a mínim, i en previsió d'èpoques pitjors, ahir va enviar dades variades i algunes fotografies d'interès.

Després d'analitzar les dades de telemetria enviades per Philae, els responsables de la missió Rosetta van poder reconstruir l'inesperat incident. «Ja tenim una idea de com vam aterrar, tot i que encara no sabem on», va dir el principal responsable científic de Philae, Stephan Ulamec. El que va passar va ser que el mòdul va descendir sense contratemps durant set hores, però al tocar terra li van fallar els arpons que havien d'ancorar-lo al cometa i va sortir rebotat com si fos una pilota; a continuació, l'impuls el va portar fins a una altura d'un quilòmetre, va tornar a caure i va tornar a sortir disparat, encara que el segon rebot ja va ser menor. «Podríem dir que Philae va tocar terra tres vegades», va afegir Jean-Pierre Bibring, responsable de l'equip d'aterratge. Els tècnics van atribuir el rebot a la duresa del terreny, encara que segueixen sense saber per què no es van activar els arpons i si es podran activar.

Els moviments van ser extremadament lents, de tal manera que entre el primer i el segon rebot van passar una hora i 50 minuts, període durant el qual el mòdul es va desplaçar flotant a una velocitat de 38 metres per minut. El segon salt va ser més breu: set minuts. Al dipositar-se finalment es va activar el segon sistema d'ancoratge, uns cargols penetradors situats a les potes, però l'operació tampoc va ser completa.

LLUNY DEL PUNT J / Dels dos rebots es dedueix que Philae es pot trobar ara a un quilòmetre de l'anomenat punt J, el lloc seleccionat originalment per les seves òptimes condicions per treballar, una notable distància si es té en compte que el cometa fa 4,5 quilòmetres al seu costat més llarg. El principal problema ara és que, en la seva nova ubicació, els panells solars només reben una hora i mitja de llum solar, en comptes de les sis o set necessàries per a la correcta recàrrega de les bateries. «Ara Philae funciona bé i porta una pila que li durarà de 50 a 55 hores, però després no sabem com rendirà», va declarar ahir al migdia Philippe Gaudon, un dels responsables principals de la missió Rosetta. «Potser podríem intentar reorientar els panells, ja que no semblen malmesos», va avançar Bribing.

Quan es va iniciar la missió estava previst que Philae pogués funcionar fins al març. Amb aquesta nova situació, però, possiblement entrarà en un període d'hibernació i, sent optimistes, podria ressuscitar «d'aquí uns mesos», segons va explicar Ulemec, quan el cometa s'aproximi al Sol i canviï l'orientació de la radiació.

UNA POTA A L'AIRE / Per si això no fos prou, sembla que una de les tres potes no es va ancorar al terreny i amenaça l'estabilitat del mòdul. Philae podria fer servir el seu tren d'aterratge per autopropulsar-se i caure en un lloc més acollidor, però el risc pot ser superior als potencials beneficis, van dir els científics de la missió. No es descarta que pogués perdre el contacte amb el cometa.

En tot cas, malgrat la seva posició actual, sembla que Philae continua estant operatiu i que vuit dels seus 10 instruments científics s'han activat correctament. Ahir, segons va explicar l'ESA sense donar més detalls, va començar les anàlisis per conèixer el possible magnetisme del cometa i les seves propietats químiques. Així mateix, va subministrar noves fotos de la maniobra d'aterratge i del seu emplaçament final. «On som no és exactament on voldríem ser, però no som gaire lluny -va concloure esperançat Bibring-. No posem l'èmfasi en els problemes sinó en el lloc fantàstic on ens trobem».

ELPERIODICO

WhatsApp permetrà desactivar els ticks blaus en la propera actualització

La implementació dels ticks blaus en WhatsApp ha generat una controvèrsia tan gran entre els usuaris de l'aplicació que la companyia ja està preparant una nova actualització en la qual es permeti desactivar aquesta nova marca que notifica la lectura dels missatges.

WhatsApp encara no ha confirmat res sobre aquesta qüestió, tot i que, segons han compartit alguns dels 'testers' de l''app', la companyia planeja incorporar una opció mitjançant la qual els usuaris podran decidir si volen mantenir activada o no la confirmació de lectura dels missatges.

L'aparició per sorpresa dels dos ticks de color blau en aquesta aplicació tan popular ha generat tota mena de reaccions. Per a uns, suposa la implementació d'una nova funció que ja feia temps que demanaven; per a altres, significa la intromissió, encara més, a la privacitat de les persones, ja que fa un pas més enllà en el control de l'ús que fan de l''app' els usuaris a través dels seus contactes.

EUROPAPRESS

L'ONU reclama acabar amb els combustibles fòssils el 2100

L'única manera de frenar els previsibles efectes ruïnosos i irreversibles del canvi climàtic és reduir de manera dràstica i ràpida les emissions de gasos lligades als combustibles fòssils fins a arribar a la seva gairebé absoluta prohibició el 2100, segons subratllen les conclusions del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), presentat ahir a Copenhaguen. El volum, l'esforç més important realitzat fins ara en ciència climàtica, ja que hi han participat 800 autors i s'han analitzat 30.000 articles científics, té com a objectiu informar els polítics que a finals de l'any que ve es reuniran a París per intentar aprovar un nou tractat mundial sobre reducció de gasos.

Per convèncer els més dubitatius, el text incideix diverses vegades en un aspecte clau: emprendre una reducció «ambiciosa» de les emissions de gasos variaria el creixement econòmic del planeta durant el segle XXI, que es calcula entre l'1,6% i el 3% anual, en només 0,06 punts percentuals. «És tècnicament possible. El que falten són institucions i polítiques apropiades», va afirmar en un comunicat Youba Sokona, copresident d'un dels grups de treball de l'IPCC. L'informe és la síntesi de tres volums anteriors publicats al llarg de l'últim any.

INTENSITAT I RAPIDESA / Per limitar l'augment de la temperatura a finals de segle a dos graus respecte als nivells preindustrials, considerat simbòlicament el llindar que separa el que és acceptable del que seria catastròfic, es necessitaran retallades d'emissions d'entre el 40% i el 70% d'aquí al 2050. Si l'objectiu s'aconsegueix però en una data més tardana, insisteix l'IPCC, els problemes seran molt superiors. «Els riscos de canvis abruptes o irreversibles augmenten si ho fa la magnitud de l'escalfament», adverteix el text. Els països en desenvolupament, que són justament els últims responsables del problema, són els més vulnerables al canvi climàtic per les dificultats que tenen i tindran per afrontar-lo, prossegueix l'informe, i per això és clau una aposta per la «igualtat», és a dir, és essencial una inversió internacional en adaptació.

L'informe de l'IPCC reitera les conegudes advertències que cap de les grans potències sembla prendre's seriosament. Així, recorda que les concentracions atmosfèriques de CO2, el principal gas d'efecte hivernacle, són les més altes dels últims 800.000 anys. I que el període 1983-2012 va ser probablement el període de 30 anys més càlid dels últims 1.400 anys. I que el nivell del mar ha pujat 19 centímetres des del 1901. «La ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el seu missatge. Els líders han d'actuar. El temps no està del nostre costat», va declarar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

Els primers informes de l'IPCC, publicats els anys 1990, 1992 i 1995, encara mantenien moltes incerteses sobre les causes del canvi climàtic i la seva possible evolució, però el quart, aprovat el 2007, ja era inequívoc sobre l'atribució del problema a l'activitat humana.

ELPERIODICO