Curiositats de Nadal

Sabies que prendre els raïms és un costum molt recent? O que els primers torrons nadalencs es van començar a menjar al segle XVII? El Nadal, any rere any, ha anat desenvolupant uns costums i tradicions, moltes de les quals encara avui persisteixen. 

El primer gall dindi rostit... li va ser servit a Enrique VIII d'Anglaterra. Aquest au es va imposar en les taules nobles espanyoles al segle XVIII gràcies al mecenatge dels Àustria. Fins a ben entrat el segle XX no es va generalitzar el seu consum entre totes les classes socials. 

Els torrons... es van incorporar a la taula de Nadal al voltant del segle XVI. 

- El tortell de Reis... amb fava de la sort inclosa, té el seu origen en l'Edat Mitjana. 

El primer cava espanyol... va ser elaborat per Codorníu en 1872 

El ‘aguinaldo’, paga extra i lot nadalenc... deriven de les strenae romanes, quan Ròmul, el primer rei de Roma, va rebre dels seus ajudants el primer dia de l'any unes branques tallades d'un fruiter del bosc de la deessa Strenia, i es va considerar l'obsequi com un indici de bon auguri per a l'any esdevenidor. 

La cistella de Nadal... tenen les seves arrels en les cistelletes que antigament empraven els camperols per transportar les estrenes (aguinaldos) que anaven a lliurar. 

La primera felicitació nadalenca... de la qual es té constància va ser una desena que els repartidors del Diari de Barcelona van enviar als seus clients en 1831. 

El primer christma nadalenc... el va manar imprimir sir Henry Col·le l'any 1843 en un treball conjunt amb W.I. Dobson, els qui perseguien posar a l'abast del poble anglès les obres d'art que representaven el Naixement de Jesús. 

El vesc (muérdago)... es considerava com una planta sagrada, un signe protector que aporta sort i fertilitat. Dins del Nadal, en ple solstici hivernal, representa demanda de prosperitat a la divinitat. 

La loteria de Nadal... va celebrar el seu primer sorteig extraordinari a Cadis el 18 de desembre de 1812. El sorteig del Nen no es va instaurar fins a 1941. 

Els cotillons... de la Nit de cap d'any van ser implantats per alguns restaurants francesos a principis del segle XX. 

Els dotze raïms de la sort... són un costum molt recent, nascuda en el 1909, en el qual uns vinicultors alacantins la van iniciar per donar sortida a un excedent de collita de raïm.

Aquest matí, RAC1, en directe, des de la porta de l’Ajuntament de Castelldefels

Aquest matí, tot i el temps, que ha començat una mica empiocat, al portal de l’Ajuntament s’hi han instal·lat els aparell de RAC1 per tal de retransmetre en directe el programa ‘LA PRIMERA PEDRA VERMUT’, conduit per en JORDI MARGARIT, amb el seu equip de col·laboradors.

Molta gent s’ha apropat per a veure en directe el programa d’aquest dissabte, el de més audiència de la radiodifusió catalana d’aquesta hora del dissabte.

Amb aquesta retransmissió en directe i amb la amplíssima promoció que durant dues setmanes s’ha fet a tots els programes de l’emissora, l’Ajuntament ha volgut llançar un missatge a tots aquells que encara no coneixen la nostra ciutat i a aquell que només n’han visitat la nostra espectacular platja.

Per axó d’aquesta promoció, perquè Castelldefels no es només una gran platja, ni una ciutat que només surt al mitjans per circumstancies alienes a la voluntat dels seus ciutadans, sinó també un centre gastronòmic de referència a tot Catalunya i amb una xarxa comercial espectacular i de primer ordre. Una ciutat que ara celebra la seva Festa Major d’Hivern, on els seus comerços estan oberts tots els dies de l’any.

Veniu i gaudiu d’un Castelldefels que possiblement desconeixeu i que us sorprendrà!

XII Trobades Gastronòmiques del Baix Llobregat

Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat

 Sopar anual de clausura de les activitats del Gremi

Dilluns, 23 de novembre de 2015, a les 20h

 Gran Hotel Rey Don Jaime ****


Conferència del xef Carles Abellán

 Premis als establiments guanyadors de la Ruta de la Tapa 2015: 

- A la tapa més original

- A la tapa més ben presentada

- A la tapa més elaborada

- A la millor tapa de la Ruta 2015

Premis als restaurants del Pasaporte Gastronómico Gourmet: 

- Al Millor 1r Plat: 

- Al Millor 2n Plat: 

- Al Millor Menú: 

Elecció del Cuiner de l’any 2015 de Castelldefels 

- Premi “Excel·lència” per la seva trajectòria professional 



Gremi d'Hostaleria: Carrer Pintor Serra Santa, 4 de Castelldefels Tel 93 665 37 54 / 697 687 632 

e-mail: administracio@gremihostaleria.cat 

El preu del Tiquet del Sopar és de 33€. 

Tots els agremiats, establiments i/o públic en general que vulguin participar de l’esdeveniment hauran de comunicar-ho prèviament, perquè l’aforament és limitat. 

Organitza: Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat 

Col·laboren: Escola d’Hostaleria de Castelldefels 

Confraria Gastronòmica Més Onze 

Ajuntament de Castelldefels 

Editorial conjunta de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

Aquest editorial és una iniciativa conjunta de les tres associacions membres de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals (AMIC, ACPC i APPEC) que representen a més de cinc-cents mitjans d’informació, per això va signada a nom de la Federació. 

Voteu en gran

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral. 

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims. 

Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no. 

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran. 

Federació d’Associacions 

d’Editors de Premsa, 

Revistes i Mitjans Digitals 

Festa dels Petits Valents, el 26 de setembre al Palau Robert

Un any més, l’Hospital Sant Joan de Déu celebra el proper 26 de setembre una festa als jardins del Palau Robert a Barcelona per donar a conèixer a la població alguns dels programes que es duen a terme a l’Hospital gràcies a les donacions de la societat civil. La festa, que enguany arriba a la cinquena edició, ha estat rebatejada com la Festa dels Petits Valents perquè vol retre homenatge als pacients, i reconèixer la seva valentia, alegria, solidaritat i coratge a l’hora de fer front a la malaltia.

A l’entrada al recinte, els infants que s’acostin al Palau Robert rebran una polsera que els converteix en “pacients” de l’Hospital i que els permet participar en una vintena de tallers lúdics que reprodueixen o estan relacionats amb les activitats d’assistència, solidaritat, recerca i innovació que es fan al centre. Podran conèixer i jugar amb els gossos que ajuden els infants hospitalitzats a recuperar-se; participar en tallers de musicoteràpia com els que es fan a l’Hospital; ballar amb la Gelocatila, una de les pallasses que acompanya als infants que han de ser operats quiròfan; guarir un nino de drap com els que fa servir una infermera psicòloga de l’Hospital per explicar als infants que han de ser sotmesos a una operació complexa en què consisteix la intervenció, i fins i tot convertir-se en científics per un dia. 

Com a novetat, enguany els infants podran participar en el salvament d’una tortuga marina. Amb aquesta iniciativa, es pretén invertir els papers i convertir als més petits per un dia en “cuidadors”. A la Festa dels Petits Valents també hi seran presents els personatges del parc temàtic Port Aventura, que des de fa uns mesos col•labora amb l’Hospital i finançarà la nova UCI del centre valorada en tres milions d’euros.

Més informació

Hospital Sant Joan de Déu

El primer 'Homo'

Un equip internacional de paleontòlegs ha descobert en una cova de Sud-àfrica una nova i fascinant espècie d'homínid que combina trets primitius propis d'Australopithecus, començant per un cervell de mida petita, i altres característiques més modernes típiques del gènere Homo, la nostra estirp en el llarg camí de l'evolució, com els peus, que són pràcticament d'home modern, i una sorprenent capacitat per realitzar ritus funeraris -enterrar els seus congèneres deliberadament-. Els investigadors han descobert ni més ni menys que 1.550 ossos pertanyents a una quinzena d'individus, cosa que constitueix l'acumulació més gran de fòssils d'homínids antics trobats fins ara al continent africà.

Les restes de l'espècie, batejada com a Homo naledi, que en la llengua local sesotho significa «estrella», van aparèixer pràcticament amuntegades a les profunditats d'una cova de difícil accés anomenada Rising Star, a Maropeng, a prop de Johannesburg, un paratge molt ric paleontològicament parlant i que està catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. I encara hi pot haver molts més fòssils perquè per ara només s'ha excavat en un metre quadrat. Les restes encara no han pogut ser datades, i per això no se sap l'antiguitat deHomo naledi, tot i que els investigadors creuen que el més probable és que tinguin més de 2,5 milions d'anys i constitueixin per tant el representant més antic del gènereHomo.

PARTICIPACIÓ ESPANYOLA / La investigació ha sigut coordinada per les universitats de Witwatersrand (Johannesburg), Nova York i Wisconsin, amb el suport de la National Geographic Society, i hi han participat també investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC) i altres centres d'investigació. «Hem descobert una nova espècie d'avantpassat», sintetitza el director de les excavacions, el nord-americà Lee Berger. «Aquest descobriment farà història», afegeix Terry García, de la National Geographic.

Encara que les primeres restes es van descobrir el 2013, no s'havien donat a conèixer fins ara a causa de la gran quantitat de fòssils que anaven apareixent. Els científics han esperat a tenir una reconstrucció i una classificació de les peces. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista científicaeLife i en un monogràfic de National Geographic.

A partir dels fòssils descoberts s'ha pogut determinar que Homo naledi d'adult feia 1,5 metres i pesava 45 quilos. Les seves característiques estan molt pròximes al gènere Homo pel que fa a masticació, manipulació i locomoció, per exemple, mentre que per l'estructura del seu tors i el joc del tòrax amb la pelvis, s'acosta més a Australopithecus, gènere de primats homínids que va desaparèixer fa dos milions d'anys. I el mateix passa amb la capacitat cranial, de tot just 500 centímetres cúbics, com una taronja. Les mans «suggereixen que tenia capacitat per a fer servir eines», insisteix un comunicat fet públic pels investigadors. I pel que fa als peus, «és pràcticament impossible distingir-los dels de l'home modern. Podia caminar llargues distàncies».

«Encara no disposem de datacions, i per això, de moment, no podem saber quan va viure, però les anàlisis morfològiques el situen en l'origen del gènere Homo», explica Markus Bastir, investigador del MNCN.

Al marge de la riquesa en brut, amb els més de 1.500 fragments trobats a la cova, un aspecte molt destacat del jaciment és que els individus no només pertanyen a una mateixa espècie, sinó que formaven part d'una mateixa població -són possiblement coetanis- i tenen edats variades, des de bebès fins a persones d'edat avançada. «Estem davant una estupenda oportunitat per obtenir informació que ens permeti reconstruir la nostra complexa història evolutiva», apunta el científic del MNCN.

Després de la troballa, els investigadors es van preguntar per què els ossos van aparèixer en una cambra profunda -a 90 metres de l'entrada de la cova- que «no ha estat mai en contacte amb la superfície», assenyalen. El túnel d'accés és molt costerut i tan estret que només les persones més baixetes són capaces d'arribar-hi pel seu propi peu.

HIPÒTESI DE L'ENTERRAMENT / «Al principi ens vam imaginar diverses possibilitats, incloent-hi un atac de depredadors i un desastre natural -relata Berger-, però ara creiem que Homo naledi practicava ritus funeraris». És a dir, els cossos van ser col·locats deliberadament pels seus congèneres a la cambra. «Fins ara es pensava que aquestes pràctiques eren exclusives de l'Homo sapiens, la nostra espècie, els representants més antics del qual tenen uns 200.000 anys. És un descobriment extraordinari», prossegueix el director de les excavacions. «Tot apunta que aquesta espècie d'Homo,morfològicament primitiva, podria haver tingut uns patrons de comportament més complexos dels que li atribuïm en un principi», diu per la seva part Markus Bastir.

Els fòssils representen un desafiament per als investigadors. «Els canells i els peus són molt similars als de l'home modern, però al mateix temps el seu petit cervell i la forma de la part superior del seu cos estan més a prop de l'Australopithecus», resumeix Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres. El descobriment, en definitiva, podria ajudar a comprendre aquella complexa transició que es va produir fa uns dos milions d'anys. Berger avisa esperançat: «Homo nalediencara no ha revelat tots els seus secrets. A la cova encara hi pot haver centenars o fins i tot milers de fòssils més».

ELPERIODICO

Los hermanos Roca abrirán una heladería en el Liceu de Barcelona

Los hermanos Roca abrirán una heladería en el Gran Teatre del Liceu. Se trata del último proyecto ligado a la figura de estos tres grandes chefs que actualmente coronan con su Celler de Can Roca la lista Restaurant que cataloga los 50 mejores restaurantes del mundo. Josep, Joan y Jordi Roca estarán detrás de un nuevo proyecto empresarial dentro del mítico teatro barcelonés de La Rambla que, con el empaque de una heladería a pie de calle y de un segundo espacio que permitirá al comensal explorar Catalunya desde varios sabores, ángulos y puntos de vista. No será una heladería, al uso sino un nuevo proyecto en el que experimentar sápidamente a través de las sensaciones y de la vista.

El nuevo proyecto, que no es un restaurante pese a algunas informaciones publicadas está aún en fase de despegue por lo que desde fuentes próximas al proyecto no han querido desvelar a La Vanguardia demasiados detalles que puedan comprometer el resultado final.

El último proyecto ligado al sello Roca fue la apertura el pasado mes de septiembre de un espacio Rocambolesc -la heladería madre está en Girona- dentro del Gourmet Experience de El Corte Inglés en Madrid, pero antes los helados de la casa ya se podían degustar en la playa de la Barceloneta, dentro del chiringuito gourmet La Guinagueta, y en la de Platja d'Aro (en la Costa Brava).

Seguramente, el reciente reconocimiento a Jordi Roca como el mejor repostero del mundo en 2014, también por parte de la citada lista Restaurant, sea un motivo más a añadir para que los turistas recalen en el mítico teatro barcelonés que data de 1847.

lavanguardia

El mòdul 'Philae' troba molècules precursores de la vida al sistema solar

El mòdul 'Philae', que el novembre passat va fer història al posar-se amb èxit sobre el cometa 67P, hi ha trobat compostos orgànics considerats precursors de la vida, ha informat l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de les Ciències(AAAS).

Aquesta associació ha publicat una sèrie d'articles amb els descobriments científics aconseguits amb les dades que el robot 'Philae' ha enviat a la sonda 'Rosetta' de l'Agència Espacial Europea, de la qual es va desprendre per aterrar el 12 de novembre passat al cometa 67P (67P/Txuriúmov-Guerassimenko).

En un estudi que apareix publicat aquest divendres a la revista científica 'Science', els investigadors expliquen que elCometary Sampling and Composition (COSAC), un dels principals instruments del mòdul 'Philae', ha determinat l'existència de material orgànic al cometa.

Només 25 minuts després d'aterrar al cometa, l'espectròmetre de masses de COSAC va fer un mesurament a la manera d'olfacció', similar als detectors de químics dels aeroports, que va revelar la presència de 16 compostos orgànics, alguns d'ells amb nitrogen i cap amb sofre, segons l'estudi.

Molts d'aquests components s'havien detectat a la cua de la majoria dels cometes, però també s'hi va trobar isocianat de metil, acetona, probresca i acetamida, compostos que no s'havien descobert anteriorment en altres cometes.

PRECURSORES DE LA VIDA

Però el més important per a l'astrobiologia és que algunes de les matèries trobades a la pols cometària es consideren precursores de la vida, ja que intervenen en la formació d'aminoàcids essencials o de bases nucleiques.

Els investigadors han destacat que els cometes conserven el material més pristí del nostre sistema solar en forma de gel, pols, silicats i matèria orgànica sòlida que segurament es va formar a l'espai interestel·lar fins i tot abans d'aparèixer la nebulosa solar que es va convertir després en l'actual sistema solar.

A més, l'estudi de la composició química dels cometes proporciona informació clau sobre les matèries primeres presents en les albors del sistema solar. Des del punt de vista geològic, el seu estudi té gran importància, ja que aporta algunes de les claus per entendre com va ser la seva formació.

A més, des del punt de vista de l'habitabilitat, ens poden ajudar a entendre l'origen de l'aigua a la Terra i en altres planetes com Mart. Des del punt de vista astrobiològic, són fonamentals per comprendre l'origen de la vida a la Terra.

Un altre dels estudis divulgats avui descriu els moments en què el robot 'Philae' va portar a terme la seva accidentada arribada a la superfície del cometa 67P, amb tres aterratges i dos rebots.

Després de rebotar a la zona designada per a l'aterratge, que ha resultat que té una capa d'uns 25 centímetres tova i granulada, el mòdul finalment es va aturar en una àrea llunyana de consistència rocosa, al costat d'un cràter i en un terreny desigual.

L'EVOLUCIÓ DELS COMETES

Les anàlisis de les dues superfícies i les seves diferents consistències han ofert dades sobre l'evolució dels cometes i podrien servir per millorar el disseny de noves missions a altres cometes.

Les anàlisis portades a terme pels científics de les dades enviades per 'Philae' a través de la sonda 'Rosetta' suggereixen que el paisatge del cometa 67P s'ha format a través de l'erosió.

Per tenir una idea més clara de l'interior del cometa, els científics han comptat amb mesuraments obtinguts dirigint des de 'Philae' senyals electromagnètics a través del nucli del cometa per ser rebuts per 'Rosetta' al costat oposat.

Aquests mesuraments suggereixen que el cap del cometa té una composició bastant homogènia i el seu interior és uniforme.

Per rebre informació de 'Philae', la sonda 'Rosetta' ha volat fins ara en una òrbita òptima per establir aquesta comunicació, però el 24 de juliol va passar a moure's sobre l'hemisferi sud, més il·luminat pel Sol, per alternar la comunicació amb 'Philae' amb l'observació del 67P/Txuriúmov-Guerassimenko.

Les ejeccions de gas i pols a la superfície del cometa impedeixen que 'Rosetta' voli molt a prop de la seva superfície i obliguen a fer que la sonda es mantingui a una distància de seguretatd'entre 170 i 190 quilòmetres.

ELPERIODICO

Aquesta nit es podrà disfrutar del curiós fenomen 'blue moon'

Aquest divendres, últim dia de juliol, es podrà veure al cel unalluna blava (la 'blue moon', que també és tendència aquest divendres a Twitter), fenomen que es dóna aproximadament cada tres anys i que no es tornarà a produir fins al gener del 2018.

Com recorda l'Observatori Naval dels EUA a la seva pàgina web, s'anomena lluna blava la segona lluna plena dins d'un mateix mes del calendari, el juliol en aquest cas.

Cada cicle lunar dura aproximadament 28 dies, de manera que quan hi ha lluna plena a començaments de mes és probable que n'hi hagi una altra al final.

LA PRIMERA VA SER EL DIA 2

Això és el que passarà aquest mes, en què la primera lluna plena va ser el dia 2, i la segona, la blava, serà aquest divendres, dia 31.

Es diu lluna blava però no es veurà d'aquest color, sinó en tons grisos, blancs o platejats, els que s'aprecien normalment al satèl·lit.

Segons els experts, la lluna s'ha tenyit de blau en molt rares ocasions, per efecte de pols, cendra o fum a l'atmosfera a causa de grans erupcions volcàniques o incendis forestals.

L'última lluna blava va ser el 31 d'agost del 2012, i per veure la pròxima després de la d'aquest divendres s'haurà d'esperar fins al gener del 2018.

ELPERIODICO

Canal 9 reobrirà el 9 d'octubre

El 9 d'octubre és la data prevista per a la reobertura de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), tal com ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

El Canal 9 va ser tancat el novembre del 2013, i va deixar 1.438 empleats al carrer.

Segons Puig, la reobertura de RTVV està condicionada per un "marasme legal enorme, producte de la gran irresponsabilitat que va tenir el PP amb aquest procés".

El president ha afirmat que "en aquests moments s'està intentant desbrossar la situació legal" de l'ens, i això és "el que està frenant més la reobertura", ja que considera que en el tancament de RTVV "es va fer tot extraordinàriament malament".

"Jo crec que tothom ha d'entendre que no es pot funcionar de manera improvisada; jo entenc els treballadors i l'angoixa que els han humiliat, però no per això la RTVV del futur ha de ser feta malament; ha de ser plural, per a tots i, sobretot, sostenible", ha argumentat Puig, que ha dit que la data del 9 d'octubre estaria bé però que ha recalcat la necessitat de no improvisar.

INVERSIÓ

"La gent a Madrid --ha prosseguit-- ens pregunta: escolteu, però si no teniu diners, ¿per què voleu la radiotelevisió pública? I nosaltres diem, escolteu, és que és una inversió, no un malbaratament. És una inversió per a la cultura, per a la indústria audiovisual, per a la comunicació, per promoure el turisme i la indústria agroalimentària, la comunicació és essencial per fer créixer el nivell de benestar social d'un país. Ara, ha de ser una inversió coherent, consistent, sense abús, que és el que ha passat, que aquí uns quants aprofiten l'instrument de tots".

ELPERIODICO

L'aparició d'un tauró mort obliga a tancar la platja de Canet

Un tauró d'uns 2,2 metres de longitud ha aparegut mort a laplatja de Canet aquest dijous, fet que ha obligat a hissar labandera vermella. L'animal, una espècie similar a latintorera, ha fet que els responsables de vigilar la platja hissessin la bandera vermella per precaució. Els responsables de l'empresa Marsave Mallorca, que són els adjudicataris del servei salvament i vigilància de les platges del municipi, han rebut l'avís de Salvament Marítim sobre la presència de la tintorera, que ja estava morta, molt a prop de la costa , segons fonts municipals.

En la retirada de l'animal, portada a terme per la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Canet, hi han col·laborat vigilants del servei de platja i els agents de la Policia Local de Canet de Mar. Arran de la troballa de la tintorera, s'ha generat un gran enrenou entre els banyistes i s'ha hissat la bandera vermella a la platja per precaució. Està previst que la prohibició en el bany es mantingui durant tot el dia, encara que la situació ja s'ha normalitzat. En un comunicat, l'ajuntament ha deixat clar que ha seguit el protocol marcat pels agents rurals i que també ha contactat amb la Generalitat.

ELPERIODICO

Sant Joan, la màgica nit del foc

La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.

Els estudiosos apunten que els ritus motivats per la Festa de Sant Joan a Europa tenen un mateix origen. Cèltic. I que l'Església, com amb molts altres ritus precristians, la fagocita. L'adapta al seu credo i la fa seva. Així, una festa mil•lenària i d'origen mític es converteix en religiosa.

L'origen cèltic de la màgica nit de Sant Joan  ens porta a indagar en els ritus que realitzen els druides, els sacerdots celtes. Els druides són els dipositaris de la saviesa profana i de la sagrada. Convençuts que, tard o d'hora, el foc i l'aigua s'ensenyoriran del món i que, per tant, és imprescindible adorar-los i sacralitzar-los.

Així, en la foguera sagrada que crema en la nit més curta de l'any, acostuma a repetir-se a les nits següents. Els tions cremats i les cendres seran llançats als camps per purificar-los (i, aprofitant l'avinentesa, per adobar-los). Resultat? Amb la purificació dels cultius, aquests creixeran més ufanosos i productius. La natura reneix. I és que la nit de Sant Joan té un caràcter de fecunditat. És costum que les noies saltin per damunt les flames per assegurar-se relacions sexuals sense conseqüències no desitjades. Això sí, és imprescindible que les flames no arribin a tocar a la noia en qüestió perquè aquesta no quedi embarassada. Contràriament a Irlanda, on la cultura celta encara avui dia manté molta força, les parelles aprofiten aquesta nit per saltar per damunt el foc per assegurar-se la descendència. I el mateix es fa amb el bestiar.

Però mentre la foguera crema, els celtes dansen i, gràcies al foc, fugen del pecat i les seves ànimes troben la pau. També caminen per damunt el foc amb els peus descalços, sense cremar-se. És més. Hi ha qui carrega a les espatlles algun noiet per caminar sobre les brases. No és masoquisme, no. Com més pes, menys perill de cremades als peus. No és gens estrany, doncs, que, amb aquesta forta influència del foc, els druides l'utilitzin per a la quiromància. Que segons l'espetec, el color o la forma de les flames augurin un futur o un altre. Una pràctica que no és exclusiva de la cultura celta.

La màgia d'una nit màgica

La mágica nit de Sant Joan, però, té una llegenda gairebé unànime a tot el món. Durant aquesta nit les "portes" que comuniquen amb el Més Enllà s'obren. Així, durant aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. S'alliberen de les seves presons a princeses i reines mores que estaven presoneres víctimes d'alguna bruixeria o malefici. Dones d'aigua, follets i altres éssers màgics aprofiten aquesta nit per donar un tomb i poder ser vistos per l'ull humà. El dimoni també aprofita per passejar-nos pel nostre món. Les plantes verinoses perden les seves propietats perjudicials. En canvi, les herbes guaridores centupliquen les seves virtuts. Aquesta nit, els tresors guardats a les entranyes de la Terra surten a l'exterior perquè algun pobre mortal deixi, almenys, de ser pobre. La rosada que cau en aquesta màgica matinada cura 101 malalties i fa més bell i jove a aquell que s'imprengui tot el cos. Resumint. Durant aquesta nit s'obre la porta que ens introdueix al coneixement del futur i a les dimensions màgiques de la realitat. 

Viquipèdia guanya el premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional

L'enciclopèdia lliure Viquipèdia, que conté més de 37 milions d'articles escrits en 288 idiomes per voluntaris de tot el món, ha sigut guardonada aquest dimecres amb el premi Princesa d'Astúries de cooperació internacional 2015.

Viquipèdia, creada el 2001 per l'empresari nord-americà Jimmy Wales amb l'ajuda del filòsof Larry Sanger, i gestionada des del 2003 a través de la Fundació Wikimedia, té uns 500 milions de visitants únics al mes i figura entre les 10 pàgines web més visitades del món.

L'enciclopèdia, que compta amb més de 25 milions d'usuaris registrats, dels quals més de 73.000 són editors actius, utilitza latecnologia wiki, que facilita l'edició de continguts i l'emmagatzematge de l'historial de canvis de la pàgina.

EL PERIODICO

Son Goku torna amb 'Dragon Ball Super'

Son Goku i els seus amics tornen aviat a la televisió. El canal japonès Fuji TV ja promociona les primeres imatges de 'Dragon Ball Super', la seqüela de 'Bola de drac Z', que estrenarà al mes de juliol.

La nova sèrie d'animació es desenvoluparà en una Terra que s'ha convertit en un lloc pacífic anys després de la derrota del Monstre Buu.

Darrere d'aquesta seqüela hi ha Akira Toriyama, que ha preparat més de 100 episodis de la sèrie.

ELPERIODICO

El primer assassinat demostrat de la història té 430.000 anys

La violència, inherent a l'ésser humà, acompanya l'home des del començament dels temps. Ara, l'estudi d'un crani de fa 430.000 anys acaba de confirmar que aleshores l'home ja era capaç d'assassinar. La investigació, publicada a la revista PLOS ONE, analitza les lesions mortals del crani patides per un dels individus trobats al jaciment de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos), un lloc que no deixa de donar noves dades que a poc a poc ajuden a reconstruir l'immens puzle de l'evolució humana.

En el treball hi han participat investigadors del Centre Mixt d'Evolució i Comportaments Humans, de la Fundació Basca per a la Ciència (Ikerbasque), de les universitats d'Alcalá, Complutense, Bilbao, Rovira i Virgili (Tarragona), de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, del Cenieh i d'altres centres investigadors de París, Pequín i Nova York.

El crani en qüestió va ser recuperat al costat de les restes de 27 individus més en excavacions realitzades entre el 1990 i el 2010. Els sediments de la capa geològica i els trets morfològics d'aquests individus van permetre determinar que tots ells pertanyien al mateix grup i que tenien una antiguitat de 430.000 anys.

ACUMULACIÓ DE CADÀVERS

Aquests restes, trobades en una recòndita sima de la cova majord'Atapuerca, estaven enterrades juntes, un fet que durant dècades ha generat un dels grans debats de la prehistòria mundial.

Per als membres de l'equip d'Atapuerca, aquesta acumulació de cadàvers podria considerar-se el primer indici d'enterrament o acte funerari, mentre que per a altres paleontòlegs, podria ser deguda simplement a l'acció dels carnívors i carronyers (que emmagatzemaven les seves preses) o a l'acció geològica de corrents de fang i aigua (el jaciment d'Atapuerca és una xarxa de coves de pedra calcària foradada per l'aigua).

Els estudis fets els últims anys havien permès descartar les dues últimes hipòtesis, de manera que només quedaven dues opcions que expliquessin aquesta acumulació de cadàvers: que els individus caiguessin de manera accidental per l'avenc vertical que dóna accés a la cova major (13 metres de caiguda) o que fossin dipositats deliberadament, com un acte funerari. L'estudi publicat ara, basat en l'anàlisi de les fractures del crani 17, tanca el debat i confirma que aquest individu va ser assassinat i acumulat intencionalment.

ANÀLISIS FORENSES

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar el crani amb les tècniques forenses actuals. "Primer vam fer un estudi per descartar que els senyals haguessin sigut fets per carnívors, després vam analitzar dades geològiques i, per últim, vam analitzar el tipus de fractura dels ossos. Amb aquestes dades van poder anar descartant hipòtesis", explica la principal autora del treball, Nohemi Sala, investigadora del Centre UCM-ISCIII d'Evolució i Comportament Humans i membre de l'equip de Juan Luis Arsuaga. "Només quedaven dues possibles causes: la caiguda accidental i l'acumulació intencional", apunta.

Els investigadors van estudiar els 17 cranis per determinar en quin moment s'havien fet les fractures, 'postmortem' (després de la mort) o 'perimortem' (temps pròxim a la mort). El crani 17 presenta dos orificis a l'os frontal, "just a sobre de la conca de l'ull esquerre. L'estudi del contorn, la mida i la forma de les fractures van permetre determinar que es van fer amb el mateix objecte, i que van ser fetes quan hi havia teixit tou, és a dir, o estava viu o acabava de morir", puntualitza Sala.

CAIGUDA DESCARTADA

Les tècniques forenses actuals han permès determinar que "l'individu va rebre dos cops independents produïts per un mateix objecte, cosa que descarta la caiguda. Ningú cau per un pendent i es dóna un cop dues vegades al mateix lloc i amb el mateix objecte". A més, la suma de dades, el tipus de lesions i el lloc on es localitzen "entren dins dels patrons utilitzats pels forense per determinar que hi ha hagut un encontre o conflicte cara a cara", afirma la investigadora.

"L'estudi prova, per primera vegada, un assassinat que va tenir lloc fa gairebé mig milió d'anys. Probablement l'acte violent confirmat més antic de la història", subratlla Sala.

ELPERIODICO