Whatsapp permet silenciar els grups fins a un segle

Els usuaris de Whatsapp podran silenciar les notificacions que reben dels grups en què participen. Els grups, que són una funció útil per comunicar-se amb molts usuaris a la vegada, són també un incordi quan l''smartphone' comença a rebre una allau de notificacions. Per aquest motiu, la companyia de missatgeria instantània ha decidit oferir l'opció de silenciar un grup en la seva últimaactualització.

La curiositat d'aquesta nova configuració és que l'usuari pot desactivar les notificacions des d'un dia fins a un segle. El nou reajustament que inclou aquesta millora en la versió 2.11.230 encara no està disponible en Google Play, però es pot descarregar des de la web de Whatsapp amb un mòbil Android. A més, en aquesta versió també s'hi afegeix una icona de càmera al costat del teclat per permetre la ràpida pujada d'imatges a la conversa.

Després de la compra de Facebook, l'aplicació ha portat a terme diversos canvis per millorar el seu servei com l'opció de no mostrar l'última connexió.

ELPERIODICO

Més de 122.000 persones demanen al Govern que no tanqui nou canals de TDT

Més de 122.000 persones s'han unit a través de la plataforma de peticions 'on line' Change.org demanant al Govern que eviti eltancament de nou canals de televisió, previst per al pròxim 6 de maig. La petició, iniciada fa tres setmanes per la web Vertele, "està creixent considerablement en aquesta última setmana a mesura que el públic va tenint més informació i va prenent consciència de la transcendència del tancament de canals", assegura a Change.orgMireya Marrón, directora del mitjà especialitzat. "Creiem que és un volum considerable de firmes perquè el Govern es prengui seriosament el rebuig de la societat al que es considera una injustícia i busqui una solució que permeti complir amb legalitat i executar la sentència del Suprem, però per una via diferent que no suposi la desaparició de tots aquests canals", assegura Marrón.

Amb el tancament dels canals, "els ciutadans veuran reduïda l'oferta actual en un 37,5% i perdran una oferta gratuïta de continguts televisius com documentals o pel·lícules, es veurà reduïda lapluralitat als mitjans i la indústria de la producció i els serveis de televisió es tornaran a veure afectats per aquesta mesura, que provocarà la pèrdua de llocs de treball".

Entrega de firmes al Ministeri d'Indústria

Des de la web Vertele asseguren que es farà entrega d'aquestes firmes al Ministeri d'Indústria abans que s'acabi el termini, el 6 de maig. "Recordem que el nostre manifest respecta la sentència del Suprem que determina la il·legalitat d'aquests canals per adjudicar sense concurs públic. El que defensem és que sigui el Govern qui ho arregli com ha fet en altres ocasions", recorden.

Alguns dels firmants aprofiten per expressar la seva opinió sobre el cas. Purificación Casado, per exemple, assegura: "La desaparició de les cadenes de televisió provocarà la pèrdua de llocs de treball tant directes com indirectes", o Jorge Pumares, que recorda: "Fa anys tots els espanyols vam fer una despesa i al final acabarem com abans".

Es pot firmar la petició accedint a aquest enllaç:

www.change.org/NoalcierreTDT

ELPERIODICO

Per què la cervesa "sense" sap diferent?

Per a un bon nombre de consumidors, la cervesa sense alcohol té un estrany sabor, que provoca el seu rebuig. Utilitzant un espectròmetre de masses, Philippe Perpète, de la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, ha aconseguit identificar el compost químic responsable d'aquest problema. Es tracta del 3-em-til-tiopropional-de-hido o metional, una substància present tant en les cerveses tradicionals com en les trucades sense. En les primeres, el gust desagradable del metional és emmascarat per altres substàncies aromàtiques de la cervesa. A les sense, aquestes últimes s'evaporen juntament amb l'alcohol durant el procés de producció industrial.

MUYINTERESANTE

Microsoft admet un problema molt greu a Internet Explorer

Microsoft ha admès que hi ha un problema de seguretat en el navegador Internet Explorer molt greu que afecta totes les versions del programa i per al qual encara no ha publicat la solució.

El probelma va ser descobert per una companyia de seguretat nord-americana, FireEye, i Microsoft ja ha publicat l'avís.

L'error està considerat com "de dia zero", és a dir, aquells que afecten els programes des del principi en parts del codi considerades crucials. Afecta totes les versions d'Explorer des de la 6a fins a l'11a (més o menys els últims 13 anys) i ja podria haver estat explotat per delinqüents informàtics per agafar el control en remot d'ordinadors aliens a través del 'plugin' de Flash.

El problema és especialment sensible per als usuaris de Windows XP, perquè Microsoft ha deixat de donar-los suport. A més, l'Explorer és una part molt important d'aquest sistema operatiu, amb què va ser llançada la versió 6 del navegador, el 2001.

Per intentar pal·liar els efectes, les solucions van des de canviar de navegador fins a configurar el programa al seu nivell més alt. L'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (Inteco) també aconsella "utilitzar EMET (Enhanced Mitigation Experience Toolkit 4.1), desactivar el 'plugin' de Flash per a internet Explorer, desregistrar la llibreria VGX.DLL i activar el mode EPM (Enhanced Protection Mode) en IE11 en les opcions d'Internet del navegador.

ELPERIODICO

El marquès de l'Empordà

Un campió. L’últim campió. Al camp, després de coronar el Barça en la campanya anterior, firmant un rècord de cent punts que seguirà vigent, i en la vida. Va començar a combatre el càncer que li van detectar el novembre del 2011, sent ajudant de Pep Guardiola, va mantenir la seva fortalesa física i anímica per assumir el relleu a continuació (2012-13) i als dos dies que comencés l’actual va haver de renunciar per sotmetre’s a un tractament que l’inhabilitava per afrontar la competició.

«Els meus fills se sentiran un dia orgullosos que hagi entrenat el Barça», va dir Francesc 'Tito' Vilanova i Bayó (Bellcaire d’Empordà, 17 de setembre de 1968), abans de deixar una empremta inesborrable. No només en la Carlota i l’Adrià; en la Montse, la seva dona; en el Joaquim i la Maria Rosa, els seus pares; en el Josep, el seu germà, que li va posar el sobrenom de Tito; en la resta de la família. Només la naturalesa d’un mal sense un remei infal·lible l’ha batut.

Res l’havia enderrocat abans. Ni l’enyorança del 'noi de poble', com es definia, orgullós de les seves arrels, quan als 13 anys es va instal·lar a La Masia, encara que els seus amics el van batejar com 'el marquès' pel seu elegant aspecte i el seu interès pel bon estat de la gespa. No el va desanimar la tristesa quan va renunciar al seu somni de triomfar al Barça, a les portes del primer equip. No el va frenar la frustració per ser un anònim futbolista rodamón, sense consolidar-se com un futbolista d’elit. No li va embargar la impaciència davant la tardança per consolidar-se com a entrenador. No el va marejar el vertigen quan li van proposar ser el relleu de Pep Guardiola i ser designat perquè intentés continuar «una obra irrepetible». Ni va sucumbir a l’egolatria de mantenir-se en el càrrec aquest estiu abans de sotmetre’s a un nou tractament que li impedia seguir a la banqueta.

"Seny, pit i collons"

Queda el concepte d’un paio que va anar sempre de cara, sense falsedats, directe com la tramuntana. «Seny, pit i collons», era un dels seus lemes, amb el qual apel·lava al sentit comú, l’enteresa i la valentia per caminar per la vida. «Endavant i crits», va ser l’últim missatge que va deixar escrit.

Queda el record inoblidable d’una Lliga modèlica, rodona, amb diversos rècords i que va reunir al camp del Llevant, el 25 de novembre del 2012, 11 jugadors formats a La Masia. «El Barça és admirat perquè té un model propi», repetia amb orgull.

Queda la memòria d’un entrenador que va conservar els valors del Barça, en els quals creia fermament, des que es va reunir amb el seu amic Pep Guardiola després que aquest el reclutés el 2007 per dirigir el Barça B a Tercera, desconeixent que s’acomiadarien cinc anys després al reunir 14 títols, 15 amb l’última Lliga. «Si estava d’acord amb les seves idees abans, no les canviaré per diferenciar-me’n i dir que sóc diferent», va argumentar per enfrontar-se als que van voler col·locar una falca que, finalment, va provocar la posterior i dolorosa ruptura.

La primera parella trencada

Queda l’estampa d’un entrenador capaç de perdonar Mourinho i de reprendre Pepe per acusar Iniesta de teatrer – «si fem un vídeo amb les imatges de les seves puntades...» –, de confessar-se acòlit de Rexach, entrenador de la seva època de juvenil i de defensar l’ideari de Cruyff ( «si la velocitat de pilota és alta, el risc de puntades, disminueix», va repetir), que venia a ser el mateix. El Pep i el Tito van seguir els passos de Charly i Johan, van millorar el seu llegat i van acabar igual, distanciats quan la pilota va parar. «El més important és el que passa al camp», subratllava per apartar el focus dels problemes personals. I per fugir del protagonisme, conscient que havia de dirigir-se a Messi ( «els grans astres tenen 10 gols extraordinaris a la seva carrera, i ell ja en té 100» ), a Cesc ( «em costa molt deixar-lo fora de l’equip» ), i fins i tot a Song.

«M’esteu aixecant la camisa?», va preguntar a Josep Maria Bartomeu, llavors vicepresident esportiu, davant la tardança del migcampista que pogués jugar de central, com havia reclamat. Amb una sorna com aquella va afrontar unes incipients crítiques ( «estar al 100% al setembre no toca» ) i rebatia la necessitat de renovar la plantilla amb fitxatges: «¿Canviar sis jugadors? ¿Quins sis? ¿I quins sis vénen? La base de l’equip és la de la selecció campiona del món i tenim Messi, que és el millor futbolista de la història» .

Tito es confessava catalanista i conservava les reminiscències del culer d’antiga generació que va créixer veient massa triomfs del gran rival. «Al Madrid no el dono per mort ni a 14 punts de distància ni a 16», va proclamar. Ell va ser capaç d’allunyar-lo fins als 18, al desembre, poc abans de marxar cap a Nova York en la segona fase del rebrot de la seva malaltia. Va estar tres mesos fora, mentre Jordi Roura gestionava l’equip. Va tornar i es va tornar a instal·lar al capdavant de la plantilla. Se sentia amb les mateixes forces d’un any abans, quan va rebre el primer vistiplau dels metges. «La vida pot canviar-te d’un dia per l’altre sense adonar-te’n, em va passar a mi». Així va començar una lluita que 'el marquès' ha suportat amb elegància durant tres anys. El record és etern.

ELPERIODICO

Les elèctriques presenten ofertes fixes anuals de llum fins a un 17% més cares que el mercat

Les comercialitzadoreselèctriques de referència, entre les quals hi ha Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP Espanya i E.ON, han presentat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ofertes fixes anuals fins a un 17% i un 11% més cares que el millor preu del mercat i que el Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), respectivament.

Aquestes ofertes anuals superen en fins a 100 euros el millor preu que es pot trobar al mercat, o en uns 70 euros l'actual preu del PVPC, segons la informació recollida per la CNMC. En el comparador de preus del regulador s'aprecia que, per a un consumidor de 3,3 quilowatts de potència i 3.000 quilowatts hora (kWh) anuals de consum, les ofertes presentades per les elèctriques oscil·len entre 687 euros i 723 euros.

OfertesConcretament, la comercialitzadora amb l'oferta anual més baixa és EDP, amb 687 euros anuals, davant els 696 euros d'Iberdrola, els 714 euros d'E.ON, els 718 euros de Gas Natural Fenosa i els 723 euros d'Endesa. El cost anual de l'oferta més cara supera en més de 100 euros la millor oferta actual del mercat, que correspon a l'empresa Alcanzia i que puja a 617 euros. Mentrestant, el cost anual del PVPC puja actualment a 650 euros.

Les ofertes de les empreses parteixen d'un preu per megawatt hora (MWh) de 68 euros, davant els 48 euros per MWh fixats pel Govern de forma provisional fins a la posada en pràctica del nou sistema de revisió de preus. Les elèctriques, que també disposen d'ofertes en el mercat lliure, presenten aquests preus fixos anuals més elevats a causa de la necessitat de cobrir-se davant la volatilitat del mercat durant un llarg període de temps.

Les ofertes anuals es presenten a més com a part del nou mecanisme de revisió de preus, en què, a part de la facturació d'acord amb l'evolució del mercat, s'ofereixen alternatives als consumidors. Com a part d'aquestes, les comercialitzadores de referència estan obligades a presentar aquestes ofertes anuals, que eviten les fluctuacions que es poguessin produir al mercat.

Advertència

Al donar a conèixer les ofertes, la CNMC adverteix que la seva contractació s'ha de fer "després de comparar amb cura altres ofertes disponibles en el mercat" i recomana als usuaris "prudència" a l'hora de decantar-se per alguna d'elles. Aquesta prudència s'ha d'adoptar "més encara tenint en compte que la seva rescissió anticipada comporta una penalització que no inclouen altres ofertes disponibles en el mercat més competitives", recorda el regulador.

"El consumidor ha de conèixer amb claredat abans de contractar qualsevol oferta d'electricitat, les condicions d'aquesta que figurin en el seu contracte, i en particular, el compromís de permanència, l'obligació de contractació d'altres serveis addicionals, l'actualització dels termes de l'oferta i els serveis addicionals al subministrament oferts sense cap cost", assenyala el regulador.

Opcions

Amb el nou mecanisme de preus, els consumidors amb potències inferiors a 10 quilowatts (kW) tenen tres opcions de contractació del subministrament d'electricitat:

* La primera és la d'optar pel PVPC, vinculat a l'evolució del mercat.

* La segona opció passa per contractar qualsevol oferta lliure disponible en el mercat, que garanteix el preu durant diferents horitzons de temps, i que aporta, en alguns casos, diferents serveis addicionals al subministrament d'electricitat.

* La tercera opció són les ofertes amb un preu fix anual anunciada aquest divendres.

ELPERIODICO

Descobreixen una antiga espècie de mosca assassina

El científic del Museu Nacional d'Història Natural de l'Institut Smithsonian (EUA ) Torsten Dikow ha descobert una nova espècie de mosca assassina , batejada com Burmapogon bruckschi . Els detalls d'aquesta troballa han estat publicats a la revista American Museum Novitates .

Les mosques assassines han governat el món dels insectes durant més de 100 milions d'anys ; no en va , aquestes antigues criatures eren capaços de capturar gairebé qualsevol insecte , convertint-se en un depredador voraç . L'exemplar , descobert en ambre de Birmània , té precisament més de 100 milions d'anys i pertany a un exemplar de mosca assassina mascle que prova la resistència d'aquesta família de mosques al pas del temps . De fet , Dikow afirma que "els fòssils d'aquestes antigues mosques estan tan ben conservats que gairebé se les pot imaginar volant al voltant en el nostre món d'avui" .

MUYINTERESANTE

Quants tipus de mosquits hi ha?

Mosquit significa "mosca petita". Aquests insectes pertanyen a l'ordre Diptera ia la família Cullicidae (culícids). Transmeten algunes de les patologies més greus per a l'home, com el dengue o la febre groga. De fet, es calcula que hi ha més morts associades amb els mosquits que amb cap altre animal del món. S'han descrit al voltant de 3.500 espècies diferents a tot el món.

MUYINTERESANTE

Tito, operat a l'agreujar-se-li la malaltia

Tito Vilanova està ingressat a la Clínica Quirón de Barcelona des de divendres passat a l'empitjorar el seu estat de salut i aquest dijous ha estat operat d'urgència al sorgir complicacions gàstriques (una obstrucció a l'estómac que li impedeix la ingesta d'aliments), segons ha informat Ràdio Nacional. Després de la intervenció, el seu estat és molt delicat, encara que no s'ha produït cap confirmació oficial ni per part del Barça ni de la família.

L'exentrenador blaugrana fa més de dos anys que lluita contra uncàncer a les glàndules paròtides que li va ser detectat el 2011, quan era el segon de Pep Guardiola, i que el va obligar a deixar definitivament la banqueta blaugrana, ja com a primer entrenador, fa nou mesos.

Aquesta és la tercera recaiguda, ja que el desembre del 2012 ja va haver de ser intervingut. Encara que mai va deixar de dirigir l'equip, fins i tot durant el temps que va ser a Nova York rebent tractament, no va tornar al Camp Nou fins a l'abril del 2013. Pocs mesos després, el 19 de juliol, mentre preparava la segona temporada a Can Barça, la malaltia el va tornar a sacsejar i va decidir centrar-se exclusivament en la recuperació.

ELPERIODICO

Air China unirà Pequín i Barcelona a partir del 5 de maig

L'aerolínia Air China iniciarà un nou vol entre Pequín i Barcelona, amb una breu escala a Viena (Àustria) a partir del 5 de maig amb quatre freqüències setmanals, segons ha informat la companyia.

Els vols sortiran de Pequín a les 2.10 de la matinada (hora local) i arribaran a Viena a les 6.10 hores del matí per reprendre el trajecte a les 07.40 hores amb destí Barcelona-El Prat, on aterrarà a les 09.40 hores (hora local).

El vol de tornada enlairarà de la capital catalana a les 11.40 hores, fent una escala a Viena a les 13.40 hores i tornant a prendre el vol a les 15.20 hores per arribar finalment a la ciutat xinesa a les 06.20 hores.

Air China serà finalment la companyia encarregada d'unir per primera vegada Barcelona amb el país asiàtic després dels mesos d'espera per conèixer la identitat de l'aerolínia elegida.

De fet, en el mes de febrer, el director de la xarxa d'aeroports d'Aena, Javier Marín, anunciava l'existència d'una petició de 'slots' per part d'una companyia asiàtica per volar a Pequín des de l'Aeroport de Barcelona-El Prat.

EUROPAPRESS

Un nou generador converteix el moviment humà en electricitat

Les energies renovables estan donant cada vegada un pas més ferm i definit dins la nostra societat. La necessitat de trobar energies netes que vagin substituint a poc a poc als combustibles fòssils és prioritària, tant perquè aquests recursos no són infinits com per mimar ( i no marcir ) el planeta en què vivim mitjançant l'ús de " tecnologies verdes ". Hi ha moltes iniciatives dedicades a l'explotació d'energies netes i, de fet, el seu creixement està sent exponencial en països com Àsia o la Xina, a la vegada que Europa o els EUA també aposten fort per elles.

Bon exemple d'ells són les iniciatives enfocades en aprofitar el moviment humà per convertir-lo en energia. Sense anar més lluny, el laboratori de Bioenginyeria de Auckland ( Nova Zelanda ) va dissenyar una una sèrie de finíssims generadors elèctrics que podien aprofitar l'energia del moviment ( com pot ser la que realitzem en córrer o caminar ), per carregar dispositius com el mòbil.

Ara, un nou estudi dut a terme per investigadors xinesos de l'Institut de Nanoenergia i Nanosistemes de Pequín, liderats per Zhong Lin Wang, i publicat a la revista Nature Communications, presenta un innovador generador de mida petita que converteix el moviment en electricitat gràcies a la fricció.

L'interessant i particular d'aquest invent és que és capaç de convertir no només un petit moviment del cos en energia elèctrica, sinó també una brisa suau, ones de so, vibracions naturals, les ones o un corrent d'aigua d'una aixeta; qualsevol moviment ambiental és susceptible de convertir-se en electricitat gràcies al generador triboeléctrico rotatori.

" L'efecte triboeléctrico és una electrificació induïda per contacte. Un material es carrega elèctricament després d'entrar en contacte amb un altre material diferent a través de la fricció. Aquest efecte origina l'electrostàtica quotidiana ", afirma Lin Wang.

Segons els autors, el dispositiu aconsegueix una eficiència del 24% i gràcies a la seva petita grandària i pes, podria ser ubicat en qualsevol espai. El cost de fabricació també és baix, pel que el fan un bon candidat per esdevenir producte de fabricació massiva.

MUYINTERESANTE

WhatsApp arriba als 500 milions d'usuaris

El sistema de missatgeria instantània WhatsApp ha arribat als 500 milions d'usuaris a tot el món, segons ha informat l'aplicació en una entrada al seu blog.

"Gràcies a tots, 500 milions de persones al voltant del món ja són usuaris actius regulars de WhatsApp", ha indicat la firma.

WhatsApp ha explicat que els últims mesos ha crescut més ràpid en països com el Brasil, l'Índia, Mèxic i Rússia, i els seus usuaris han compartit més de 700 milions de fotos i 100 milions de vídeos cada dia.

Matrimoni WhatsApp-Facebook

La companyia de missatgeria instantània va comunicar el mes de desembre passat que havia aaribat a una "fita" al superar els 400 milions d'usuaris actius mensuals.

Facebook va anunciar al febrer un acord per comprar WhatsApp per uns 16.000 milions de dòlars (11.561 milions d'euros), dels quals 4.000 milions seran en efectiu i els altres 12.000 en accions de la coneguda xarxa social.

ELPERIODICO

Jonasson, Almudena Grandes, Kilian Jornet i Pilar Urbano, líders de vendes

Els escriptors Jonas Jonasson (L'analfabeta que va salvar un país', La Campana) Almudena Grandes ('Las tres bodas de Manolita', Tusquets), Kilian Jornet ('La frontera invisible', Ara Llibres) i Pilar Urbano ('La gran desmemoria', Planeta) han estat els més venuts de la diada de Sant Jordi aquest dimecres, segons el primer balanç del Gremi de Llibreters de Catalunya.

En un comunicat, ha informat que aquests autors han estat els més venuts en les categories de ficció en català, ficció en castellà, no ficció en català i no ficció en castellà, amb dades obtingudes en una mostra representativa feta entre les llibreries agremiades fins a les cinc de la tarda, i amb informació també recollida fins al dimarts per la base Libridata amb 220 punts.

A més del llibre de Jonasson, s'han colat a la llista dels més venuts en ficció catalana 'Desig de xocolata' (Proa), de Care Santos; 'L'altra' (La Magrana), de Marta Rojals; 'Eufòria' (Proa), de Xavier Bosch, i 'El primer heroi' (Ediciones B), de Martí Gironell.

La ficció en castellà ha comptat amb el lideratge, a més de la novel·la de Grandes, dels títols 'La analfabeta que era un genio de los números' (Salamandra), 'El juego de Ripper' (Plaça&Janés), d'Isabel Allende; 'Amor contra Roma' (Ediciones B), de Víctor Amela, i 'Dispara yo ya estoy muerto' (Plaça&Janés), de Julia Navarro.

En no ficció en català han polaritzat la jornada el velocista Kilian Jornet; Ramon Gener amb 'Si Beethoven pogués escortar-me' (Ara Llibres); Joan Roca amb 'Cuina amb Joan Roca' (Planeta); Quim Morales amb 'Com ser un bon català' (Columna), i Jaume Barberà amb '9N 2014' (Ediciones B).

A més de 'La gran desmemoria' d'Urbano, la no ficció castellana ha estat encapçalada per 'Jo fui a EGB' (Plaça&Janés), de Javier Ikaz i Jorge Díaz; 'Cocina fácil de los grandes chefs' (RBA), de diversos autors; 'La jungla de los listos' (Espasa), de Miguel Ángel revilla, i 'Después de despedirme. Pepe Rubianes inédito' (Alrevés), amb edició de Josep Forment.

GARCÍA MÁRQUEZ

El president del gremi, Antoni Daura, ha explicat que la mort recent de Gabriel García Márquez ha fet que els llibres d'aquest autor han disparat la demanda i que, fins i tot, algunes llibreries hagin esgotat les existències de l'autor.

Ha constatat que "no hi ha hagut un o dos títols que hagin destacat per sobre dels altres, sinó que la gent s'ha decantat per un ampli ventall de llibres".

GERÓNIMO STILTON PER ALS NENS

La literatura infantil i juvenil en català ha estat liderada per 'La meva primera Història de Catalunya' (La Galera), de Toni Soler; 'Un Sant Jordi de bigotis' (Estrella Polar) de Gerónimo Stilton; 'Sant Jordi i el drac' (La Galera), d'Anna Canyelles; 'La llegenda de Sant Jordi' (Estrella Polar), de diversos autors, i 'Els acudits més extraràtics' (Estrella Polar), de Gerónimo Stilton.

En castellà, aquest grup lector ha tingut entre els més venuts 'Divergente' (Molino), de Verónica Roth; 'Sinsajo' (Molino), de Suzanne Collins; 'Insurgente' (Molino), de Verónica Roth; 'Leal' (Molino), de Verónica Roth, i 'Mundial 2014' (Ediciones B), de Francisco Ibáñez.

Per demarcacions, a Girona el llibre més venut ha estat 'Dies de frontera' (Proa), de Vicenç Pagès Jordà; a Lleida, 'Lo lleidatà és fàcil.Txarra'l, sisquere!' (Editorial Fonoll), de Robert Massip, Ferran Montardit i David Prenafeta, i a Tarragona, 'La targeta postal a Tarragona. 100 anys d'història' (Arola Editors), de Josep Maria Brull.

UNA JORNADA SEMBLANT A LA DEL 2013

A més, el gremi ha valorat positivament el desenvolupament de la jornada, que ha estat marcada per "molta participació i bones sensacions de vendes", amb una percepció semblant a la de l'any passat, ha assegurat el president del gremi, Antoni Daura.

Segons aquest, una de les tendències de la jornada ha estat que a més dels gèneres típics s'han consolidat els títols al voltant al debat territorial català: sobre la independència, el Tricentenari i la consulta del 9 de novembre.

La jornada ha estat marcada pel bon temps, el que ha afavorit que la gent sortís al carrer i que la jornada es pugui prolongar fins a la nit, amb més de visitants a Barcelona i la seva àrea metropolitana: especialment Plaça Catalunya, passeig de Gràcia i La Rambla.

EUROPAPRESS

¿Quién inventó la tortilla de patatas?

Hasta hace poco el primer documento conocido en el que se hacía referencia a la tortilla de patatas era un escrito datado en 1817 dirigido a las Cortes de Navarra en el que se hablaba de que los habitantes de Pamplona consumían: dos o tres huevos en tortilla para cinco o seis mezclando patatas, pan, etc. Algunos sugieren que fue el general Tomás de Zumalacárregui quien inventó la tortilla de patatas "por necesidad", ya que era un plato sencillo y nutritivo capaz de saciar el apetito del ejército carlista. Otros proponen que la invención se le debería atribuir al cocinero belga Lancelot de Casteau, que publicó la receta en 1604 y que trabajó como cocinero de tres obispos de Lieja.

Sin embargo, en el libro "La patata en España. Historia y Agroecología del Tubérculo Andino", escrito por el científico del CSIC Javier López Linaje, se sitúa el origen de la tortilla española en la localidad extremeña de Villanueva de la Serena en el siglo XVIII. La obra hace referencia a documentos que hablan de la tortilla de patatas en esta localidad en 1798, y atribuye su invención a Joseph de Tena Godoy y al marqués de Robledo.

MUYINTERESANTE

El Sant Jordi de García Márquez i del llibre en català

Ahir, de l'immens magatzem de Penguin Random House a Pallejà sortien caixes i més caixes carregades de llibres de Gabriel García Márquez: 200.000, segons l'editorial. La meitat, flamants noves edicions de sis dels seus títols, i 100.000 més, exemplars de butxaca o velles edicions rescatades del magatzem. Aquest serà, l'impacte que tingui o no la mort del nobel colombià, un dels imponderables d'última hora que pesen sobre la jornada en què els llibreters catalans es juguen gairebé el 8% de la seva facturació anual. Un altre, el temps, sembla que serà favorable, amb un estimulant dia de sol.

Però a part de vaivens d'última hora, i del Sant Jordi latent, no sempre públic, de les escoles i les diverses iniciatives solidàries, i de l'oxigenant presència de les noves llibreries que han anat compensant dolorosos tancaments durant l'últim any, fa dies que els llibreters catalans tenen clares algunes coses. Una, que després d'un pèssim primer trimestre de vendes (el descens acumulat des del 2009 ja és del 35%) al màxim que poden aspirar és a repetir la facturació de l'any anterior, de 18,3 milions d'euros, però per sota dels 21 milions a què es va arribar abans de la crisi.

Una altra tendència que s'ha d'assenyalar: segons la fundació Fundacc, en els últims anys la compra de llibre en català, en lleuger ascens fins a arribar al 25% del total al llarg de l'any, viu un dia de glòria per Sant Jordi. Els rànquings separats de vendes en català i castellà, que inicialment servien per donar visibilitat al minoritari llibre en català, en els últims anys han ocultat el seu creixement, que avui podria arribar a una quota del 50% del mercat, alimentada també per una fluixa collita en castellà i una oferta excepcional, en canvi, en llengua catalana. Per a això, per primera vegada, els llibreters i Fundacc oferiran les dades de vendes de llibres en els dos idiomes.

EL RÀNQUING DE SANT JORDI / I quan es toca el tema de les xifres de vendes s'arriba a una eterna polèmica. Aquest any, una confusa roda de premsa va deixar la impressió que el 23 d'abril només es facilitarien les dades de Libridata, la xarxa de control d'estocs i vendes dels llibreters catalans (petites llibreries i la cadena Abacus) fins a la nit del dia 22. Finalment, el Gremi de Llibreters de Catalunya ha aclarit que aquesta tarda oferirà un rànquing basat en els resultats de Libridata fins al 22 d'abril però completat amb trucades orientatives a llibreries (també les grans cadenes no incloses en aquest sistema) sobre les seves vendes fins al migdia. Això sí, fins al dia 24 només li comunicaran les vendes registrades en caixa durant el dia 23 i només el dia 28 s'oferirien dades completes una vegada tabulades les vendes a les parades instal·lades als carrers. Un sistema que convida a la prudència a l'hora de sentenciar, demà mateix, qui guanya el capítol.

DEBAT GREMIAL I CONFLICTE SINDICAL / Però a part del fet que milers de catalans viuran una festa i molts altres confiaran en el 23 d'abril com un baló d'oxigen, aquest any també recaurà l'atenció sobre una cimera politicoeditorial i un conflicte laboral. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, es reunirà a la delegació del Govern amb els representants de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, el Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, que tenien demanada una trobada per seguir debatent sobre la llei de propietat intel·lectual, el saló Líber i l'IVA (encara que la idea d'aprofitar Sant Jordi per a aquesta foto de família no provingui precisament d'ells).

Mentrestant, la convocatòria de vaga a la FNAC (convocada pel sindicat CGT però no pel majoritari UGT) i la campanya a les xarxes perquè els escriptors la recolzessin no firmant a la llibreria del Triangle, va obtenir com a resultat una trentena de renúncies. Com les de Carmen Amoraga, Andreu Buenafuente, Risto Mejide, Jair Dominguez, Jaume Barberà, Eduard Voltas, David Castillo, Xavi Sarrià, Vicenç Pagès, Pau Vidal i Toni Albà.

ELPERIODICO

Pastissers catalans preveuen pujar un 2% les vendes de mones de Pasqua però seran més petites

El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu augmentar un 2% les vendes de mones de Pasqua respecte a la Setmana Santa de l'any passat, amb unes 670.000 unitats a tota Catalunya i 460.000 a Barcelona i província, tot i que la mida d'aquests dolços serà més petita.

"Les mones seran en general més petites, i tot i que està previst que les vendes creixin un 2% aproximadament, els ingressos per als pastissers seran inferiors", ha explicat el president del Gremi, Joan Turull, que ha indicat que el preu mitjà d'una mona per a una família de quatre persones pot oscil·lar entre els 30 i els 80 euros.

Els personatges que més es veuran a les mones d'aquest any seran els de pel·lícules infantils com 'Frozen' i 'Avions', i de sèries juvenils com Violetta o Monster High, a més dels clàssics Hello Kitty, personatges de pel·lícules Disney i estrelles de futbol.

EUROPAPRESS

Alerta per fortes tempestes a Catalunya el dilluns de Pasqua

Dilluns de Pasqua passat per aigua. Aquesta és la previsió delServei Meteorològic de Catalunya (SMC), que ha emès un avís de risc de fortes tempestes al conjunt de Catalunya.

Segons l'SMC, les tempestes seran de distribució irregular i podran deixar més de 20 litres d'aigua en 30 minuts i anar acompanyades localment de pedra i calamarsa. La franja horària amb un risc més elevat de pluja és la situada entre les 12 del migdia i les sis de la tarda, especialment a les Terres de l'Ebre, Ponent, Pirineu, interior de Tarragona, Catalunya central i comarques de Girona.

Les úniques comarques on la possibilitat de fortes pluges és escassa són el Baix Empordà, el Maresme, el Barcelonès, el Garraf, Baix Penedès i Tarragonès.

ELPERIODICO

Moren almenys 12 xerpes nepalesos en l'allau més mortífera de la història a l'Everest

Almenys 12 xerpes nepalesos han mort aquest divendres al ser sepultats per una allau quan es dirigien a un dels campaments base a l'Everest, segons ha informat una font del cos de Muntanyisme del Nepal.

L'allau, la més mortífera de la història del cim, ha tingut lloc cap a les 7.00, hora local (3.15 a Espanya), a uns 6.000 metres d'altitud quan uns 50 muntanyencs, la majoria xerpes, es traslladaven del campament base 1 al 2, ha explicat un alt comandament del cos de muntanyisme, Tilak Ram Pandey.

Hi pot haver més muntanyencs desapareguts, cap d'ells estranger. Els equips de rescat són a la zona de l'accident.

Els xerpes, que ajuden en la pujada els escaladors, es dirigien a una zona a més altura per establir un campament base. A ells s'hi havien unit alguns muntanyencs estrangers per aclimatar-se a l'altitud, com sol ser habitual.

Temporada d'escalada

La temporada d'escalada primaveral va començar oficialment al març, encara que els primers muntanyencs no han començat a pujar fins a l'abril l'Everest, la muntanya més alta del món, amb 8.848 metres d'altura.

El setembre del 2012, una allau a la muntanya Manaslu, a l'Himàlaia nepalès, va causar la mort d'11 muntanyencs, entre ells vuit francesos i un espanyol.

El novembre del 1995, 26 muntanyencs --dels quals 12 eren alpinistes japonesos i la resta xerpes nepalesos-- van morir a conseqüència d'una allau en una vall pròxima a l'Everest.

ELPERIODICO

Espanya plora la mort de Gabriel García Márquez i recorda el seu llegat

Nombrosos polítics espanyols, institucions, periodistes i milers de ciutadans han mostrat a les xarxes socials la seva tristesa després de conèixer la mort del premi Nobel de Literatura 1982, Gabriel García Márquez, que ha mort aquest dijous als 87 anys a Mèxic DF, on vivia des de fa anys, després de passar les últimes setmanes afligit per una pneumònia.

A l'àmbit polític, el condol ha arribat gairebé des de totes les formacions. Així, el portaveu del grup popular al Congrés, Alfonso Alonso, ha destacat que se n'ha anat "un dels grans de la literatura". "Gràcies per les teves lletres, mestre. #DescansaEnPauGabo", conclou el missatge publicat al seu compte de la xarxa social Twitter.

Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, també ha lamentat la mort de García Márquez, el seu escriptor favorit "i el de milions de lectors", condol al qual s'ha sumat la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano.

També l'exministra socialista Carme Chacón ha dedicat un missatge d'agraïment a l'escriptor mort, missatge que ha acompanyat amb una foto en la qual apareix al costat de García Márquez. "Li vaig llegir i el vaig admirar; li vaig conèixer i el vaig estimar. Al mestre, al geni, a l'universal Gabriel García Márquez, gràcies!", ha assegurat.

"Aureliano Buendía s'ha quedat orfe i nosaltres més sols, potser per cent anys sense ningú que ens escrigui. Gràcies Gabo", és el missatge que ha publicat el secretari general del PSE, Patxi López, fent referència a una de les obres més destacades de l'autor, 'Cent anys de Soledat'.

Per la seva banda, el diputat de UPyD Toni Cantó ha elegit per acomiadar al premi Nobel una de les frases de l'autor. "La vida no és la que un va viure, sinó la que un recorda i com la recorda per explicar-la", ha assegurat, citant al novel·lista. "Sempre ens quedarà Macondo...", assegurava en un altre missatge.

"Un home només té dret a mirar un altre cap a sota, quan ha d'ajudar-lo a aixecar-se" #GràciesGabo", escrivia Esquerre Unida de la Comunitat de Madrid en un missatge publicat al seu compte de Twitter.

RAE I L'INSTITUT CERVANTES

Alhora, tant la Real Acadèmia de la Llengua com l'Institut Cervantes han homenatjat a l'escriptor compartint a les xarxes socials alguns dels discursos i intervencions de García Márquez, com el que va pronunciar al I Congrés Internacional de la Llengua (Zacateques, Mèxic) el 1997.

"García Márquez va pronunciar a Zacateques un cèlebre discurs en el qual demanava que se simplifiqués la gramàtica i es jubilés l'ortografia", recorda l'Institut Cervantes.

Per la seva banda, la RAE rememora l'IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola celebrat el 2007 a Cartagena d'Índies (Colòmbia) en què es va homenatjar Gabriel García Márquez, que aquest any complia vuitanta anys.

"L'obra elegida per això va ser Cent anys de soledat, novel·la que des de la seva aparició el 1967 han llegit milions d'hispanoparlants i, gràcies a la seva traducció a més de quaranta llengües, lectors de tot el món", recorda la RAE.

EL PERIODISME, DE DOL

El periodisme espanyol també ha lamentat la pèrdua de García Márquez, qui va treballar per al diari colombià 'L'Espectador' durant 40 anys com a corresponsal a Suïssa, França, Itàlia, Txecoslovàquia, Polònia, Rússia i Ucraïna.

Així, la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) publicava el següent missatge després de conèixer la mort: 'Mor Gabriel García Márquez. Gràcies, mestre'.

"El periodisme, company de viatge de Gabriel García Márquez. #AdéuGabo #GràciesGabo", afirmava també a Twitter l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), que ha definit l'autor com "un geni de la literatura universal. "El periodisme és una passió insaciable que només pot digerir-se amb la realitat", és un altre dels missatges de l'APM, en què recullen una frase del propi García Márquez.

EUROPAPRESS

EL MADRID ENTERRA A UN TRIST BARÇA

Els vuit dies compresos entre dimecres 9 i el dimecres 16 d'abril passaran a la història negra del Barça. En vuit dies, el conjunt blaugrana s'ha acomiadat de dos títols i pràcticament l'altre. Ha estat com si el realitzador d'aquesta Lliga, si és que existeix, ordenés fondre a negre a un conjunt que ni estava ni, desgraciadament, se li podia esperar. Hi va haver un indici d'alguna cosa semblant a l'esperança, però la realitat va caure com una llosa. Adéu a la Copa del Rei, guanyada a dreta llei pel rival de sempre, el Reial Madrid.

Amb Cristiano Ronaldo a la grada-vist el vist, tampoc és que fes molta falta-, els d'Ancelotti no van desaprofitar l'oportunitat de furgar en una ferida oberta, sense cirurgia possible, almenys sobre el paper. Ni tan sols la Copa del Rei va poder ser el cant del cigne d'un Barça en què han de canviar moltes coses. Moltíssimes. Mirar cap a un altre costat, com ha fet segons qui, seria indigne en aquests moments. Que prenguin nota els que han de prendre, per respecte als que van acompanyar a aquest equip a València i que van creure-si és que ja es pot creure-en ells.

LA PRIMERA, AL FRONT

De sortida, el Barça es va trobar amb l'escenari esperat. Un Reial Madrid intens i amb ganes de sorprendre. Va semblar que els del Tata Martino controlaven una situació que no els era desconeguda. Així van començar els dos Clàssics de la Lliga. Però només ho va semblar.

Després que Mateu Lahoz trigués només tres minuts en ensenyar una justa groga a Isco, després que Jordi Alba es deixés veure a l'àrea blanca sense fortuna i després que Bale desafiés, també sense sort, en dos contraatacs, va arribar el cop. Una altra vegada a la contra, amb Di María flirtejant amb el fora de joc quan va rebre la pilota d'Isco. Desconcert en la defensa del Barça, tret del 'Fideu' sota les cames d'Alba, toc insuficient de Pinto amb els dits i primer gol del partit.

La Final es complicava per a un Barça que començava a tocar com sap. El Reial Madrid, a favor de marcador, va tancar línies. Es tractava d'obrir la llauna però les idees escassejaven. Neymar i Messi no apareixien. Iniesta feia el que podia però en ocasions feia l'efecte d'estar sol en la immensitat de l'univers blaugrana. Tot costa amunt.

SENSE IDEES

A això s'afegien els problemes físics de Jordi Alba, qui va realitzar un sobreesforç durant els primers 45 minuts. Fins i tot va provar una rematada de cap a centrada d'Alves que va detenir sense problemes Casillas. Neymar, amb una groga que va veure conjuntament amb Pepe en una picabaralla, entrava poc en joc. A vegades amb certa por, com en una acció a quatre minuts del descans en què no va trobar un xut que sí va provar Messi, desviat.

Atacs de fogueig sense sentit. Mentrestant, els d'Ancelotti seguien a la seva, apel · lant a la velocitat de Isco, Bale o Benzema. Tampoc van abundar les ocasions davant Pinto, però el Madrid se sentia guanyador mentre el Barça se li acumulaven els dubtes, buscant un temps mort en forma de descans per refrescar unes idees que semblaven marcides.

Apel · lant a L'ESPERANÇA

Ja amb Adriano al lloc d'Alba, el Barça havia de sortir a mossegar, però la primera mossegada va estar a punt de donar-ho Bale en una nova galopada que va acabar amb xut a l'exterior de la xarxa.Era com si el Reial Madrid fos qui necessités el gol per empatar. Els del Tata seguien 'missing'.

Un lliure directe llunyà que Messi va enviar als núvols va ser l'únic guspira d'un Barça en què apareixien els nervis, en jugadors habitualment solvents com Sergio Busquets, regalant sengles pilotes a Bale i Benzema que els madridistes no van aprofitar.

Aquesta vegada Martino no va trigar a fer els canvis. Pedro va entrar per un Cesc desaparegut a ¿combat? Es tractava de reaccionar i qui va donar el primer avís va ser un jugador menyspreat a la primera part de la temporada i que ara és el comodí del Tata davant l'epidèmia defensiva: Marc Bartra. Xut sec del de Sant Jaume dels Domenys que va obligar el immaculat Casillas a desviar a córner.

Pocs podien esperar, però aquest xut canviaria el signe del partit. Com també ho va fer la intervenció de Pinto en un xut de Benzema. Va ser poc abans que Mateu Lahoz anul · lés un gol a Bale per falta prèvia al porter blaugrana a la sortida d'un córner ... i que el següent atac acabés d'una manera inesperada.

APAREIX BARTRA ... I TAMBÉ BALEARS

Sí El Barça que mai marca de córner, que els desaprofita tots ... però Xavi i Bartra van cremar l'estadística com si d'una Falla es tractés. El de Terrassa va posar la pilota i el central, d'un superb cop de cap, el va allotjar a l'esquadra de Casillas.

Per davant quedaven 22 minuts però el Barça semblava un altre. Començava a deixar-se veure cada vegada més en camp blanc, traspassant els dubtes als d'Ancelotti. Però el Reial Madrid seguia apel · lant a la velocitat dels seus contres, posant a prova Mascherano ia un Bartra que acusava el sobreesfuerzo.Ese esperit, el de Marc, era el que necessitava l'equip del Tata per trobar-se. Però no en aquest moment. Molt abans.

Un avís de Modric des de casa amb un xut que va sortir llepant el pal porto el ¡ui! a la graderia blaugrana. Però la gosadia barcelonista anava a tenir un final desesperant. Perquè després d'un altre atac fallat, Gareth Bale va voler demostrar per què va costar tants milions per la banda en què teòricament havia d'estar Alves. Va iniciar una veloç carrera davant un Bartra que, minvat físicament, no podia aguantar la seva punta de velocitat. El gal · lès va arribar davant Pinto i no va perdonar.

Enmig del desànim i d'un carrusel de canvis va arribar un altre moment d'esperança per al Barça, quan Neymar va provar un xut amb la dreta i, amb Casillas superat, va trobar l'amarg obstacle el pal. Els de Martino van tenir l'empat però la sort no els va acompanyar.

Va ser l'epíleg a un partit en què el Barça va dormir massa, va semblar despertar i va acabar consumant el malson. Va ser una derrota dura. Toca passar pàgina, però no serà fàcil. El pal de Neymar va acabar en un pal difícil de digerir. Encara queden-si, encara queden-opcions a la Lliga però, qui creu en aquest equip?

SPORT