27 d’ag. 2014

Una nena mata accidentalment el seu instructor en un camp de tir

La nena, al costat del seu instructor, durant les pràctiques de tir abans de l'accident.Una nena de 9 anys ha matat a trets el seu instructor quan li ensenyava a usar un subfusell UZI en un camp de tir a l'aire lliure situat als afores de la localitat de White Hills, a l'estat nord-americà d'Arizona, segons han confirmat aquest dimarts les autoritats locals.
Carlos Vacca, de 39 anys, estava ensenyant a la nena com utilitzar l'arma automàtica dilluns passat al camp de tir quan aquesta va prémer accidentalment el gallet. La força del retrocés de l'arma li va impedir agafar el control de la situació i una bala perduda va tocar l'instructor de tir.
Vacca va ser traslladat en helicòpter al Centre Mèdic Universitari deLas Vegas, on va ser declarat mort dilluns a la nit, tal com ha informat la cadena de televisió nord-americana NBC. La nena estavaacompanyada pels seus pares en el moment del succés, segons detallen els investigadors.
El gerent del camp de tir, Sam Scarmardo, que recorda Vacca com un home "conscienciós i molt professional", ha explicat a la citada cadena televisiva que l'edat mínima per practicar en la majoria dels camps de tir és de 8 anys sempre que es faci sota la supervisió dels pares.
ELPERIODICO

Una roca marciana en forma de fèmur crea enrenou a internet

Una roca marciana en forma de fèmur crea enrenou a internetLa NASA ha hagut de donar explicacions sobre una imatge publicada, de les que fa diàriament el robot Curiosity a Mart, i que ha causat enrenou a la xarxa. Han estat molts els usuaris que han vist el que sembla ser un os a la fotografia --concretament un fèmur--, encara que l'agència espacial nord-americana assegura que es tracta d'una roca amb aquesta forma.
L'afirmació errònia que s'havia trobat un os al planeta vermell va aparèixer per primera vegada al blog 'OVNI' i va ser ràpidament recollit pels mitjans de comunicació nord-americans. Tant és així, que la NASA va haver de desmentir el que s'estava publicant. "Aquesta roca pot tenir la forma de l'os fèmur, però no es tracta de restes fossilitzades d'un marcià misteriós", ha declarat en un comunicat.
ELPERIODICO

26 d’ag. 2014

Competició sanciona amb vuit partits Diego Simeone

Simeone AtléticoSimeone AtléticoNo hi ha hagut clemència per a Diego Pablo Simeone, l'entrenador de l'Atlètic de Madrid, malgrat el seu penediment i la seva petició de disculpes a la mateixa sala de premsa del Vicente Calderón després del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya contra el Madrid, El Jutge Únic de Competició, Francisco Rubio, ha imposat aquest dilluns vuit partits de sanció a l'entrenador de l'Atlètic.
Quatre d'ells són pels clatellots que va donar al quart àrbitre al ser expulsat, dos per la mateixa expulsió a causa de les seves insistents protestes, un per aplaudir en diverses ocasions fent cas omís de les instruccions del jutge assistent i un altre per haver-se situat a la grada darrere de la banqueta blanc-i-vermella, sense fer cas a les indicacions del delegat de camp a instàncies de l'equip arbitral.
Els quatre partits de sanció per pegar amb la mà oberta al coll al quart àrbitre constitueixen una infracció de caràcter greu, segons el que es recull a article 96 del Codi Disciplinari de la RFEF, encara que no quedés acreditat ànim agressiu per part de l'entrenador de l'Atlètic. Si hagués estat així, l'acciópodia haver estat qualificada de molt greu i la suspensió podia haver estat molt més gran.

Lliga, Supercopa i Champions

Tenint en compte que Simeone no podia seure a la banqueta en el primer partit de Lliga contra el Rayo perquè arrossegava un partit de sanció de la temporada passada, es quedarà a la grada en els partits de Lliga contra Eibar, Reial Madrid, Celta i Almeria. Els altres quatre partits de suspensió els complirà a la Supercopa d'Espanya. L'entrenador de l'Atlètic també té pendent de compliment un partit de suspensió a la Lliga de Campions per la seva expulsió en la final de la Lliga de Campions contra el Madrid a Lisboa.
El Jutge Únic de Competició no ha entrat d'ofici en l'agressió de Cristiano Ronaldo a Godín en els instants finals del partit. El jugador portuguès només va veure una targeta groga i l'Atlètic no va presentar cap reclamació.
ELPERIODICO

21 d’ag. 2014

El Barça negocia nous fitxatges contra rellotge

Cuadrado, Douglas, Reus i Koke.31 d'agost. Aquesta és la data màxima perquè el Barça tanqui la plantilla. I no solament la del 2014-1015, com la resta d'equips, també la de la pròxima temporada, després de ratificar la FIFA la sanció per irregularitats en el fitxatge de futbolistes estrangers menors d'edat que li impedeix incorporar nous jugadors "durant dos mercats consecutius complets a partir del pròxim període". És a dir, fins al gener del 2016.
Davant la possibilitat que el màxim organisme del futbol mundial mantingui la seva decisió, el club blaugrana ha portat a terme aquest estiu la renovació més àmplia dels últims anys. Han arribat sis cares noves --Ter Stegen, Bravo, Luis Suárez, Mathieu, VermaelenRakitic--, a les quals s'han de sumar les de Rafinha, repescat del Celta després de la seva cessió, i Masip, procedent del filial. En total, una inversió de 158 milions d'euros. Però gràcies a les sortides, sobretot les d'Alexis i Cesc, encara hi ha marge per invertir o per intentar tancar acords per a aquest any o per al que ve. Ara més que mai, Andoni Zubizarreta haurà de fer gala dels dots de negociació o de persuasió.

Ball de noms

Diversos noms han sonat les últimes setmanes. Amb immediatesa, el Barça necessita un defensa que ompli la banda dreta, entre altres motius perquè Alves té 31 anys i acaba el contracte el 2015, però també perquè és una posició que vol reforçar. En el punt de mira téCuadrado, el colombià del Fiorentina, que és més que un lateral perquè va i ve per la banda sense descans. També ha temptejat el brasiler Douglas, que juga el Santos i és la via més barata.
Del panorama espanyol, hi ha un nom que sona amb especial força:Koke Resurrección. Aquest centrecampista de 22 anys és un dels pilars del millor Atlètic dels últims temps i, per a molts, el relleu perfecte de Xavi. Però Xavi no se n'ha anat i Koke va decidir rebutjar l'oferta i no moure's del Calderón. "Va ser difícil dir-li no al Barça, però això és casa meva. No era el moment de marxar", va al·legar.
També interessa Marco Reus, la joia del mercat europeu. El davanter, de 25 anys, té contracte amb el Borussia Dortmund fins al 30 de juny del 2017, però la seva clàusula de rescissió el 2015 serà de 25 milions d'euros. Igual que el club blaugrana, el Bayern Munic, el Madrid i el Manchester United segueixen els seus passos.
ELPERIODICO

15 d’ag. 2014

Test a la bici elèctrica

CENTRE DE COMANDAMENT. L'ús d'una bicicleta elèctrica demana un mínim però imprescindible aprenentatge. A la foto, un detall del manillar.El noi s'hi fixa però no s'hi atreveix. Torna a repassar-la al següent semàfor. I llavors sí que s'arrenca: «Escolta, perdona, ¿aquesta bici ja la podem agafar?». Assenyala amb el dit el primer model elèctric del Bicing, un prototip que aquest diari ha tingut ocasió de provar durant un calorós matí d'estiu. El noi assumeix que s'haurà d'esperar fins al desembre perquè es tracta d'un test, com els que es poden llegir al suplement Airbag. Explica que un amic seu s'encarrega de la campanya de publicitat, i que tots dos estan convençuts que això «serà un gran èxit». La seva manera de parlar i la del seu interlocutor demostren la diferència principal que hi ha entre la bicicleta normal i la que incorpora assistència elèctrica. Un parla amb frescor; a l'altre, la respiració només li permet pronunciar frases curtes.

EL PERIÓDICO té el privilegi d'estrenar el Bicing elèctric que Barcelo-na posarà a disposició dels abonats a finals d'any. Per a algú acostumat a moure's per la ciutat en una bicicleta plegable, aquesta màquina en què han participat cinc empreses catalanes presenta un parell d'avantatges evidents: els pendents exigeixen el mateix esforç que el terreny pla, però compte, fer anar el mecanisme requereix més atenció del que és normal.
BSM, empresa municipal que gestiona la bici pública, té l'amabilitat d'entregar-la a la seva seu de Gran Via de Carles III. En aquest punt comença una ruta d'uns 20 quilòmetres pensada per posar a prova les prestacions del model elèctric. No resulta difícil adaptar-se al funcionament si es té certa experiència ciclista. Un neòfit en la matèria, però, és possible que necessiti un cert temps per arribar a controlar-la. No seria cap tonteria que l'ajuntament, una vegada desplegat el servei de 300 unitats, organitzés sessions pràctiques perquè els abonats que es passessin a la quota elèctrica puguessin provar el model abans de sortir a la jungla vial. El servei costarà 14 euros addicionals i a més es pagarà un tant per ús.
UN MÍNIM GAS/ L'elèctrica sembla molt més robusta que la convencional, la vermella i blanca -a les proves pilot era blava- que va començar a rodar el març del 2007. Només pesa quatre quilos més (23), però una roda més ampla brinda una estabilitat que serà necessària a certa velocitat, fins a 25 quilòmetres hora. Alguns potser esperaran trobar-hi un quadro similar al d'una moto, amb un gas que s'acciona i impulsa la bici. El model del Bicing disposa efectivament d'un gas, però s'ha instal·lat només per assistir l'arrencada. Als sis quilòmetres per hora deixa d'aportar energia, i a partir d'aquí és el pedaleig el que anirà generant l'ajuda elèctrica. L'acudit cruel de «no hi ha mans, no hi ha galetes», es tradueix aquí en «no hi ha pedaleig, no hi ha assistència»: Si l'esforç humà cau, també ho fa la bateria.
El primer test és sobre pla. Com passa amb el model tradicional, la primera marxa sembla innecessària, perquè de seguida hi ha inèrcia suficient per posar la segona. El motor elèctric tindrà tres nivells d'ajuda, però és fàcil de preveure que els usuaris posaran sempre el superior, fora que estiguin baixant per Balmes. De fet, anar canviant de potència i de marxa a la vegada resta atenció a la calçada. Si es tracta d'algú poc avesat, el tràfec d'estar més pendent dels comandaments que de la carretera podria tenir fatals conseqüències. Potser aniria bé rebaixar-lo a dues velocitats, o fins i tot recórrer al sentit de la previsió i col·locar-n'hi només un, el màxim, el que sens dubte la majoria de la gent acabarà fent servir.
No costa, però sí que resulta al principi una mica estranya la relació entre la força de les cames i l'assistència de l'electricitat. S'equivocarà qui es passi al model elèctric pensant que no haurà de moure un dit. S'ha de pedalejar, com sempre, però el que abans requeria un esforç i arribar a casa suat, ara serà un passeig molt més assequible. Aquesta és la característica destinada a complir el vaticini d'«exitàs» del jove que ja voldria deixar el seu vell Bicing pel nou.
EL FUTUR ELÈCTRIC / L'alcalde Xavier Trias acostuma a dir que el futur de la mobilitat passa per la bicicleta elèctrica. Resulta curiosa aquesta afirmació quan la bici a seques encara té els fonaments tous, quan el ciclisme urbà està lluny de ser 100% acceptat i, el que és més important, respectat. És indubtable que una part molt important de la ciutadania podrà fer el pas a aquest mitjà de transport. Persones grans o executius amb jaqueta i corbata veuran en aquest nou model un enorme aliat a les seves necessitats: el desgast és molt inferior i la roba d'anar a treballar no destil·larà rodanxes de suor.
El passeig condueix fins a Arc de Triomf, i allà fins a Isabel II amb Via Laietana. Comença la pujada, el verdader test per calibrar la vàlua de l'invent. Per a algú que repeteix aquest traçat sovint -de l'ajuntament a la seu del diari a Consell de Cent, i viceversa-, les diferències es noten al cap de pocs metres. Arribar a Urquinaona exigeix un pedaleig àgil. Per dues raons: l'aclaparament dels cotxes i un pendent que demana certa velocitat per no acabar caminant amb la bici al costat. El Bicing elèctric permet un avanç constant, i facilita una carència de pedaleig tan còmoda com eficaç.
No hi haurà convenciment fins a trobar un pendent dels de veritat. Gran de Gràcia és un altre aperitiu. L'hàbit, malgrat l'ajuda per avançar, porta a pujar pel carril bus, perquè pel de trànsit regular et guanyes més d'una bronca. No resulta difícil avançar altres col·legues ciclistes. Gairebé sense esforç. La intenció és arribar a dalt de tot de la plaça d'Alfonso Carlos Comín, on ja seria necessari passar de la bici de ciutat a la de muntanya. El carrer d'Esteve Terrades, que desemboca a la nova Quirón, només és apte per a uns quants. O per a molts si s'ataca amb el Bicing elèctric. No és el pedaleig tranquil de Via Laietana, però amb un esforç molt assumible s'arriba al cim. Hora de baixar: compte amb el fre de tambor, requereix temps per aturar la cosa. Ah, i de baixada, res d'abusar dels watts.
ELPERIODICO

14 d’ag. 2014

Trobats els cadàvers de cinc dels sis alpinistes desapareguts al Mont Blanc

Mont BlancEls equips de recerca desplegats a La Aiguille d'Argentière, en el massís del Mont Blanc, per buscar sis alpinistes francesos que havien desaparegut dimarts han localitzat aquest dimecres els cossos sense vida de cinc d'ells.
Els sis alpinistes van desaparèixer durant l'ascens a La Aiguille d'Argentière. El guia d'un refugi va donar la veu d'alerta dimarts a la nit, el que va mobilitzar un grup de recerca liderat pel pilot de Gendarmeria especialitzat en Alta Muntanya (PGHM) de Chamonix.
L'helicòpter, que no va poder inicialment sobrevolar la zona pel mal temps, ha localitzat aquest dimecres els cinc cadàvers, segons el diari 'Le Figaro'.
La identitat de les víctimes no ha transcendit, tot i que totes elles formarien part d'una excursió organitzada per la Unió Nacional de Centres Esportius a l'Aire Lliure. 'Le Figaro' ha informat que en el grup desaparegut dimarts viatjava un guia experimentat.
En la segona quinzena del mes de juliol, sis alpinistes van morir en el massís del Mont Blanc. 

EUROPAPRESS

12 d’ag. 2014

Mor l'actor Robin Williams en un suposat suïcidi

Muere Robin Williams en un aparente suicidio
El cèlebre actor de Hollywood Robin Williams ha mort aquest dilluns als 63 anys al seu domicili del nord de Califòrnia en circumstàncies que apunten a la hipòtesi del suïcidi per asfíxia com a causa més probable, segons les autoritats del comtat de Marin.
Williams, guanyador d'un Oscar per 'El indomable Will Hunting' (1997), "lluitava contra una severa depressió últimament", ha informat la seva portaveu, Mara BuxBaum, en un comunicat. "És una tràgica i sobtada pèrdua", ha afegit BuxBaum.
L'actor havia estat treballant intensament aquest any i al juliol va decidir ingressar durant diverses setmanes en un centre de rehabilitació a Minnesota "per precaució", va dir llavors la seva representant.La seva dona, Susan Schneider, ha dit que té "el cor destrossat" per l'adéu del seu marit i "millor amic" i ha demanat que sigui recordat no per la seva mort, sinó "pels incomptables moments de rialles i alegria que va fer passar a milions (de persones)".

Cocaïna i alcohol

Williams tenia un llarg historial d'abusos de cocaïna i alcohol que es remuntaven al principi de la dècada del 1980 i, encara que va mantenir a ratlla les seves addiccions durant anys, va recaure el 2006.
Williams va ser vist per última vegada amb vida diumenge cap a les 22.00 hora local (7.00 de dilluns a Espanya) a casa seva, a Tiburon, a l'àrea de la badia de San Francisco, i no va ser fins l'endemà a les 11.55 del matí (19.55 a Espanya) que els serveis d'emergència van ser alertats del seu estat.
Els metges d'urgència van arribar al domicili a penes cinc minuts després de l'avís i van trobar Williams inconscient i sense respiració. La defunció de l'artista es va certificar gairebé immediatament, a les 12.02 hora local (21.02 a Espanya).
Les autoritats han obert una investigació per aclarir els fets i els primers indicis assenyalen un possible suïcidi per asfíxia, si bé l'oficina de l'agutzil del comtat de Marin no ha revelat més detalls. Aquest dimarts es faran l'examen forense i altres proves toxicològiques al cadàver.

Oscar per 'El indomable Will Hunting'

Williams, que va néixer a Chicago el 21 de juliol del 1951, va iniciar la seva carrera interpretativa amb un paper petit a la sèrie 'Happy Days' el 1974 i va debutar en el cine el 1980 amb 'Popeye', si bé no es va fer famós fins a la segona meitat de la dècada del 1980.
La seva primera candidatura a l'Oscar va arribar de la mà de 'Good Morning, Vietnam' el 1988, quan va disputar l'estatueta d'actor protagonista, la mateixa a què tornaria a optar el 1990 i el 1992 per 'El club dels poetes morts' i 'El rei pescador'. El guardó va ser seu el 1998 per 'El indomable Will Hunting', encara que en la categoria de millor actor de repartiment.
Williams va aconseguir a més quatre Globus d'Or interpretatius i dos d'honorífics, així com un parell de premis Emmy de televisió.
Aquest any havia estrenat la comèdia 'The angriest man in Brooklyn' i el drama 'Boulevard', i encara tenia dos films més pendents de sortir a la cartellera el 2014: 'Merry Friggin' Christmas' i la tercera part de 'Night at the museum'.

Tres matrimonis

L'actor havia tornat a la petita pantalla el 2013 amb una comèdia titulada 'The crazy ones', que després d'una temporada en emissió va ser cancel·lada per la cadena CBS.
Williams va contraure matrimoni tres vegades, la primera el 1978 amb la ballarina Valerie Velardi, amb qui va tenir un fill, Zachary, i de qui es va separar el 1988.
Un any després es va casar amb Marsha Garces, amb qui va tenir dos fills (Zelda i Cody), si bé la seva relació va acabar en ruptura el 2008. El 2009 es va sotmetre a una operació cardíaca de la qual es va recuperar satisfactòriament i el 2011 donava el "sí vull" a Susan Schneider.
La seva filmografia inclou altres pel·lícules destacades, com 'Despertar' (1990), 'Hook' (1991), 'Aladdin' (1992), 'Señora Doubtfire' (1993), 'Jumanji' (1995), 'Patch Adams' (1998) i 'L'home bicentenari' (1999), entre altres.
ELPERIODICO

11 d’ag. 2014

62 passatgers d'un autocar queden encallats després de ser detingut el seu conductor

Megabus en la estación del Norte de Barcelona Els 62 passatgers d'un autocar de la companyia de baix cost Megabus han quedat encallats la nit d'aquest diumenge en una estació de servei de Maçanet de la Selva (Girona) després de ser detingut el seu conductor per falsedat documental.
Segons han informat aquest dilluns els Mossos d'Esquadra a Europa Press, van detenir el vehicle a les 17.00 hores en un control al quilòmetre 86 en sentit nord de l'autopista AP-7, i van comprovar que el conductor, de nacionalitat anglesa, havia falsificat la targeta de transport que l'habilita per al transport de persones.
Per aquesta raó, es va immobilitzar l'autocar a l'estació de servei, on els passatgers van quedar encallats,ja que la companyia no els va facilitar un conductor ni transport alternatiu per completar la ruta que realitzava el vehicle, de  Barcelona a Londres passant per Tolosa.
Després d'unes set hores a l'estació de servei en espera de trobar una solució, alguns passatgers van acudir a hotels pròxims a dormir, tot i que deu han passat la nit al ras a l'estació.
Segons els Mossos, la companyia ha assegurat que es farà càrrec del cost de l'allotjament que han desemborsat els passatgers.

OPERADOR DE BAIX COST

L'operador va iniciar aquesta ruta el 8 de juliol, amb una línia regular de baix cost que connecta Barcelona amb Tolosa, París i Londres a partir de dos euros el trajecte, preu que s'habilita per al 10% dels seients.
La resta de les tarifes varien en funció de la demanda, però normalment se situen per sota de la mitjana d'altres operadors i mitjans de transport, ja que segons els impulsors poden oferir preus competitius perquè els seus autocars són més grans que la mitjana, amb 72 places front a les 50 habituals.
Megabus.com pertany a la multinacional de transport Stagecoach Group i va néixer el 2003 al Regne Unit; el 2006 va ampliar els seus serveis a l'Amèrica del Nord i el 2012 va afegir destinacions a l'Europa continental.

EUROPAPRESS

6 d’ag. 2014

Trobada una partida de 127 quilos de cocaïna al vaixell escola 'Juan Sebastián Elcano'

El vaixell escola de l'Armada 'Juan Sebastián Elcano'."Noves quantitats d'estupefaents" han estat trobades pels investigadors al vaixell escola de l'Armada 'Juan Sebastián Elcano', segons ha informat elQuarter General de l'Armada mitjançant un comunicat. La troballa és fruit de les investigacions portades a terme després de la detenció, el 14 de juliol, de tres mariners als quals es va incautar un partida de cocaïnaquan el vaixell va entrar en aigües espanyoles procedent de Nova York.
Segons publica 'El País', el vaixell que "serveix d'ambaixada flotant de la Marca Espanya pels mars de tot el món, s'ha convertit involuntàriament en instrument del narcotràfic". Durant unregistre a l'arsenal de La Carraca (Cadis), al pallol on es guarden les veles del vaixell, la Guàrdia Civil ha incautat 127 quilos de cocaïna. El vaixell venia d'un creuer de sis mesos i 18.000 milles nàutiques.
A mitjans de juliol, detalla el rotatiu, quan el vaixell estava fondejat davant de Bueu (Pontevedra), la policia militar va detenir tres mariners per ordre del Jutjat Togat Militar Territorial número 12. Els militars (dos espanyols i un equatorià) estaven acusats de vendre fins a 20 quilos de cocaïna a narcotraficants de Nova York (EUA), durant l'escala que el vaixell va fer en aquesta ciutat entre el 10 i el 15 de maig. El 'Juan Sebastián Elcano' havia passat prèviament per Cartagena de Indias (Colòmbia). I es creu que allà va carregar la droga.

En contacte amb la policia de Nova York

El Departament d'Investigació de la Seguretat Nacional (HSI) nord-americà es va posar en contacte amb les autoritats espanyoles, després que la policia novaiorquesa detingués els narcotraficants amb els quals van contactar els mariners espanyols i els denunciessin i identifiquessin.
Els mariners, de la tripulació, estan acusats de traslladar la droga des de Cartagena de Indias a Nova York amb intenció de vendre-la. Quan el vaixell va fondejar a Pontevedra van ser detinguts i entregats a la Guàrdia Civil.
El comunicat de l'Armada posa de manifest "l'estret clima de col·laboració entre l'Armada i la Guàrdia Civil i altres agències i instàncies implicades en el procés d'aclariment dels fets", que està sota secret de sumari.
ELPERIODICO

Els Mossos es negarien a executar desnonaments si no els sancionessin

Stop DesahuciosEl sindicat de Mossos d'Esquadra SME-CCOO ha assegurat que els agents es negarien "de bon grat" a executar desnonaments si no haguessin de complir unes ordres que si desacaten suposen importants sancions.
En un comunicat aquest dimecres, han lamentat que molts desnonaments són "autèntiques injustícies" que condemnen els afectats a una situació cruel.
"Estem lligats i no podem fer més que obeir ordres, però ens indigna tant com a tots", ha apuntat el sindicat, que demana als polítics que canviïn la llei per donar sortida a una situació tan dramàtica.
CCOO ha reconegut que molts ciutadans "es pregunten per què els mossos no es neguen" a participar en els desallotjaments, davant del que ha explicat que fer-ho suposa importants conseqüències per als treballadors.
En aquest sentit, detallen que desobeir una ordre judicial va en contra del Codi Penal i suposa una falta molt greu en el règim disciplinari de la policia.

EUROPAPRESS

1 d’ag. 2014

La socimi Lar adquireix el centre comercial Ànecblau per 80 milions

Lar España Real Estate ha adquirit el centre comercial Ànecblau,situat a Castelldefels (Barcelona), a la societat Igipt Spain One per un import de 80 milions d'euros, ha informat la socimi a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquesta operació d'inversió és la cinquena a Espanya de la societat cotitzada d'inversió immobiliària des de la seva sortida a Borsa el passat 5 de març.
El centre comercial d'Ànecblau va obrir el 2005 i té 28.863 metres quadrats de superfície bruta llogable (SBA) distribuïts en 75 locals, 3 plantes comercials i 1.556 places d'aparcament en dues plantes.
El nivell d'ocupació actual del centre és del 91% i té operadors nacionals i internacionals de reconegut prestigi com H&M (1.673 m2), C&A (1.659 m2), set ensenyes del Grup Inditex (en 4.563 m2, dels quals Zara té 1.889 m2), un supermercat Mercadona (3.156 m2), així com nou sales de cinema operades per Yelmo.
La socimi gestionada per Grup Lar, que va captar 400 milions d'euros en la seva sortida a Borsa, ha invertit ja 181 milions d'euros, dels quals 147,8 milions s'han destinat a quatre centres comercials situats a Irun, Palència, Albacete i Barcelona, 24,2 milions a un edifici d'oficines a Madrid i 9,1 milions a una mitjana comercial també a la capital.
Per a l'operació, Lar Espanya ha comptat amb l'assessorament legal de DLA Piper i Savills en la part comercial.

EUROPAPRESS