El noi s'hi fixa però no s'hi atreveix. Torna a repassar-la al següent semàfor. I llavors sí que s'arrenca: «Escolta, perdona, ¿aquesta bici ja la podem agafar?». Assenyala amb el dit el primer model elèctric del Bicing, un prototip que aquest diari ha tingut ocasió de provar durant un calorós matí d'estiu. El noi assumeix que s'haurà d'esperar fins al desembre perquè es tracta d'un test, com els que es poden llegir al suplement Airbag. Explica que un amic seu s'encarrega de la campanya de publicitat, i que tots dos estan convençuts que això «serà un gran èxit». La seva manera de parlar i la del seu interlocutor demostren la diferència principal que hi ha entre la bicicleta normal i la que incorpora assistència elèctrica. Un parla amb frescor; a l'altre, la respiració només li permet pronunciar frases curtes.
EL PERIÓDICO té el privilegi d'estrenar el Bicing elèctric que Barcelo-na posarà a disposició dels abonats a finals d'any. Per a algú acostumat a moure's per la ciutat en una bicicleta plegable, aquesta màquina en què han participat cinc empreses catalanes presenta un parell d'avantatges evidents: els pendents exigeixen el mateix esforç que el terreny pla, però compte, fer anar el mecanisme requereix més atenció del que és normal.
BSM, empresa municipal que gestiona la bici pública, té l'amabilitat d'entregar-la a la seva seu de Gran Via de Carles III. En aquest punt comença una ruta d'uns 20 quilòmetres pensada per posar a prova les prestacions del model elèctric. No resulta difícil adaptar-se al funcionament si es té certa experiència ciclista. Un neòfit en la matèria, però, és possible que necessiti un cert temps per arribar a controlar-la. No seria cap tonteria que l'ajuntament, una vegada desplegat el servei de 300 unitats, organitzés sessions pràctiques perquè els abonats que es passessin a la quota elèctrica puguessin provar el model abans de sortir a la jungla vial. El servei costarà 14 euros addicionals i a més es pagarà un tant per ús.
UN MÍNIM GAS/ L'elèctrica sembla molt més robusta que la convencional, la vermella i blanca -a les proves pilot era blava- que va començar a rodar el març del 2007. Només pesa quatre quilos més (23), però una roda més ampla brinda una estabilitat que serà necessària a certa velocitat, fins a 25 quilòmetres hora. Alguns potser esperaran trobar-hi un quadro similar al d'una moto, amb un gas que s'acciona i impulsa la bici. El model del Bicing disposa efectivament d'un gas, però s'ha instal·lat només per assistir l'arrencada. Als sis quilòmetres per hora deixa d'aportar energia, i a partir d'aquí és el pedaleig el que anirà generant l'ajuda elèctrica. L'acudit cruel de «no hi ha mans, no hi ha galetes», es tradueix aquí en «no hi ha pedaleig, no hi ha assistència»: Si l'esforç humà cau, també ho fa la bateria.
El primer test és sobre pla. Com passa amb el model tradicional, la primera marxa sembla innecessària, perquè de seguida hi ha inèrcia suficient per posar la segona. El motor elèctric tindrà tres nivells d'ajuda, però és fàcil de preveure que els usuaris posaran sempre el superior, fora que estiguin baixant per Balmes. De fet, anar canviant de potència i de marxa a la vegada resta atenció a la calçada. Si es tracta d'algú poc avesat, el tràfec d'estar més pendent dels comandaments que de la carretera podria tenir fatals conseqüències. Potser aniria bé rebaixar-lo a dues velocitats, o fins i tot recórrer al sentit de la previsió i col·locar-n'hi només un, el màxim, el que sens dubte la majoria de la gent acabarà fent servir.
No costa, però sí que resulta al principi una mica estranya la relació entre la força de les cames i l'assistència de l'electricitat. S'equivocarà qui es passi al model elèctric pensant que no haurà de moure un dit. S'ha de pedalejar, com sempre, però el que abans requeria un esforç i arribar a casa suat, ara serà un passeig molt més assequible. Aquesta és la característica destinada a complir el vaticini d'«exitàs» del jove que ja voldria deixar el seu vell Bicing pel nou.
EL FUTUR ELÈCTRIC / L'alcalde Xavier Trias acostuma a dir que el futur de la mobilitat passa per la bicicleta elèctrica. Resulta curiosa aquesta afirmació quan la bici a seques encara té els fonaments tous, quan el ciclisme urbà està lluny de ser 100% acceptat i, el que és més important, respectat. És indubtable que una part molt important de la ciutadania podrà fer el pas a aquest mitjà de transport. Persones grans o executius amb jaqueta i corbata veuran en aquest nou model un enorme aliat a les seves necessitats: el desgast és molt inferior i la roba d'anar a treballar no destil·larà rodanxes de suor.
El passeig condueix fins a Arc de Triomf, i allà fins a Isabel II amb Via Laietana. Comença la pujada, el verdader test per calibrar la vàlua de l'invent. Per a algú que repeteix aquest traçat sovint -de l'ajuntament a la seu del diari a Consell de Cent, i viceversa-, les diferències es noten al cap de pocs metres. Arribar a Urquinaona exigeix un pedaleig àgil. Per dues raons: l'aclaparament dels cotxes i un pendent que demana certa velocitat per no acabar caminant amb la bici al costat. El Bicing elèctric permet un avanç constant, i facilita una carència de pedaleig tan còmoda com eficaç.
No hi haurà convenciment fins a trobar un pendent dels de veritat. Gran de Gràcia és un altre aperitiu. L'hàbit, malgrat l'ajuda per avançar, porta a pujar pel carril bus, perquè pel de trànsit regular et guanyes més d'una bronca. No resulta difícil avançar altres col·legues ciclistes. Gairebé sense esforç. La intenció és arribar a dalt de tot de la plaça d'Alfonso Carlos Comín, on ja seria necessari passar de la bici de ciutat a la de muntanya. El carrer d'Esteve Terrades, que desemboca a la nova Quirón, només és apte per a uns quants. O per a molts si s'ataca amb el Bicing elèctric. No és el pedaleig tranquil de Via Laietana, però amb un esforç molt assumible s'arriba al cim. Hora de baixar: compte amb el fre de tambor, requereix temps per aturar la cosa. Ah, i de baixada, res d'abusar dels watts.
ELPERIODICO