Els autors d'una agressió neonazi al metro es delaten amb un vídeo

Quan els neonazis es van adonar que les xarxes socials els podrien ajudar a difondre els seus actes violents no van reparar que penjar vídeos pot tenir altres conseqüències. És el que li ha passat a Vladislav o Jaime, o com es digui. Un jove que sembla estar convençut de la supremacia dels blancs però que ha demostrat que no compta amb una intel-ligència especialment avantatjada. Ahir es va fer famós, al circular un vídeo, penjat per ell mateix o per amics seus, en el qual es veu com va agredir un noi d'aspecte oriental al metro de Barcelona, a la L-1. Com a prevenció, la seva cara sortia pixelada. Insuficient prevenció que no evitarà que, amb tota probabilitat, hagi de respondre aviat per l'acció. Els Mossos estan investigant els fets. Ahir afirmaven que no sabien quan s'havia produït l'agressió ni tampoc coneixien la identitat de l'agressor ni de la víctima. Però diversos missatges al·ludien a dissabte com a dia dels fets.

En les imatges de l'agressió, que ahir va ser condemnada per l'ajuntament, el noi, ros i rapat, s'encara amb un altre noi, d'origen oriental, assegut en un banc del vagó. L'agressor es dirigeix de manera amenaçadora cap a la víctima. Sembla que li faci unes preguntes, encara que el vídeo no se sent bé. Al final, el rapat li deixa anar un seguit de cops al jove oriental fins que és separat per diverses persones, entre les quals s'endevina, per la seva conducta, algun amic de l'agressor. Un noi amb samarreta blau cel acaba fent fora del vagó la víctima, que es queda asseguda a l'andana. Just després de l'agressió, algú crida: «¡Traieu el ros!». «¡Baixem, Jaime, baixem!».

AMICS DE L'AGRESSOR / En les imatges s'identifica un amic de l'agressor

-que gravava o estava al costat de qui ho feia-, a qui ahir a Twitter van posar nom, cognom i fins i tot fotos amb líders de Ciutadans, Albert Rivera i Jordi Cañas, als quals s'arribava a demanar responsabilitats pel que havia succeït, com si un polític no es fes una foto amb tothom que l'hi demana. Les xarxes socials van accelerar el cas, fins al punt que qualsevol usuari es podia topar amb una foto del portal del presumpte agressor o d'un dels seus col·legues.

El vídeo, per cert, el va penjar el mateix agressor o algun dels seus amics, com s'ha dit, però després el va retirar. Ja era tard: algú el va tornar a penjar a les xarxes socials. Ahir hi havia cert embolic d'identitats. L'usuari de Twitter que el va penjar originalment havia estat @Payo_Cura, que semblava que era l'agressor, però que va afirmar en un missatge: «El del vídeo no sóc jo, jo sóc el que grava, ell és un camarada rus. El xinès ens estava insultant i el rus el va fer callar».

Per cert, una foto en la qual aquest usuari apareix amb un membre de l'anomenat Proyecto Pilla Pilla remet a un altre cas recent: el d'un grup d'extremistes que citava gais simulant ser adolescents de 16 anys per després filmar-los i avergonyir-los, tractant-los com si fossin pederastes quan no incorrien en cap il·legalitat. La policia de la Generalitat ja va investigar aquest cas.

Al compte de Twitter de @Payo_Cura s'hi troben referències a un hipotètic retorn a l'activitat del Proyecto Pilla Pilla. D'altra banda, ahir un tal Vladislav TA, també rapat i ros, va ser assenyalat com a possible autor de l'agressió. A mitja tarda havia tancat la seva pàgina de Facebook, que els denunciants de Twitter convidaven a visitar.

«M'AGRADA SER BLANC» / En el compte de @Payo_Cura hi abunden missatges i imatges en favor del nazisme. Cites d'Adolf Hitler i de marcat perfil racista, com una foto, que el jove repiula d'un altre usuari, d'una encantadora mare rossa que sosté en braços un nadó ros. A sota, en anglès, la frase: «Estima la teva raça». L'usuari hi afegeix, també en anglès: «M'agrada ser blanc».

ELPERIODICO

Nova exhibició de Márquez en mullat i en sec a Assen

Hi ha qui diu que si no ha perdut aquesta carrera, ja no en perdrà cap. Pot ser. Marc Márquez (Honda), que aquest dissabte ha igualat el rècord del mític italià Giacomo Agostini, que va guanyar les vuit primeres proves d'una tirada al Mundial de 1971, ha tornat a aconseguir-ho després de vèncer a Qatar, Austin, l'Argentina, Jerez, Le Mans, Mugello, Barcelona i, finalment, Assen, la 'catedral' del motociclisme mundial.

I ho ha fet en les pitjors condicions possibles, amb multitud de dificultats, no només pels rivals, sinó també meteorològiques, perquè el GP d'Holanda ha començat en mullat i ha acabaten sec (o gairebé), després de canviar de motos, ja que tots ha sortit amb els pneumàtics de pluja i després han hagut d'anar veloços, veloços, a saltets, als seus tallers a agafar la segona moto, equipada amb rodes de sec.

Dovizioso, el rival

Márquez, que ha manat sempre en la carrera, ha mantingut un duel preciós, encara que no gaire espectacular, amb l'italiàAndrea Dovizioso (Ducati), que ha acabat segon després que el tricampió de Cervera el superés a falta de 10 voltes a la 'chicane' d'entrada a meta. I, a partir d'allà, Marc s'ha escapat com i quan ha volgut. Darrere ha deixat un gran embolic, perquè, encara que 'Dovi' ha entrat còmodament segon, Dani Pedrosa (Honda), que no ha repetit la seva valenta actuació de fa 15 dies a Barcelona, ha hagut de lluitar contra un providencial Aleix Espargaró (Yamaha) per poder acabar tercer.

Valentino Rossi (Yamaha), que ha comès un error de geni a l'inici de la carrera al canviar de moto abans de la sortida i veure's obligat a arrencar des del seu taller, ha entrat, després d'una magnífica remuntada, en cinquena posició, però a més de 25 segons. El que ha fet Jorge Lorenzo (Yamaha), 13è a més d'un minut, resulta gairebé incomprensible i demostra que la seva crisi de resultats és molt més que física, com pretén explicar ell en les seves aparicions davant la premsa.

Celebració "improvisada"

"Un mai està preparat per a una carrera així, amb aigua i en sec, una cosa caòtica, però de tot s'aprèn en aquesta vida. Has d'aprendre sobre la marxa", ha dit Márquez al baixar del podi i després de travessar la meta, ajagut sobre la seva Honda iimitant un nedador de braça. "Ha sigut una celebració improvisada, com això de pujar a una de les torres d'un càmera per saludar l'afició i besar tots els meus fans espanyols des de l'objectiu de la càmera. Res, rialles, diversió", ha afegit.

"Davant de tanta incertesa i veient que podia ser una carrera perillosa, al principi he pensat en el campionat, a sumar punts, però de seguida m'he trobat còmode i he decidit intentar guanyar. I així ha sigut i això que, quan he canviat de moto, per poc caic a la primera volta amb els pneumàtics de sec", ha dit el líder del Mundial.

Mundial de pilots de MotoGP: 1. Marc Márquez (Espanya), 200 punts; 2. Valentino Rossi (Itàlia), 128 punts; 3. Dani Pedrosa (Espanya), 128 punts; 4. Andrea Dovizioso (Itàlia), 91 punts; i 5. Jorge Lorenzo (Espanya), 81 punts.

ELPERIODICO

ACS renuncia al magatzem de gas Castor

ACS ha decidit renunciar a la concessió de l'explotació de l'emmagatzematge subterrani de gas natural Castor, segons ha anunciat el grup a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Per aquesta raó, la companyia ha iniciat el procés per obtenir l'autorització prèvia per part del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i, eventualment, de l'assemblea de titulars dels bons que ha emès per finançar el projecte.

Escal, societat participada en un 67% pel grup ACS i en un 33% per la firma CLP, es va adjudicar el 2008 la construcció i explotació del magatzem Castor.

Actualment, el projecte aquesta paralitzat amb la finalitat de determinar si és origen dels sismes que s'han registrat a la zona pròxima de les costes de Castelló i Tarragona on s'ha construït.

EUROPAPRESS

'La Roja' s'escapa a l'arribar a Madrid

Sense Piqué, Cesc ni Diego Costa, que s'han quedat al Brasil per començar les vacances, laselecció espanyola ha tornat aquest dimarts al migdia a Madrid. A l'aeroport Adolfo Suárez, esperaven 'la Roja' més de 200 aficionats amb missatges de suport que han vist com els internacionals els giraven l'esquena i no passaven per les dependències habituals.

Durant l'aterratge, un llamp ha caigut sobre l'ala dreta de l'aparell, cosa que ha causat un estrèpit alarmant, però el comandant s'ha apressat a calmar els viatgers. Després, l'expedició ha desembarcat i s'ha dirigit cap als autobusos que els han portat a la sortida directament sense passar per la sala d'arribades de la terminal, cosa que ha originat mostres de disconformitat per part dels seguidors.

A l'espera de la decisió de Vicente del Bosque sobre la seva continuïtat de cara a l'Eurocopa de França 2016, Andrés Iniesta ha dirigit un missatge als aficionats en les xarxes socials en què expressa la seva profunda decepció per l'actuació de l'equip espanyol al Mundial del Brasil, on només ha aconseguit guanyar Austràlia (0-3).

"Hola a tots. Hi ha poques coses que us pugui dir en aquests moments. La decepció per tornar a casa tan aviat ha estat molt gran. Teníem molta il·lusió per fer un gran Mundial i no ha estat així. Us demano disculpes i us asseguro que treballarem per tornar a posar la selecció on es mereix. Una abraçada a tots", ha escrit el centrecampista del Barça.

ELPERIODICO

Alerta amb els escurçons

Amb els escurçons s'ha de tenir compte per partida doble: òbviament, hem d'evitar-ne la mossegada, que és perillosa i en casos extrems pot ser mortal, però també hem d'evitar atropellar-los, una circumstància relativament freqüent que n'està reduint les poblacions de manera accelerada.

A Espanya hi ha tres espècies d'escurçó, totes elles esquives i poc cosmopolites. Així que si algú ensopega amb una és perquè s'ha acostat als seus dominis en cingles o amagatalls al bosc, normalment en zones assolellades i pedregoses. I si algú és víctima de la seva mossegada és perquè ha pertorbat la seva tranquil·litat, una situació que passa molt sovint amb nens i adolescents que intenten agafar-los.«Els escurçons eviten la civilització», resumeix José María Amate, cap de l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries de l'Institut de Salut Carles III, que ha analitzat els successos que han tingut lloc a Espanya des del 1997.

Cada any es registren a Espanya unes 130 mossegades d'escurçó que requereixen tractament mèdic, segons dades facilitades pels hospitals, «encara que les xifres estan una mica inflades perquè algunes són realment d'escorpins o altres aràcnids i es consignen per error», afirma Amate. Catalunya és la comunitat més afectada, amb uns 25 casos de mitjana anual, un lideratge que s'atribueix a la gran població i al fet que hi ha més tradició d'activitats a la muntanya.

El risc és sempre petit perquè són espècies molt poc ubiqües. «La possibilitat d'ensopegar amb un és escassa», insisteix Daniel Fernández, expert en amfibis i rèptils i membre de la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH). Durant dos anys de trajectes a peu setmanals per zones aptes per als escurçons, Fernández tan sols va ser capaç d'observar-ne quatre: «Molta gent creu veure'n, però gairebé sempre es tracta de colobres i altres serps inofensives», resumeix. Joan Maluquer-Margalef, president de la SCH, comenta que un dels dos tipus d'escurçons presents a Catalunya està catalogat com a vulnerable malgrat que no està protegit legalment. És difícil calcular-ne les poblacions, afegeix, però «és clar que han baixat ràpidament per culpa dels insecticides, els atropellaments i, en general, per la transformació del medi».

MORTS / Durant el període 1997-2009 es van registrar a Espanya 17 defuncions per mossegada d'escurçó, que van ser atribuïdes gairebé en exclusiva a una tardança en el tractament. «En principi-afirma Amate-, la mossegada dels escurçons ibèrics no és mortal, ni tan sols en el cas de l'escurçó pirinenc o àspid, que és el més perillós. Els casos corresponen a persones que ja estaven compromeses, com és el cas d'un malalt greu del cor i un altre amb una sobredosi d'heroïna».

Els més afectats per mossegades acostumen a ser nens d'entre 5 i 14 anys (30% dels casos), fonamentalment perquè practiquen més activitats a l'aire lliure, així com per «una determinada xuleria al voler demostrar valentia davant els amics», considera Amate. Els nens, a més a més, són els més sensibles per una simple qüestió de pes i de distribució del verí, afegeix Rosendo Ullot, metge de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. L'hospital va atendre entre l'abril i l'octubre del 2013 cinc nens que havien estat mossegats en diverses zones del Montseny i el Berguedà, mentre que curiosament tan sols n'havia tingut un cas en els dos anys previs.

Si hi ha mossegades, és essencial moure l'afectat el mínim possible, posar-li gel a la ferida i portar-lo a un centre hospitalari. «Per als escurçons que tenim aquí no és recomanable allò de tallar, succionar amb la boca i posar-hi un torniquet», diu Amate.«El que és essencial és la rapidesa, evitar que el verí circuli», insisteix Ullot. Els principals efectes acostumen a manifestar-se a les 48 hores. Poder fotografiar l'animal és també important perquè permetrà que l'especialista actuï en conseqüència.

SÈRUMS MODERNS / Amate explica que els hospitals espanyols estan preparats sense problemes per atendre mossegades. En la major part de casos o bé no s'ha inoculat verí o bé la quantitat ha estat escassa, de manera que el tractament es limita, al marge de netejar la ferida, a receptar antiinflamatoris i antibiòtics, més l'aplicació de l'antitetànica si és necessari, diu Ullot: «En qualsevol cas, s'ha d'anar sempre amb compte si es volen evitar isquèmies».

Únicament s'apliquen antiverins en casos greus, normalment per mossegades al coll i altres zones sensibles. «Molts metges són reticents a utilitzar-ne a causa d'antics recels, quan els sèrums, que es fabriquen amb proteïnes de cavall, eren gairebé més perillosos -per xocs anafilàctics- que els mateixos verins -detalla l'especialista-. Però les coses han canviat i ara el risc és molt baix».

ELPERIODICO

La Flama del Canigó encendrà una vintena de fogueres a Barcelona

A2.786 metres d'altitud, al cim de la muntanya del Canigó, centenars de persones han començat, de matinada, el descens de la flama que encendrà aquesta nit una vintena de fogueres a diferents barris de Barcelona, a més de carrers i places de 400 poblacions més de la Catalunya Nord, el País Valencià, les Balears i l'Alguer. La flama del Canigó es manté encesa tot l'any. Transportada en un quinqué, el foc es guarda al Castellet de Perpinyà fins al 22 de juny a la tarda, quan els veïns la porten a dalt de tot del Canigó. A les 00.00 hores emprèn el seu recorregut i l'encesa de fogueres i, demà, tornarà a ser dipositada al seu refugi de Perpinyà.

Avui a les 12.30 hores està prevista la seva arribada i recepció al Parlament. A partir de les 17.00 hores, recorrerà els carrers de Barcelona des de l'avinguda Diagonal (entre el carrer d'Albert Bastardas i Torre Melina), fins a la plaça de Sant Jaume, on la seva arribada, a les 18.30, donarà pas a diferents parlaments, actuacions de cultura popular i el repartiment de coca i plantes de romaní entre el públic assistent. «Aquest any s'avança mitja hora l'arribada de la flama perquè els veïns tinguin més temps per fer-la arribar als seus barris on encendran les fogueres, que són aproximadament la mateixa quantitat que l'any passat, una vintena d'ubicacions, ja consolidades, que congenien la normativa de seguretat amb les ganes de celebrar la festa del foc», explica a aquest diari el director de l'Institut de Cultura de Barcelona, Carles Sala.

REVETLLES SEGURES / Jaume Vall, representant de l'Assemblea Nacional Catalana a la Barceloneta, serà un dels que anirà a recollir el foc per encendre la foguera del seu barri, que estarà ubicada a la plaça de la Barceloneta, coneguda popularment com la repla. «Hi haurà música i ball i, abans, desfilada de diables», informa Vall, des del districte de la ciutat que aglutina més gent tradicionalment la nit de Sant Joan. Les platges de Ciutat Vella i de Sant Martí van congregar l'any passat 62.000 persones.

El mapa de localització dels diferents enclavaments de fogueres, així com les festes autoritzades a l'àrea urbana de Barcelona, es pot consultar a la pàgina web municipal www.santjoan.bcn.cat. I allà també hi figura informació pràctica i consells amb l'objectiu d'evitar riscos o solucionar incidents durant la celebració. Per tal de garantir la seguretat, s'ha previst un dispositiu especial de 130 bombers de guàrdia a Barcelona (el 25% més que l'any passat) i un reforç de la vigilància de la Guàrdia Urbana als espais on hi hagi més concentració de ciutadans. Un total de 308 operaris i 51 vehicles d'Hàbitat Urbà, a més de personal tècnic i de suport, s'ocuparan de la neteja de les platges a partir de les sis de la matinada, per poder-les deixar a punt per a l'ús de banyistes a partir de les 10.00 hores. Amb motiu de la celebració d'aquesta nit, s'han instal·lat a les platges 500 papereres de cartró i 84 contenidors addicionals als permanents.

El metro circularà sense interrupció durant tota la nit i no tancarà fins demà, dimarts -dia festiu-, a mitjanit. El telèfon 112 centralitzarà totes les emergències. La Flama del Canigó arribarà a la plaça de Sant Joan de l'Hospitalet de Llobregat a les 20.00 hores i a partir d'allà començarà un recorregut pels carrers de la ciutat fins a la plaça de l'Ajuntament, des d'on representants de diferents entitats recolliran el foc per a les fogueres dels seus barris. La Colla Jove de l'Hospitalet aixecarà un pilar d'honor, es farà una lectura de poemes, hi haurà un sopar popular solidari amb el Senegal i música i ball en diferents espais (www.l-h.cat).

ALTRES MUNICIPIS / A Cornellà, la cobla Ciutat de Cornellà rebrà la Flama del Canigó amb una exhibició de sardanes a la plaça de l'Església (de 18.30 a 20.30 hores) i diferents entitats culturals i veïnals celebraran revetlles populars, com la del barri de la Riera (de 21.00 a 3.00 hores). A Santa Coloma de Gramenet, el solstici d'estiu coincideix amb la festa major de dos dels seus barris: la Guinardera i Cementiri Vell-Pallaresa, i en tots dos es podrà disfrutar de ball a la via pública. A les 18.30, les colles de diables es concentraran a la confluència de la rambla de Sant Sebastià i el carrer d'Irlanda, per començar una cercavila fins a la plaça de la Vila, on també arribaran els ciclistes portadors de la màgica torxa amb la Flama del Canigó.

ELPERIODICO

Felip VI rep de mans del seu pare el faixí que el converteix en capità general de l'Exèrcit

Felip VI ha rebut aquest dijous de mans del seu pare el rei Joan Carles el faixí que el converteix en capità general de les Forces Armades, i li ha passat així el testimoni de cap suprem dels Exèrcits, condició inherent al càrrec de Rei, tal com estableix l'article 62 de la Constitució.

Aquest senzill acte, celebrat a la Sala d'Audiències del Palau de la Zarzuela, ha estat el primer del dia de la proclamació de Felip VI com a Rei d'Espanya, que després al Congrés dels Diputats jurarà el seu càrrec i pronunciarà el seu primer discurs com a cap de l'Estat.

El rei Joan Carles ha imposat emocionat el faixí al seu fill, també emocionat, i després s'han fet una abraçada. Felip VI s'ha dirigit després a saludar la seva família, començant per la reina Letícia, les seves filles --la Princesa d'Astúries i la Infanta Sofia--, la seva mare la reina Sofia, la seva germana la infanta Elena i el fill gran d'aquesta, Felipe Juan Froilán. La infanta Elena ha fet una reverència al nou Rei, així com també el nét gran dels Reis li ha mostrat respecte amb una inclinació de cap.

A l'acte han estat presents el ministre de Defensa, Pedro Morenés; el cap de l'estat Major de la Defensa, almirall Fernando García Sánchez; i els caps d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, general Jaime Domínguez Buj; de l'Exèrcit de l'Aire, general Javier García Arnaiz; i de l'Armada, almirall Jaime Muñoz Delgado; així com el director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa.

Amb el faixí el nou monarca completa l'uniforme militar que portarà durant tot el dia. L'uniforme, de gran etiqueta de l'Exèrcit de Terra, consta d'una guerrera blau amb tirella i punys blancs, pantaló blau, sabates i mitjons negres, guants blancs, gorra de plat blau i condecoracions, a més del faixí de capità general.

El faixí és una peça que només porten els generals en els seus uniformes i s'imposen en les cerimònies d'ascens. Els que porten en els seus uniformes els generals de les Forces Armades són tots iguals i el que els distingeix són els entorxats. El capità general és l'únic que porta cinc entorxats.

L'EXCEPCIÓ DE GUTIÉRREZ MELLADO

Així, només Joan Carles I i Felip VI han portat en els seus uniformes un faixí amb cinc entorxats, a excepció de l'exministre de Defensa Manuel Gutiérrez Mellado, a qui a començament dels noranta se li va concedir el títol honorífic de capità general i, per tant, també va poder tenir un faixí d'aquestes característiques.

Les primeres notícies que existeixen de l'ús de les bandes i faixes utilitzades per l'Exèrcit espanyol es remunten a l'època de les guerres d'Itàlia, al segle XVI, si bé la seva representació iconogràfica que arriba fins als nostres dies es recull de gravats, quadres i documents pertanyents al regnat de Felipe IV.

Amb l'arribada del segle XIX, concretament el 1815, es va regular l'ús de les faixes de generals, determinant la forma de les borles, que gairebé sense variacions ha arribat fins a avui dia. Uns anys després, el 1844, es va suprimir l'ús de les faixes de qualsevol tipus que no fossin les de general o d'Estat Major.

La legislació més recent sobre aquest aspecte de la uniformitat militar és una ordre ministerial del 14 de març de 1985, quan es va suprimir la faixa per a mitja gala, i una altra del 12 de desembre del 1989, que disposava que la faixa fos única per a gala i diari, de punt de seda encarnada, amb borles de fil d'or, serrells de seda vermella i entorxats de feina.

EUROPAPRESS

Espanya es guanya a pols un acomiadament sense grandesa

Espanya mai havia perdut amb Xile en la història. Dos empats i vuit victòries retrataven un des-­­equilibri claríssim. Segurament mai va perdre perquè mai va ser inferior. Que la primera derrota caigués ahir, al magne Maracaná, on Espanya tornava després de la pallissa soferta l’any passat a la Copa Confederacions, va plasmar l’ocàs. Com que no ha donat la talla el ric i brillant campió mundial, desfigurat avui en un ens deslluït i esparracat, ja no entrarà més al temple del futbol. Es quedarà fora, a les portes, demanant l’almoina de la clemència.

Ho va tenir tot i ho va perdre. No va saber renovar-se ni reinventar-se ni rejovenir-se i es va guanyar a pols l’acomiadament cruel i implacable que van patir també abans a Brasil, França i Itàlia. Ni això és un consol ni brinda una mínima explicació al des­astre d’Espanya, intuït en el debut i certificat ahir en una jornada històrica. També per a Xile, equip solidari i lligat, que ha passat amb grandesa als vuitens. Igual que fa quatre anys. Però sobrant-li un partit. L’amistós que jugarà amb Holanda, l’altra classificada.

La responsabilitat d’Espanya era molt més gran que la de Sud-àfrica perquè corria el risc de perdre la corona i va sortir al camp tremolosa com un flam: al minut els xilens ja havien aparegut a l’àrea de Casillas. No es va treure la tremolor de sobre fins que es va veure alliberada de tot, fins i tot del prestigi. Amb 0-2, hi va haver una breu empenta dirigida per Iniesta, però Costa, Alba i Busquets van desaprofitar la possibilitat d’intuir un alè de vida. L’última exhalació, que tampoc va arribar amb dos intents més d’Iniesta i Cazorla.

Altres sospitosos

Sospitosos d’entrada els culers per la vinculació de la davallada blaugrana amb els símptomes que emetia Espanya, més la suplència de Piqué i Xavi ahir, van quedar esquitxats altres noms il·lustres, preservats fins ara per alguns tenint en compte el club a què pertanyen.

Iker Casillas va completar el seu enfonsament, llunyà, pronunciat, des que Mourinho el va assenyalar amb el dit, continuat per la suplència al Madrid, i els infames rumors de ser un xivato. Les seves aturades sempre el van disculpar. A Salvador va pujar al patíbul; a Maracaná va rebre la seva sentència per un error de llibre: els refusos mai poden anar dins del camp, sinó cap a un costat. Per més que el llançament de falta d’Alexis volés enverinat, que tampoc tant. Bravo va cometre un error idèntic però al meta de la Reial ningú li ha fet mal d’ull: Busquets va fallar a prop de la línia.

El Xabi dolent

El Xavi dolent no era el de la ve, sinó el de la be. Alonso, per més senyes, que es va acomiadar amb una actuació calamitosa. Va perdre la pilota que va donar pas al 0-1, va rematar malament dues vegades i va veure una targeta groga. Del Bosque el va retirar en el descans, esgotats els arguments de la seva permanència i cohabitació amb Busquets com a migcentre (Busi en té prou amb ell mateix per fer-ho tot), i va donar entrada a Koke, un dels joves que hauran d’avivar l’apagat vermell de la samarreta. Juntament amb Iniesta, l’heroi de Sud-àfrica, que encara hi és. Sense la punteria de Johannesburg. Bravo li va prendre la pilota de l’esperança.

Espanya no es va autodestruir pels errors puntuals i clars de Casillas i Alonso. Azpilicueta i Alba no van aparèixer ni una vegada en atac, Pedro va ser un simple extrem que va acompanyar el jutge de línia i Diego Costa, el gran reforç, no es va assemblar a aquell que abans era només brasiler. Ara, ni al seu país el 

volen.

Sense personalitat

Va ser un equip sense personalitat que semblava desconèixer a què jugava i com volia fer-ho davant un Xile que va repetir el pla d’Holanda (tampoc sol ser el seu habitual). El plantejament de Del Bosque va variar (a un 4-2-3-1) i dos jugadors (Martínez i Pedro) van entrar sense que el revulsiu es veiés per enlloc. Tal com va transcórrer el partit, i vist el plantejament de Xile (va jugar amb cinc al darrere i tres al centre del camp), Xavi hauria estat útil per combinar amb Silva i Iniesta, orfes de més companyia, i els únics que no ensopegaven amb la pilota.

La imatge espanyola va ser depriment en contrast amb la frescor de Xile, la roja original, criden els andins. Els amics d’Alexis mereixen un respecte i l’admiració pel seu esperit: tan junts que xocaven entre ells; tan lluitadors, tan enèrgics en la carrera i en la pressió, tan assenyats per treure la pilota, sabent exactament on enviar-la, van justificar la solidesa de l’equip de Sampaoli, un petit (baixet, per ser precisos) exèrcit d’abnegats futbolistes, assedegats i famolencs com ho van ser un dia els rivals a qui van expulsar.

Fitxa tècnica:

0 - Espanya: Casillas, Azpilicueta, Javi Martínez, Sergio Ramos, Jordi Alba, Xabi Alonso (Koke, m. 46), Busquets, Pedro (Cazorla, m. 76), Silva, Iniesta, Diego Costa (Torres, m. 64).

2 - Xile: Bravo, Illa, Jara, Silva, Medel, Mena, Díaz, Vidal (Carmona, m. 88), Aránguiz (Gutiérrez, m. 64), Vargas (Valdivia, m. 84), Alexis.

Gols: 0-1 (m. 20), Vargas. 0-2 (m. 43) Aránguiz.

ELPERIODICO

Risc de tempestes intenses a Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat) ha emès un avís de risc en previsió que a partir d'aquest migdia es puguin produir xàfecs intensos a tota la meitat oriental del territori, encara que possiblement el risc més elevat correspon al litoral i elprelitoral comprès entre el Gironès i el Tarragonès. L'avís és de color taronja (alerta de nivell 2 en una escala de quatre). Un avís similar ha emès l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

A tot l'est de Catalunya s'esperen xàfecs, sovint acompanyats de tempesta i calamarsa, i amb fortes ratxes de vent, però que seran de distribució molt irregular. L'avís del Meteocat adverteix de precipitacions de fins a 20 litres per metre quadrat en mitja hora.

Segons els models de càlcul meteorològic, els màxims acumulats podrien rondar els 50 litres. De fet, les condicions atmosfèriques són fins i tot més propícies que les que diumenge van ocasionar pluges torrencials i calamarsa intensa en punts aïllats del Vallès i Osona, especialment.

Aquest matí ja es formaran alguns nuclis tempestuosos, però les previsions mostren que no es generalitzaran fins al migdia, especialment a la costa.

El risc es mantindrà fins demà al migdia, encara que llavors els avisos es limiten a les comarques del litoral entre Barcelona i el delta de l'Ebre.

ELPERIODICO

Michael Schumacher surt del coma sis mesos després

El pilot alemany Michael Schumacher ha despertat del coma, situació en la qual es trobava des de finals del 2013, a l'Hospital de Grenoble (França), i serà traslladat a una clínica de rehabilitació en els pròxims dies, ha informat el seu mànager, Sabine Kehm.

L'estat del set vegades campió del món es considera "estable", segons ha indicat Kehm, que ha explicat que Schumacher pot sentir i ja respon al tacte. L'alemany va patir un greu accident quan estava esquiant a l'estació francesa de Meribel el passat 29 de desembre.

El 'kaiser', de 44 anys, es va retirar de la Fórmula 1 la temporada passada després d'un retorn de tres campanyes amb Mercedes, una vegada que va confirmar la seva sortida de Ferrari el 2006.

L'alemany va guanyar 91 Grans Premis durant una carrera de 19 anys al 'Gran Circ' i va aconseguir dos títols amb Benetton el 1994 i 1995 abans de passar a Ferrari el 1996 i i va arribar a guanyar cinc títols consecutius a partir del 2000.

EUROPAPRESS

Pedregades i forts xàfecs afecten municipis d'Osona i el Maresme

Diversos Municipis de les Comarques barcelonines del Maresme i Osona , principalment, de han patit aquest diumenge a la tarda pedregades  i xàfecs  intensos, segons el Servei de Meteorologia de Catalunya, el Meteocat .

A Torelló , la calamarsa ha tenyit de blanc els carrers de la població, en la pedra Acumulada superava en alguns despeje de més de 30 Centímetros. També s'ha acumulat aigua als baixos i Patis De cases d'aquesta població Barcelonina, Que han de motivat nou Avisos De Venas Del Municipi als Bombers de la Generalitat, segons fonts d'Aquest cos. 

Igualment de han caigut precipitacions acompanyades de calamarsa en poblacions del Maresme, com Vilassar de Dalt o Premià de Dalt .   

Por parte altra una, fuentes de Protecció Civil de han assegurat Que l'Avaria causada por possiblement les pluges de la Passada nit a la Central de telefonia fixa de Mataró (Barcelona), Que Dóna servei També un Diversos Municipis del Maresme, està solucionada des de les 14 hores.      

ELPERIODICO

Resolt el misteri del costat fosc de la Lluna

Un equip d'astrofísics de la Universitat de Penn State (EUA) creu haver resolt per què el costat ocult del nostre satèl · lit des de la Terra té un aspecte diferent al que podem veure des d'aquí. El costat visible està ple de cràters, muntanyes i grans planes de basalt anomenades "maria" (del llatí 'mars', en plural), però el costat ocult no té "maries". Per què?

Aquest misteri amb nom propi, "Lunar Farside Highlands", es remunta a 1959 quan la nau espacial soviètica Luna 3 va transmetre les primeres imatges del "costat fosc" de la Lluna. En aquell moment es va observar que la cara oculta de la Lluna no tenia "maries" però no es va poder respondre per quin motiu.

Ara, aquest grup d'investigadors creu haver trobat la resposta: la clau està en que en el moment de formació de la Lluna es va produir una diferència de temperatura entre les dues cares que es va mantenir durant força temps, el que explicaria que la formació de ambdues cares sigui tan dispar; bàsicament és una diferència en el gruix de l'escorça lunar.

"Poc després de l'impacte, la Terra i la Lluna estaven a molt alta temperatura; la Terra i el planeta que va topar no es van fondre només; parts d'ell es vaporizaron, creant un disc de roca, magma i vapor voltant de la Terra. La Terra i la Lluna semblaven enormes al cel de cadascuna quan es van formar ", afirma Arpita Roy, líder de l'estudi. La Lluna, en ser molt més petita que el nostre planeta, es va refredar amb més rapidesa; la Terra, per tant, va seguir emetent radiació contínua cap al mateix costat de la Lluna, el que hem anomenat la "cara oculta", d'aquí que les dues cares disposin d'una diferència tan palpable.

El treball ha estat publicat a la revista Astrophysical Journal Letters.

MUYINTERESANTE

Espanya, sense defensa

En van ser cinc. I si haguessin estat sis tampoc ningú se n'hauria estranyat. Ni tan sols si la vertical, imaginativa i, sobretot, profundíssima Holanda de Van Gaal hagués firmat vuit gols. El càstig va resultar tan cruel que Espanya es va quedar sense arguments. Ni defensa. El desastrós debut, a més a més, li complica el futur en el Mundial en cas que la diferència de gols sigui decisiva al final. No va ser, ni de bon tros, la derrota de Suïssa (1-0 el 2010). El que va passar ahir a Salvador de Bahia, amb un depressiu Casillas com a retrat de la decadència del campió, no admet cap comparació. No és qüestió de números -des del Mundial del Brasil, però del 1950, la selecció no perdia així (llavors va ser un 6-1)-, sinó que no va transmetre res.

Res és res, per més que a la primera part tingués el control del partit durant uns minuts, sobretot quan Xavi i Iniesta trobaven escletxes, petites tot s'ha de dir, en l'excel·lent plantejament de Van Gaal. Louis va guanyar Vicente. Holanda va humiliar Espanya amb una derrota terrible perquè va embrutar l'estrella conquistada a Johannesburg, mentre Robben i Van Persie van fer el que van voler amb Blind, el fill, llançant-los passades com si fossin bombes.

FORAT AL CENTRE

A Espanya li va anar més o menys bé durant 40 minuts, fins que Van Gaal, que havia jugat milions de vegades aquest partit al seu quadriculat cap, va detectar on hi havia el pou del tresor. A l'esquena dels centrals d'Espanya. I, sobretot, en un porter que ho ha estat tot (excel·lent la seva mà inicial a Sneijder), però que es va ensorrar amb tant d'estrèpit que es dubta molt d'ell. Es va equivocar en el primer gol de Van Persie (es va quedar a mitja sortida, en terra de ningú), es va equivocar en el de De Vrij (no va dominar la seva àrea petita amb contundència, per més que li fessin falta prèvia) i es va equivocar de manera clamorosa en l'1-4 de Van Persie, on es va fer un nus als peus i va acabar amb cara de pena.

HUMILIACIÓ HOLANDESA

Sense porter és difícil guanyar un partit d'un Mundial. I sense defensa, encara més. A Espanya la va mantenir l'aire durant 44 minuts, fins que Piqué va llançar malament la línia de fora de joc, Ramos s'ho va quedar mirant mentre Van Persie anava camí del seu vol més bell, i Casillas no sabia ni on era ni què hi feia allà. L'empat va obrar un efecte devastador a Espanya, alhora que va impulsar l'exquisida selecció holandesa. Exquisida perquè tenia un pla traçat i li va sortir bé, potser, per l'error de Silva en el que podria haver estat el 2-0, per fulminar l'apocat, inanimat i trist equip de Del Bosque. El que va venir després serà recordat dolorosament amb el pas del temps, dels anys, de les dècades... Va ser una humiliació, una cosa mai vista, en l'estrena d'un campió.

36 MINUTS TRÀGICS

Espanya es va quedar muda. Sense veu. Quan Del Bosque va voler reaccionar amb un doble canvi (Pedro per Xabi Alonso i Torres per Diego Costa) ja anava perdent 1-2. I el pitjor encara no havia arribat. Perquè sí, Espanya va jugar amb un nou, amb un brasiler vestint la samarra blanca, xiulat en tot moment per milers de compatriotes, però no va fer aquesta sensació. Costa es va inventar un penal que no ho era. El gol de l'esperança, va pensar llavors Del Bosque. Va ser, en realitat, el gol que precedia la tragèdia.

No hi ha una paraula que expliqui millor l'enfonsament del campió, similar per la magnitud a la terrible caiguda del Barça contra el Bayern Munic, sense anar més lluny. Per molt agraït que estigui el futbol espanyol a aquest grup irrepetible de jugadors que l'han portat al paradís, ahir, a la calorosa i plujosa Salvador de Bahia, es va perdre alguna cosa més que un partit. Es va perdre l'encant, el futbol, l'estil, l'ànima... Del 6-1 del Brasil (1950) al 5-1 d'Holanda (2014).

ELPERIODICO