Banderes fins i tot a les finestretes dels taxis, samarretes de cada un dels cinc mundials conquistats, nens somiant amb Pelé i Neymar, la samba i l'alegria. No es pot ocultar: als brasilers el futbol els corre per les venes, forma part del seu ADN. Després de set anys d'espera, prop de 10.000 milions d'euros invertits, tres milions d'entrades venudes, els endarreriments i les manifestacions, els brasilers tindran finalment el seu Mundial. Una festa alterada per la crisi que s'obrirà amb el Brasil-Croàcia.
En realitat, són 64 els anys que ha esperat per organitzar la seva segona Copa del Món. En la ment de tots queda l'espina que va deixar clavada la Uruguai d'Alcides Ghiggia en una tarda tràgica el llunyà 1950: el maracanaço. Per a la majoria, aconseguir l'hexacampionat al mític estadi de Rio de Janeiro mereix tot l'esforç i el temps invertit en l'organització.
Però la festa que es viu aquests dies a les 12 ciutats seu no pot ocultar la tensió latent i el nerviosisme dels polítics brasilers. Una clara mostra d'aquesta dualitat es dóna a Sâo Paulo. Les pantalles gegants instal·lades a les seves grans places no poden dissimular que la ciutat s'ha convertit en un centre de moviments socials. Després de la treva de dos dies en la vaga de metro, en què els sindicats decidiran si reprendre o no l'aturada, els paulistes no saben si l'estrena d'avui serà una festa o un autèntic daltabaix. Una possibilitat molt real si pensem que quatre milions de persones depenen d'aquest mitjà de transport.
DISCURS EN L'AIRE / Conscient de la incertesa, dimarts i en horari de màxima audiència, la presidenta Dilma Rousseff va voler enviar un missatge televisiu de calma i optimisme als seus paisans. «Per a qualsevol país organitzar un Mundial és com disputar un partit dels difícils, amb pròrroga i penals. El Brasil derrotarà els obstacles, dins i fora del camp, i està a punt per al Mundial», va dir.
No obstant, la solidesa del discurs de Dilma oculta que la presidenta ha hagut de doblegar els genolls per negociar un per un tots els problemes que han anat apareixent i que podria veure's forçada a renunciar al discurs presidencial durant la cerimònia d'obertura del torneig, prevista a les vuit del vespre d'avui a l'Arena Corinthians. Tant ella com el president de la FIFA, Joseph Blatter, temen una possible xiulada històrica procedent de la torcida. «A l'única que volem sentir en la inauguració és a Jeniffer Lopez», cantava un grup d'aficionats brasilers als voltants de l'Itaquerao, com es coneix a la capital paulista l'estadi on tindrà lloc la cerimònia d'obertura.
COL·LECTIU ANTICOPA / El tarannà més dialogant de Dilma sembla estar funcionant i els focs que atiaven diversos fronts comencen a apagar-se a poc a poc. L'acord a què es va arribar amb els representants del Moviment de Treballadors Sense Sostre (MTST) va ser anunciat per la presidenta i l'alcalde de São Paulo, Fernando Haddad, com un gran èxit. No n'hi ha per menys sabent que el col·lectiu preparava una marxa massiva de 10.000 persones per bloquejar els accessos a l'Arena Corinthians abans del partit del Brasil. La desmobilització de l'MTST, que des de fa setmanes s'ha mostrat com el col·lectiu més actiu en les protestes anticopa, s'aconseguirà a canvi de la construcció de vivendes populars al terreny en desús que milers de famílies de l'MTST ocupen des de fa diversos mesos a prop de l'estadi i un subsidi de 30.000 euros per a cada vivenda construïda.
Una victòria important però parcial. Per desgràcia per a Dilma el «Gran Acte del 12 de juny. No Hi Haurà Copa», continua programat per sis col·lectius populars més (Fòrum Popular de Salut, Contra Copa 2014, Territori Lliure, Anonymous Brasil, No Hi Haurà Copa i el Partit Pirata) i, igual que pretenia l'MTST, intentarà impedir l'accés dels aficionats a l'estadi. Amb tot, sembla que no hi haurà sorpreses: el Govern brasiler hi compta i la prova és que ha invertit més de 600 milions d'euros i 170.000 policies per garantir la seguretat en els 64 partits de les 12 ciutats seu.
Una vegada més, al Brasil les coses surten bé just en l'últim moment. Solament la possible vaga de metro a Sâo Paulo podrà aigualir la festa del futbol. Per si de cas, els aficionats brasilers que ahir cantaven al metro ho tenen clar: «Si hi ha vaga sortirem a les 9 del matí cap a l'estadi. Això sí, com més temps triguem més esbroncades rebrà Dilma». Comença la festa, però ningú sap com s'acabarà. Ni dins ni fora del camp.
ELPERIODICO