Un asteroide d'uns 352 metres de llarg que fins fa poc havia passat inadvertit manté expectants els aficionats a l'astronomia perquè aquest cap de setmana s'aproximarà a un milió de quilòmetres de la Terra, unes tres vegades la distància del planeta a la Lluna, una situació que descarta completament el risc de col·lisió però que no és habitual per a cossos d'aquestes dimensions. L'asteroide, tècnicament anomenat 2014 HQ124, ha estat batejat com La Bèstia, malgrat que el nom és una mica «exagerat» i «la seva principal característica és que encara no hagués estat descobert», considera Ramon Naves, astrònom de l'associació Aster de Barcelona. El març passat, un altre asteroide va passar molt més a prop, a 340.000 quilòmetres, encara que el seu diàmetre era d'uns 40 metres.
El moment de màxima aproximació del 2014 HQ124 està previst per diumenge al matí, a les 7.56, hora espanyola.
La Bèstia va ser descoberta el 23 d'abril passat gràcies al WISE (sigles en anglès d'Explorador Infraroig de Camp Ampli), un telescopi espacial de la NASA que escruta de forma automàtica el firmament. Des d'aleshores, ha estat seguit amb l'objectiu de precisar la seva trajectòria i alguna característiques física, però la veritat és que se'n sap poc, més enllà de la seva mida, els citats 352 metres de diàmetre, i de la seva velocitat de desplaçament, uns 14 quilòmetres per segon, segons les estimacions del Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA.
Durant els últims dies, l'asteroide ha tingut un magnitud de 17
-impossible de detectar tret que sigui amb grans telescopis- en el seu trànsit per la constel·lació del Rellotge. «És impossible d'observar amb un petit telescopi, i menys a simple vista», sentencia Naus. Hauria de ser més gran o bé passar més a prop. L'asteroide Apophis, que ha alimentat tota mena de relats catastrofistes, fa també uns 300 metres de diàmetre, però el 2029 passarà a només 40.000 quilòmetres, unes 30 vegades més a prop. Un objecte d'aquestes dimensions, prossegueix Naus, tindria capacitat per destruir completament una ciutat com Barcelona o Madrid. «I si caigués a l'Atlàntic, el tsunami podria arrasar la costa est dels EUA», afegeix. L'anomenat esdeveniment de Tunguska, una destrucció ocorreguda en un paratge remot de Sibèria el 1908, ha estat atribuït a un asteroide d'uns 80 metres de diàmetre que es va desintegrar just abans de tocar terra.
Igual d'il·lustratiu, Bob Berman, un astrònom que ha seguit l'asteroide des del seu observatori a Woodstock (Nova York), va declarar al portal especialitzat Space.com: «HQ124 és almenys 10 vegades més gran, i possiblement 20 vegades, que l'asteroide que va ferir un miler de persones el febrer de l'any passat a Txeliàbinsk, Sibèria». «Si arribés a impactar -prossegueix-,l'energia alliberada no es mesuraria en quilotones com les bombes atòmiques que van posar fi a la segona guerra mundial, sinó en megatones, com les bombes d'hidrogen».
El que falta descobrir
La NASA creu que més del 90% dels objectes pròxims a la Terra (NEO) de mida superior a un quilòmetre, suficient per causar a la Terra un impacte destructor, ja han estat descoberts. Els asteroides més petits són més difícils de localitzar: es creu que hi pot haver 15.000 cossos de més de 140 metres, dels quals només el 30% han estat catalogats. Finalment, els astrònoms estimen que hi ha més d'un milió de NEO amb un diàmetre superior als 30 metres, dels quals se'n coneixen un 1%.
ELPERIODICO