6 de març 2014

Debat pels gossos

Gossos amb els seus amos al Turó Park, a Sant Gervasi, dilluns.Lligat i ben lligat volen tenir l'Ajuntament de Barcelona i el seu alcalde, Xavier Trias, el tema dels gossos a la ciutat, que sempre desencadena passions. Clàssic on n'hi hagi, aquest sol ser un debat amb pocs matisos; als gossos se'ls estima o se'ls detesta. I l'intervencionisme municipal en la matèria, deixant-ne anar una de freda i una de calenta, està aconseguint contrariar els amants dels gossos i eas seus detractors de la mateixa manera. Si a l'octubre l'anunci que se'n permetria l'entrada al metro a partir de l'estiu que ve va acontentar els primers i va sublevar els segons, la reforma de l'ordenança d'animals que es prepara -i que inclou, entre altres novetats, multes de generós calibre per portar un gos deixat anar pel carrer- té exactament l'efecte contrari entre molts ciutadans, centenars dels quals han respost a la invitació d'aquest diari a donar la seva opinió.
En aquest 15% de les llars barcelonines on el gos és un més de la família, aquesta mesura que s'està gestant es veu desproporcionada: «Al final sempre paguen justos per pecadors. És veritat que hi ha alguns propietaris que no saben controlar el seu gos ni els preocupa. Això s'hauria d'evitar castigant-los a ells, i deixant en pau els que actuen correctament», sosté des de les Fonts (Vallès Occidental) David Cortés, informàtic de 51 anys. «Tinc una gossa educada i acostumada a anar sense lligar pel carrer. No ha causat mai cap incident ni molèstia a ningú. Si s'aprova la modificació de l'ordenança, perdrà la poca llibertat que té», al·lega Albert Hernando, arquitecte de 51 anys.
MULTES COM NO N'HI HA / No menys desproporcionats els semblen als amants dels gossos els fins a 3.000 euros a què poden arribar les sancions previstes: «¿I per què no 15.000 euros? ¿O 30.000? ¿Què ha canviat perquè canviïn les ordenances? Doncs l'afany recaptatori», es pregunta i es respon Luis Bigas, de 70 anys, jubilat.
Que els gossos hagin d'anar lligats pels carrers no és no obstant la diana de les crítiques dels seus propietaris a la futura normativa. És més, bona part d'ells no ho veuen malament. Una altra cosa és que tampoc se'ls pugui deixar anar en espais oberts: «Ni tan sols podran córrer al parc. Pretenen que es desfoguin en un pipicà on hem de fer torns perquè no hi caben tots alhora, mentre que la resta del parc està buit», es queixa Carmen Tartas, 51 anys, empresària.
«Hi ha molta gent a qui no li agraden els gossos i que no ha d'aguantar que se le acostin els gossos dels altres», replica José Rozenski, operari de grua de 43 anys. «Cada vegada que veig un gos sense lligar que ve cap a mi m'entra el pànic. Llavors l'amo em diu: '¡Si no fa res, si és molt afectuós!'. I això, que sigui afectuós, és el que m'espanta més», afegeix Eulàlia I. Rodríguez, professora de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). «Un gos pot ser una mascota, però no per això deixa de ser un animal amb reaccions imprevistes que pot provocar un accident», diu des de Madrid Julio Terán, dissenyador gràfic de 60 anys.
EL METRO I ELS EXCREMENTS / Intercanvi de papers, doncs, respecte de fa tot just uns mesos, quan es va anunciar la conquista canina del metro. «És un pas endavant en el benestar i la convivència, perquè el gos és per a molts de nosaltres un membre més del clan familiar i per tant de la societat», deia Olga Torras en una carta publicada en aquest diari l'1 de novembre. «El que ens faltava. Després de no poder anar per les voreres tranquils, perquè ens envaeixen les bicis, ara també hi haurà gossos al metro», lamentava Maria Cabrera a la carta del costat. Encaixar la presència dels animals en l'hàbitat urbà difícilment es pot fer a gust de tothom. I probablement s'acabi fent a gust de ningú.
En la present entrega d'aquest delicat i interminable debat de gossos no hi podia faltar un dels protagonistes estrella dels espais d'opinió ciutadana: els excrements a la via pública. Miguel Raufast, historiador de 54 anys, sentencia: «El problema no és que els gossos vagin lligats o deixats anar, sinó que els seus amos deixin que facin les seves necessitats a qualsevol lloc, que orinin en parets i voreres, i no en recullin els excrements. Aquest és el verdader problema: els amos, no pas els gossos». I adverteix: «Jo ja m'he topat amb excrements de gos als passadissos del metro».

ELPERIODICO