Noranta minuts per guanyar una Lliga. Així de simple i així d'excepcional. Noranta minuts després de 3.330 per conquistar un títol que el Barça ja ha donat per guanyat i per perdut unes quantes vegades, en una jornada que evoca les Lligues de Tenerife i el penal de Djukic, ja fa 20 anys, i que el Camp Nou va celebrar embogidament en una imatge que perdura en la memòria. Avui, el Camp Nou ho viurà de prop, entre la il·lusió i la por, en un mà a mà amb un rival que convida que sobre l'estadi plani el pessimisme culer de tota la vida, incapaç de donar per fet que tot sortirà bé. Però al mateix temps queda l'esperança que l'equip, ni que ja no sigui el que era, recuperarà l'honor i l'orgull que ha mostrat en aquests anys.
SENSE ENTREGA DE TROFEU / L'Atlètic és un os dur de rosegar, i cap dels cinc precedents d'aquesta temporada (quatre empats i una derrota) dóna per endur-se la Lliga. Ni tan sols l'obligada victòria valdrà per passarli per sobre, i acabarà a la mateixa altura, i serà elgoal average el que permetrà que la Lliga segueixi al Camp Nou un any més. El trofeu, això sí, no apareixerà per més que els dos possibles campions estiguin inusualment reunits a la gespa. Encara que sembli mentida, Ángel María Villar no farà entrega de la copa com correspondria a una cita com aquesta. Ni tan sols serà a l'estadi. Està de viatge per Espanya. La federació, a més a més, argumenta que davant l'escassa presència d'aficionats blanc-i-vermells, si l'Atlètic fos el guanyador, no seria recomanable ni «decorós» fer aquest acte al camp.
Només hi ha dos precedents d'un guió tan espectacular. Un últim cara a cara amb la Lliga en joc. I, curiosament, amb el Barça i l'Atlètic de protagonistes. Però per separat. Va passar a les Corts (1945-46) amb el Sevilla de visitant, i va acabar com avui no hauria d'acabar, empat (1-1) i títol per als andalusos. Només cinc anys després (1950-51) es va repetir. Aquesta vegada al camp del Sevilla i contra l'Atlètic. Un altre empat (1-1) que, com avui, li va valer als blanc-i-vermells.
Ara, la història els ha reunit. Al Barça li ha donat una oportunitat amb la qual no comptava després d'haver-se acomiadat de la Lliga i d'haver seguit flirtejant amb l'adéu a Elx. L'Atlètic, just al revés. L'ha tingut tan a prop que és fàcil que s'enfronti al vertigen de perdre-la, perseguit pel record durant tota la setmana de la mà de Willy Caballero en el minut 95 arrabassant-li la glòria al mateix Calderón amb la punta dels dits. Simeone ha activat el seu discurs positiu, lluny del derrotisme, fidel a l'estil que l'ha portat fins on està i que mantindrà, passi el que passi, fins a la final de la Champions.
COSTA, TITULAR / A Sant Joan Despí s'han viscut dies especials, tots més pendents de qui ve i qui se'n va que del que segueix en joc. Però dins del vestidor s'han sentit veus apel·lant a la responsabilitat i al compromís de no fallar, o almenys de lluitar més que mai o com no s'ha fet sempre al llarg de la temporada. L'esperit de qui ha començat a marxar i que avui serà a la grada, Puyol, hauria de servir d'exemple i també d'al·licient per donar-li un final a la seva altura. I de la mateixa manera, la plantilla ha expressat reiteradament el seu desig d'homenatjar Tito.
En l'últim moment, Martino pot disposar de més recursos que mai. La convocatòria és la mateixa d'Elx. Només falta un nom: Valdés, que ha preferit sortir d'escena i viurà aquest episodi des d'Alemanya. Però en aquesta llista amb els mateixos noms que fa una setmana, tres han deixat de tenir un asterisc al costat. I no són tres qualsevol. Neymar, Piqué i Alba van rebre ahir l'alta mèdica, encara que el seu estat real és una incògnita. El brasiler, l'autor dels dos únics gols en els cinc partits anteriors, fa un mes i mig que no juga, i els dos defenses, un mes. «No sé si estan en les millors condicions, però només és un partit i 90 minuts», va dir Martino.
A l'altra banda, Simeone ha ensenyat les cartes. O la carta. «Costa serà titular», va assegurar ahir donant la cara en el que suposa un gran impuls moral. És clar que en l'última cita, a la Champions, ni tan sols el va necessitar per passar per sobre d'un Barça acomplexat. Ni a ell ni a Arda Thuran. Avui, l'Atlètic té el que necessita. La qüestió és si li fallaran les cames o el cap com davant el Màlaga, o mostrarà el perfil de la Champions.
Del Barça no se sap ben bé què esperar, i les emocions culers són més que contradictòries, reflex del que ha estat tota la temporada. En el fons és una mica voler creure sense creure del tot. La Lliga comença a les sis de la tarda. Només dura 90 minuts. I es juga al Camp Nou. I Messi va amb el Barça.
ELPERIODICO