Els natius americans de l'actualitat són descendents directes de les primeres migracions humanes que, travessant l'estret de Beringdes de l'Àsia, es van endinsar en el nou continent. Així ho ha confirmat la troballa en una cova submarina de Mèxic d'un esquelet de fa entre 12.000 i 13.000 anys amb un ADN que s'ha conservat miraculosament en una dent.
L'esquelet, amb el crani pràcticament intacte, correspon a una adolescent que tenia 15 anys en el moment de morir. L'han anomenat poèticament Naia (o Nàiade), "nimfa de l'aigua" en la mitologia grega. L'estudi, incloent-hi els resultats de la datació per radiocarboni, s'han publicat a la revista 'Science'. L'han encapçalat investigadors de diversos instituts i universitats dels Estats Units i Mèxic, amb un patrocini de la National Geographic Society.
Les conclusions de l'anàlisi semblen òbvies ha que gairebé ningú discuteix que pobles de l'Àsia septentrional van ser els responsables del poblament primigeni d'Amèrica, o almenys el principal origen del poblament. Travessant Bering des de Sibèria fins a Alaska, haurien arribat fa entre 25.000 i 18.000 anys, depenent dels estudis, i així ho testifiquen diversos ossos trobats amb anterioritat i alguns indicis arqueològics. Després haurien colonitzat la resta del continent, possiblement en diverses onades.
No obstant, la hipòtesi no havia aconseguit amagar un fet incontestable: la morfologia facial dels esquelets més anticstrobats fins ara al continent americà no s'assembla a la dels natius americans contemporanis.
"Els indis d'avui són molt similars a les poblacions xineses, coreanes i japoneses, però no és el cas dels vells esquelets americans de fa més de 10 mil·lennis", assenyala James Chatters, cap d'Applied Paleoscience, consultora americana especialitzada en paleontologia i arqueologia. Un cas molt conegut era el de l'anomenat Home de Kennekick, unes restes trobades al nord-oest dels Estats Units amb unes característiques morfològiques que, sorprenentment, s'acostaven més als trets europeus.
Els cranis més antics trobats a Amèrica, com el de Naia, són més allargats i estrets que els dels amerindis actuals. Això havia encoratjat especulacions com que les primeres migracions no van tenir continuïtat al sud del Canadà, que es van extingir i que van ser substituïdes per posteriors migracions des d'altres orígens.
"Els nostres resultats de l'anàlisi d'ADN mitocondrial extret d'una dent mostren que Naia estava vinculada per via materna als natius americans actuals", diu Deborah Bolnick, de la Universitat de Texas i membre de l'equip d'investigació. Segons la seva opinió, les diferències morfològiques s'expliquen probablement per canvis produïts els últims 9.000 anys entre els natius americans.
L'esquelet gairebé complet de Naia va ser descobert el 2007 en una cavitat submarina situada a la costa de Yucatán. Encara que avui en dia està a 30 metres de profunditat i només hi poden accedir submarinistes professionals, fa 13.000 anys estava a la intempèrie per efecte de l'última glaciació. Devia ser una espècie de pou sec.
L'infortuni de Naia
Possiblement, consideren els autors del treball, Naia va caure a la cova. Tenia la pelvis fracturada, cosa que suggereix que va caure des de gran alçada. Amb el pas del temps, el nivell del mar va pujar i ho va cobrir tot, cosa que va ajudar a la conservació. Naia era de complexió prima i feia 1,47 metres.
A més de l'esquelet de Naia, els investigadors han descobert restes de26 grans mamífers, incloent-hi espècies extintes com els tigres dents de sabre, óssos de les cavernes, peresosos gegants i un gomfotèrid, una espècie prehistòrica de la mateixa família que els elefants.
ELPERIODICO