La sorprenent jornada electoral que es va viure ahir a Espanya, malgrat que els comicis tenen caràcter europeu, s'analitzarà amb detall avui, a la seu de gairebé tots els partits. Però bé podria resumir-se el resultat amb una imatge: el cop de colze (polític) que les forces emergents li han clavat ahir a la nit al bipartidisme, això és, al PP i al PSOE, per fer-se un lloc o ampliar el que ja tenien en pro del que organitzacions com l'Esquerra Plural, Podem o UPD han coincidit a anomenar «regeneració democràtica» a través de discursos diferents, en algun cas antagònic. Les eleccions del 25-M han servit, per tant, per demostrar que les campanyes de baixa intensitat o les crides al vot útil són poc efectives en temps de crisi amb majúscules. Populars i socialistes no van aconseguir junts sumar el 50% de l'escrutini i van perdre més de 2,5 milions de vots respecte als resultats del 2009.
Per parts, el PP va guanyar a les urnes amb 16 escons. Cert. Però va rebre al mateix temps un seriós missatge de la ciutadania davant la deriva que han pres les polítiques populars, fins al punt de perdre 8 eurodiputats respecte de l'any 2009. Agredolça victòria la del partit de Mariano Rajoy, menys ensucrada encara si es tenen en compte els resultats a Catalunya, on Esquerra Republicana va guanyar la batalla respecte de CiU i el sobiranisme creix, s'envalenteix, davant l'ensorrament del PSC.
DELICAT ESTAT DE SALUT DEL PSOE / I aquest revés dels socialistes catalans no desentona amb el que el PSOE ha rebut a gairebé tot Espanya, que agreuja el seu estat de salut general amb 14 diputats i es queda a tres dels populars amb el pitjor resultat de la seva història.
Que als socialistes no els ha anat bé en les europees és obvi. Ho va reconèixer ahir a la nit la seva candidata, Elena Valenciano. Que la travessia pel desert del PSOE no s'ha acabat i ha afavorit la fragmentació de l'esquerra va quedar demostrat ahir a la nit. Que el seu mal resultat (lluny de l'anhelat empat tècnic amb el PP amb què l'actual direcció pensava aixecar el cap) posar en dificultats abans del que estava previst l'actual secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba, que avui presidirà l'executiva del partit. Ahir a la nit, fins i tot, algunes fonts socialistes no descartaven que la seva sortida sigui imminent i precipiten les primàries obertes previstes per al novembre per elegir el pròxim candidat a president del Govern .
De fet, hi ha qui des d'aquest partit no va perdre ocasió ahir a la nit de marcar distàncies amb la debacle: la secretària general dels socialistes andalusos i presidenta de la Junta, Susana Díaz, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per celebrar el bon resultat de la seva organització territorial i presentar-lo com «el primer fruit» del temps que ella va prometre fa uns mesos, quan es va convertir en la cap de l'Executiu andalús després d'heretar el càrrec de José Antonio Griñán, que va deixar la presidència per recloure's al Senat. Està per veure ara si un PSOE amb problemes de lideratge de portes endins i amb dificultats per mantenir la credibilitat de portes enfora aconsegueix, tal com s'havia proposat la seva direcció, mantenir el calendari.
¿PETITS? / En aquesta pintoresca batalla electoral mereixen també menció els que sense haver guanyat en nombre d'escons, se senten vencedors per haver aconseguit espantar els partits grans, els que fins ara semblaven intocables. IU, que es va presentar a aquestes eleccions dintre de la coalició Esquerra Plural), puja de dos a sis diputats i es converteix en tercera força espanyola de l'Europarlament. L'alegria que ahir exhibien els seus dirigents era proporcional a la cara de decepció dels socialistes, que han vist tocat el seu graner de vots. És clar que serà difícil saber si IU hauria tret encara més bon resultat en cas que no hagués aparegut a l'horitzó Podem, la gran sorpresa de la jornada: una nova formació política encapçalada per Pablo Iglesias, un jove professor universitari molt televisiu, que ha aconseguit cinc butaques a Brussel·les la primera vegada que passa un examen a les urnes.
Tampoc li ha anat malament a la UPD de Rosa Díaz, que rascant bastant vot de la dreta i algun també en l'esquerra aconsegueix entrar al Parlament europeu amb quatre escons. A Catalunya, Ciutadans va aconseguir dos representants; Els pobles decideixen (EH-Bildu-BNG), un i Primavera Europea (Compromís-Equo) un altre eurodiputat. El resultat global mereix reflexió. Molta. Encara més quan falta un any per a les municipals.
ELPERIODICO