Si algun dia algú decideix preparar una pel·lícula de suspens sobre una Lliga de futbol no trobarà millor guió que el que està deparant l'actual campionat. La penúltima entrega va deixar la coses gairebé com estaven. El Madrid es va desmarcar de la lluita amb un altre fracàs a Vigo i va deixar l'Atlètic i el Barça sols en la disputa. Tampoc van guanyar els dos primers. El Barça va empatar a Elx amb un altre dels seus lamentables partits sense mirar amb prou feines a porteria, mentre que el líder va ser incapaç de guanyar el Màlaga al Calderón. Sense Diego Costa, va topar amb un porter majestuós. Una mà de Willy Caballero en el minut 95 va deixar la Lliga oberta. L'equip de Simeone es va quedar a un gol de cantar la victòria i anirà a la final del Camp Nou de dissabte que ve (18.00 hores) obligat a puntuar. Si guanya el Barça, tots dos empatarien a 89 punts i els culers serien campions.
Va ser una tarda apassionant de transistors, càlculs i emocions, amb tots els partits a la vegada i combinacions canviants. El Valladolid va fer el primer gol de la tarda i va acabar perdent davant un Betis que ja ha baixat (4-3). Algun golet d'aquells li hauria anat molt bé a un Barça que va tornar a demostrar que està per a poques exigències. No va ser capaç de fer-li un sol gol a l'Elx, que es va salvar amb un punt meravellós per als seus interessos. Messi tampoc va estar a l'altura en un duel tan important i l'equip es va quedar a zero.
LA MÀ DE WILLY / Però en aquesta Lliga el Barça ha tingut milers d'oportunitats. I ni tan sols l'empat a Elx el priva de les seves possibilitats encara que ho mereixés per la seva pèssima imatge. Novament, el destí li va fer una última concessió. L'Atlètic, que no guanya la Lliga des de fa 18 anys, tampoc va rematar la feina. Va estar molt a prop de fer-ho. A un gol. Acabat el partit del Barça, tota l'atenció es va centrar al Calderón, on va aparèixer Willy per desviar miraculosament un xut d'Adrián al minut 95. Si la pilota hagués arribat a la xarxa, tot s'hauria acabat i no hauria sorprès cap culer. Després d'empatar a casa amb el Getafe i repetir fiasco davant l'Elx, el Barça depèn de si mateix per guanyar la seva cinquena Lliga en sis anys. Una bogeria.
Per als més malastrucs queda l'estadística. Només dos cops en tota la Lliga es van jugar el títol el primer contra el segon en l'última jornada. El 1946, amb un Barça-Sevilla a les Corts, i el 1951 amb un Sevilla-Atlètic a Andalusia. En els dos casos es va produir un empat i el campió va ser l'equip visitant. Passaria el mateix al Camp Nou amb les taules. Però el club blaugrana sempre és favorit al seu estadi, encara que el seu joc s'assembli molt poc al del cicle victoriós de les últimes temporades. Tot i així, les cases d'apostes mantenen la confiança en el Barça.
FAVOR DE LUIS ENRIQUE / L'emoció va presidir la penúltima jornada des del principi, amb paral·lelismes curiosos entre els dos candidats al títol. David Villa va enviar una pilota al travesser al minut 12. Segons després ho va fer Iniesta en la millor ocasió del Barça. El primer gol important en la lluita per dalt va arribar a Vigo. Charles va batre Diego López i va repetir al segon temps. El Madrid, que va començar amb quatre mig-centres, va fer un partit mediocre a Vigo. Amb dos punts dels nou últims va dir adéu a la Lliga. Luis Enrique va donar un cop de mà al Barça. Un triomf del Madrid a Balaídos hauria enverinat l'última jornada. Amb els tres punts, els blancs estarien al davant dels blaugranes, que s'haurien convertit en els jutges de la Lliga.
L'ESPANYOL, SALVAT / Al Calderón, l'Atlètic va estar nou minuts per sota. Va ser el moment de crescuda culer, però el Barça va seguir en l'embús i Alderweireld va anivellar les coses a Madrid, i ho va deixar tot pendent de l'episodi final. Menys maldecaps tindrà l'Espanyol, que es va salvar matemàticament amb un gris empat davant l'Osasuna. Fins i tot perdent estaria lliure de perill. Ara viurà un plàcid comiat al Bernabéu.
Amb la Lliga ja celebrada a Neptuno o a Canaletes, el drama es viurà diumenge amb cinc clubs lluitant per eludir les dues últimes places de descens: Almeria, Getafe, Osasuna, Granada i Valladolid. Els dos últims dirimiran a Zorrilla una final per la permanència.
ELPERIODICO