La nova llei general de telecomunicacions, aprovada dimarts passat al Congrés gràcies als vots del PP, el PSOE i CiU, facilita a les operadores l'expropiació forçosa de terrats particulars i altres propietats privades i públiques per a la col·locació d'antenes de telefonia mòbil «quan resulti necessari per a la instal·lació de la xarxa i no hi hagi cap altra alternativa tècnicament o econòmicament viable». L'objectiu de la normativa impulsada pel Govern és que les companyies puguin «emprendre projectes de gran envergadura» per afavorir el desplegament de xarxes i la prestació de serveis, amb la finalitat de complir els objectius de l'Agenda Digital per a Europa, que persegueix que tots els ciutadans puguin accedir a connexions de banda ampla a una velocitat de com a mínim 30 megabits per segon (mbps) el 2020 i que la meitat de les llars puguin arribar a velocitats superiors a 100 mbps.
La mesura ha fet indignar l'oposició i ha disparat les alarmes entre les associacions de veïns i les organitzacions contra la contaminació electromagnètica, que denuncien que es deixa els ciutadans «desemparats» i que temen que l'augment d'aquestes instal·lacions pugui repercutir en la salut de les persones afectades. «Les teulades ja no són nostres, i tot això obeeix a un desenvolupament salvatge del sistema sense fil», va denunciar ahir Asunción Laso, membre de la Plataforma Estatal contra la Contaminació Electromagnètica (Peccem) i presidenta de l'Associació Val·lisoletana d'Afectats per les Antenes de Comunicacions.
Laso va explicar que en l'anterior llei ja constava la figura de l'expropiació forçosa, però gairebé no tenia rellevància i en la pràctica era impossible aplicar-la (no s'ha donat cap cas) si els ajuntaments s'hi oposaven. «Ara sí que l'han posat en valor i a més han desposseït de competències els municipis, ja que aquestes xarxes són consideradesdeterminacions estructurants, de manera que són obres d'interès general, i estan al mateix nivell que un hospital o que una carretera», va afirmar l'activista, que considera que aquesta llei «és un escàndol perquè conculca drets fonamentals».
En la nova normativa s'estableix que el Govern i la resta d'administracions públiques «hauran de col·laborar amb la finalitat de fer efectiu el dret dels operadors d'ocupar la propietat pública i privada per realitzar el desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques». Per aquest motiu, les ordenances o la planificació urbanística municipal «no podran establir restriccions absolutes o desproporcionades al dret d'ocupació del domini públic o privat de les operadores», ni imposar itineraris o ubicacions concrets en què instal·lar aquestes infraestructures.
SENSE LLICÈNCIA MUNICIPAL / A partir d'ara, tampoc serà necessari que els ajuntaments atorguin llicències municipals d'obres i d'activitat perquè les companyies puguin instal·lar les antenes, ni tampoc farà falta portar a terme estudis d'impacte ambiental, ja que n'hi haurà prou que el Ministeri d'Indústria hagi aprovat prèviament «un pla de desplegament o instal·lació de xarxa en què es contemplin aquestes infraestructures». Les companyies telefòniques solament estaran obligades a presentar una «declaració de responsabilitat» en què certifiquin que compleixen els requisits exigits per la nova llei.
Chesús Yuste, ponent d'Esquerra Plural en la comissió d'Indústria del Congrés, va alertar que hi ha articles que semblen «redactats pels advocats de les companyies telefòniques, perquè deixen els veïns a la intempèrie sense mecanismes per defensar-se davant la col·locació d'antenes». El dirigent de la Chunta Aragonesista va assegurar que Esquerra Plural, que va votar en contra de la normativa, està a favor del desenvolupament de les noves tecnologies «però no a qualsevol preu».
El representant del PSOE en la comissió, Félix Lavilla, sosté en canvi que es tracta d'una normativa «estratègica» per al país, raó per la qual hi van donar el seu suport. «No és una llei nostra, és del PP, però és molt important», va destacar el diputat socialista, que va assegurar que és «molt improbable» que puguin portar-se a terme expropiacions.
«La normativa aposta perquè s'arribi a acords amb els particulars sempre que sigui possible. A més a més, hem obligat el Govern a fer un seguiment de la llei per si es produeixen excessos, però les companyies necessiten seguretat jurídica per invertir», va advertir.
ELPERIODICO